Pep Garcia
President de l’associació Unió Empresarial Intersectorial
“Les patronals són clàssiques, cal transformar-les a fons ”
“Convindria incorporar més talent jove en els llocs de decisió, que aportin una visió més fresca, i a més ser ens més participatius”
“El mercat ens demana ser agents que no només generin riquesa econòmica, sinó també el progrés social i ambiental”
Som la comarca de la província de Barcelona on la indústria pesa més en termes relatius
Els consumidors cada vegada som més exigents amb les marques amb què ens identifiquem
Hem de millorar molt la transferència del coneixement: que la recerca arribi a les naus industrials
El Pacte Nacional per a la Indústria fixa com un objectiu per al 2030 que Catalunya arribi a un 25% del pes de la seva economia en indústria. El Vallès Oriental supera el 30%. Missió complerta. I ara què?
El 35% del nostre valor afegit brut és indústria. Som la comarca de la província de Barcelona on la indústria pesa més en termes relatius. Aportem el 10% del valor afegit brut industrial català, tot i ser només el 5,3% de la població. Tenim una economia molt equilibrada, però les empreses, especialment les industrials, estan sotmeses a un procés de transformació amb molts reptes: la transició energètica, les exigències en sostenibilitat, la descarbonització, la digitalització, la indústria 4.0, les dificultats per atreure talent, i més. Hem de treballar com a lobby davant l’administració per facilitar un marc legislatiu favorable per al món empresarial.
Una altra característica de la comarca és una situació logística estratègica, però encara amb moltes mancances de mobilitat. Quines millores urgeixen?
Les mercaderies que van cap a Europa i que no surten de més al nord, pràcticament totes passen pel Vallès Oriental. Nosaltres demanem una mobilitat moderna, sostenible i que doni respostes. I això ho permet el transport públic. Som molt reivindicatius amb el tren. És a dir, demanem el desdoblament de l’R3, fins a Vic i cap amunt i fins a l’Hospitalet, que és on comença. Caldria una connexió de l’R4 amb l’R8, les dues línies que connectarien el Vallès Oriental amb el Vallès Occidental, amb una inversió relativament petita, que ja es va estudiar el 2023. Estem demanant la millora dels accessos a l’AP-7 i sobretot que es repensi més el model de mobilitat de Catalunya entre territoris.
Vostè ha explicat que una de les seves funcions importants és donar valor a la figura de l’empresa i de l’empresari també en l’àmbit social.
Soc de l’opinió que el senyor Pla del Club Super3 ha fet molt de mal com a concepció global de l’empresari. En un moment d’incertesa com l’actual, pensem que l’empresari i l’empresa són el motor per defensar i mantenir el nostre estat econòmic i social. Per tant, no ens cansem de demanar a l’administració confiança, col·laboració publicoprivada, i que sigui més ràpida, més dinàmica i àgil. Que ens acompanyi en aquesta transformació i en un entorn d’incertesa com l’actual.
Al vídeo de la seva presentació es mostren com una patronal jove, dinàmica. Què els defineix així?
Ara com ara, les patronals arrosseguem una concepció clàssica en la majoria dels aspectes que ens afecten. Penso que fer lobby positiu a favor de l’empresa i de l’activitat econòmica és molt important, però també penso que ens hem de renovar a fons. La primera cosa que vam fer quan em vaig incorporar a la presidència de la UEI va ser una reflexió estratègica profunda per entendre molt bé quins eren els aspectes estratègics fonamentals de la comarca i, també, quines eren les grans tendències més macro. Aquí vam fixar una sèrie de punts de treball. Un d’ells era incorporar persones joves a l’organització. Ens agrada fer les coses de manera diferent. Començant per les nostres instal·lacions, que són supermodernes, hem impulsat la presència de talent jove amb el Lyne Group, un grup que no només hi és perquè té el seu propi negoci, sinó que és jovent amb inquietuds, que s’autogestiona. No hem volgut caure en l’error de dir: “Nosaltres, joves, us direm què heu de fer.” En tot cas, que siguin els joves els que ens diguin què volen, què podem fer i com perquè participin.
Cap a on considera que s’ha de dirigir aquesta transformació de què parla?
