Créixer, però frenant el turisme
Cervià de Ter té un gran potencial per la seva ubicació geogràfica i pel fet de tenir encara autenticitat rural
L’Ajuntament ja ha frenat la instal·lació de pisos turístics per evitar l’augment dels preus
La descoberta del patrimoni arquitectònic i la posició vora el Ter i a prop de Girona, els atractius
Cervià de Ter és terra de pas i xarnera entre l’Empordà i el Gironès, abans d’entrar al Congost. Ja hi passava la Via Augusta, en una època romana que va deixar el testimoni de vil·les i mansions. I així ho van entendre al segle XI, quan s’hi va fundar el Monestir de Santa Maria de Cervià, una peça que quedava entre el gran focus religiós de Castelló d’Empúries i el Monestir de Sant Daniel de Girona. A la inauguració del monestir hi va anar Ramon Berenguer i la seva àvia l’abadessa Ermessenda.
El municipi de Cervià de Ter, nom que va rebre el 1916, ja que abans només se’l coneixia com a Cervià, viu en la plana al·luvial del marge esquerre del riu Ter i té, al nord, una zona muntanyosa. Per aquest bàndol, limita al nord amb Viladasens, a l’est amb Sant Jordi Desvalls, al sud amb el riu i amb Bordils i Sant Joan de Mollet, i a l’oest amb Medinyà i Vilademuls. Té agregat el nucli de Raset, que està format pels veïnats de Raset de dalt, Raset de baix i les Sorreres. A més del Ter i de tot el sistema de canals de regadiu del marge esquerre, reguen el terme la riera de la Farga, el torrent Arner, el torrent Anglí, el rec de l’Aixart i la riera de Cinyana.
L’alcalde de Cervià, Guillem Surroca (CUP-Som Poble), ha assegurat més d’una vegada que el poble és un diamant en brut. Al seu patrimoni arquitectònic i cultural, s’hi afegeix la situació geogràfica i la potencialitat de creixement pel fet d’estar dins la segona corona de l’àrea d’influència de Girona i la seva pressió demogràfica.
Això fa que les perspectives de creixement siguin reals, tot i que, com en molts altres casos, hi ha la voluntat de controlar-les tant com sigui possible. I més en el cas del potencial turístic, ja que la proximitat a altres centres d’interès augmenta les virtuts d’aquest municipi: “Òbviament, sí que volem créixer, però no amb un creixement ràpid ni massiu, sobretot turísticament. Això no ho volem. I volem mantenir molt l’autenticitat. Aquest és l’objectiu principal: creiem en aquesta idea de poble, aquest orgull de poble, potenciar-lo. Tens el riu o, al cantó, tens plana, tens bosc, tens turons, pots anar a passejar... vint minuts. La platja a vint minuts. Tens Girona en tema de serveis a quinze minuts. Olot o Figueres”, reconeix Surroca.
Segons explica l’alcalde, s’està intentant frenar precisament la instal·lació de pisos turístics: “Ja ens han vingut a consultar si estaríem interessats a potenciar-ho, i els hem dit que no. No volem que passi com en altres municipis turístics on els preus dels habitatges estan caríssims”, argumenta Guillem Surroca.
Així, la manca d’habitatge a preus assequibles també és un problema a Cervià de Ter. Fins al punt que el mateix alcalde –de 27 anys– reconeix que encara no té habitatge propi. “Hi ha gent de 40 anys que em diu: «Ostres, jo tinc ganes de quedar-me aquí, al poble, perquè és el meu poble, perquè els meus pares han viscut aquí, perquè els meus avis han viscut aquí, i no trobo ni terrenys, o si n’hi ha són caríssims»”, explica Surroca.
Com passa en tots els municipis petits –i en els que no ho són tant–, el marge de maniobra del consistori per actuar sobre aquest problema és limitat. Al municipi hi ha uns pisos construïts que són propietat de la Sareb i que han estat reclamats repetidament pel municipi. Són prop de 20 habitatges, i el problema és que estan aglutinats en un sol paquet, tot i ser promocions