Una és incorporar talent jove en els llocs de decisió. De fet, a la nostra junta directiva hi ha membres de Lyne Group, que aporten una visió més fresca. També creiem que les patronals han de ser més participatives. Nosaltres som la casa dels empresaris i empresàries del Vallès Oriental, i això ho han de sentir seu. Tots els actes i les activitats que fem han de fer sentir que això és casa seva. La Nit Empresarial, per exemple, s’ha consolidat com un punt de trobada que faci que la gent vulgui retrobar-se i recuperar aquest orgull de ser empresari. I, cada vegada més, un tercer aspecte molt important per a mi és reivindicar un nou capitalisme. Un model econòmic que ens ha portat fins aquí, ens ha aportat riquesa, però ara cal dotar-lo amb un caire més social.
Expliqui’ns com hauria de ser aquest nou capitalisme de què parla.
Un capitalisme en què l’objectiu de l’empresa no és només maximitzar el benefici per als seus propietaris i accionistes, sinó que té en compte l’impacte que té en el seu entorn, en la societat, la generació de valor social, com tracta les seves persones. Som agents que han de generar no només riquesa econòmica, sinó també progrés social. La majoria d’empreses ja ho estem fent. Però crec que cal explicar-ho, perquè a vegades hi ha conceptes distorsionats. La imatge de l’empresari està distorsionada. Com també està distorsionada la imatge de la indústria. Encara tenim el dibuix mental de la zona industrial amb la xemeneia que treu fum. I ara, si visites una indústria, és el més net i higiènic que pots trobar: semblen quiròfans, moltes vegades.
Creu que les grans reformes es fan perquè es trien o perquè és el mercat el que ens porta cap a aquest nou capitalisme?
Totalment. Al final, el gran àrbitre de les empreses és el mercat. I les tendències són globals. Jo crec que els consumidors cada vegada serem més exigents amb el que comprem i amb les marques amb què ens identifiquem. És una resposta a una tendència generalitzada, a una exigència del consumidor. El consumidor vol triar marques i empreses amb què s’identifiqui pel que fa a propòsit i valors. En temes de sostenibilitat està claríssim, però no només. També passa amb el talent. El talent és el recurs escàs de les empreses. I competim pel talent. Hem de fer que les nostres empreses siguin atractives per al talent. I això també inclou el territori.
Què fa un territori atractiu per al talent?
Competim amb altres llocs. I nosaltres com a empreses som els primers interessats a crear entorns on la gent pugui desenvolupar-se i treballar. Hem treballat bastant aquest aspecte. De fet, vam formar part d’un panel amb altres pimes on es va estudiar l’impacte del lideratge i l’alineació de valors entre persones i empreses –no només en la productivitat, sinó també en el benestar de les persones– i això impacta positivament també en els resultats. És un tema molt holístic. Però a més s’exigeix ser honest, el greenwashing [ecoblanqueig] és contraproduent. Igual que passa amb les persones: tothom diu que són el més important de l’empresa, però després ho has de demostrar. Si competeixes pel talent, has de crear cultures corporatives que l’atreguin i el retinguin.
Si mirem l’atur al Vallès Oriental, l’última dada del mes de maig indica que s’estan assolint xifres rècord d’ocupació: hi ha un 8,24% d’atur, és a dir 17.679 aturats, però les empreses no troben gent per treballar.
Aquí hi ha una distorsió. I això també passa en el món dels joves. Sobretot els joves formats i amb talent diuen: “Nosaltres no trobem empreses on desenvolupar el nostre talent”, i les empreses diuen: “No trobem joves amb el talent que nosaltres demanem.” Per tant, un dels nostres objectius com a patronal és posar d’acord aquests dos mons. Necessitem repensar com apropar el talent jove al món de la pime, al món de l’empresa en general.
Com poden contribuir a posar una solució des de l’empresa i en concret els empresaris?
Nosaltres, els que estem liderant les empreses, tenim dues grans funcions. Una és mantenir connectada l’empresa al món, que no és poca cosa perquè va tan ràpid: la geopolítica està canviant cada dia, la tecnologia, la globalització, tot plegat fa que la competència vingui de qualsevol lloc del món. I la segona gran funció és fer conviure sota una mateixa cultura persones de diferents generacions, que tenen valors diferents, visions diferents sobre la vida. I això ho hem de fer encaixar dins d’una mateixa cultura. També ens passa exactament el mateix a les patronals.
A dins de les empreses cada cop es dediquen més recursos a la gestió intergeneracional, amb col·lectius amb vinculació i valors molt diferents.
No ens podem quedar instal·lats en la crítica. Les noves generacions tenen uns altres valors, uns altres propòsits i formes de veure la vida, i nosaltres, des del món de l’empresa, ho hem d’acceptar. Lyne Group organitzen actes –en diuen afterworks– i fan trobades amb emprenedors i emprenedores perquè expliquin els seus casos, els seus èxits i també els seus fracassos. I amb això fan xarxa entre ells, que és molt interessant i aporta molt de valor.
Una altra de les línies de treball de la seva presidència va ser donar valor al paper de la dona a l’empresa i caminar cap a una igualtat real.
Jo soc optimista. Les noves generacions ja venen amb un impuls i amb una força que per a elles aquestes barreres no seran tan importants com per a la nostra generació. Però també des de les organitzacions empresarials hem de continuar fent pressió. Tot i els avenços, seguim tenint problemes de vocacions industrials entre les dones a tots els tipus de feines.
Tot i que a la comarca tenen grans empreses com l’Instituto Grifols o Marelli, el teixit empresarial del Vallès Oriental té un perfil similar al de la resta de Catalunya, el d’una pime de dimensions petites.
El 80% de les empreses de la comarca tenen entre 1 i 9 treballadors. El 16,4% en tenen de 10 a 49. Només el 0,3 % són grans empreses de més de 250 treballadors. Un dels reptes de la pime catalana és créixer: fer que les petites siguin mitjanes i que les mitjanes esdevinguin grans. Això és clau per guanyar competitivitat.
I com poden incidir des de la patronal per canviar-ho?
A mi m’agrada parlar del concepte de coopetència: abans de competir, hem de col·laborar. Es tracta de fer el pastís més gran i després repartir-nos-el. Hem de fer que el territori sigui més competitiu. I això ho fem amb networking, fent que les empreses es coneguin i col·laborin i agafin dimensió.
La dimensió reduïda condiciona l’aposta per la innovació. Catalunya encara té una inversió privada molt baixa en R+D+I. Per què?
Totalment d’acord. No tenir dimensió dificulta atreure i retenir talent, dificulta internacionalitzar-se, dificulta innovar. Tot i que també hi ha microempreses molt innovadores. Però cal invertir més en R+D+I. Estem lluny del 3% del PIB que recomana Europa i que tenen les economies més desenvolupades. Aquí a penes hi destinem el 0,8%. Hem de millorar molt també la transferència del coneixement: que la recerca arribi a les naus industrials. Hem d’acostar el món universitari al món productiu. La connexió amb el món startup –la innovació oberta– és encara lluny de la pime. Aquests ecosistemes s’han d’acostar. Al Vallès Oriental no hi ha universitat pròpia i estem apostant perquè hi hagi més estudis universitaris al territori. Amb la Cambra, el Cedo (Consell Empresarial d’Osona) i la Universitat de Vic estem treballant per fer palesa aquesta necessitat. Jo mateix soc business angel i presideixo el club d’inversors privats dels Economistes. Al novembre farem el primer fòrum d’inversió al territori.
Amb quin objectiu?
Doncs, connectar el món startup amb el món empresarial: com a inversió i com a font d’innovació interna. Hem de crear un ecosistema emprenedor local que tingui sentit. Ja tenim despatxos que oferim a startups a la nostra seu.
Representativitat
Pep Garcia traspua energia en la conversa. Les idees brollen a cada tema nou que es posa sobre la taula. Empresari i economista, és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona (UB), MBA per l’IESE i màster en comunicació digital i innovació tecnològica per la Universitat Abat Oliba-CEU. Fundador i CEO del grup Maxchief Europe, combina la seva activitat empresarial amb una intensa dedicació institucional: és conseller de diverses empreses de diferents sectors, mentor d’emprenedors i àngel inversor (business angel), i president del Club d’Inversors d’EconomistesBAN, la xarxa d’àngels inversors del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Presideix la Unió Empresarial Intersectorial – Cercle d’Empresaris (UEI), una patronal amb gairebé 50 anys d’història que agrupa 22 gremis i associacions sectorials amb àmbits territorials que van del Vallès Oriental a tot Catalunya i fins i tot a escala estatal. La UEI combina la representació sectorial amb l’afiliació directa d’empreses i ofereix acompanyament i suport. El seu lideratge s’estén també a la Cambra de Comerç de Barcelona, on presideix la delegació al Vallès Oriental i forma part del ple. És també president de la comissió de formació i talent del Consell General de Cambres de Catalunya, vicepresident de l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (Acede), i coordinador de la Comissió d’Emprenedoria. A més, és membre de la junta i de l’executiva de Foment del Treball, vicepresident de l’associació Fem Vallès i president de la Fundació per a la Creativació, que promou l’educació en creativitat i innovació entre infants i joves.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.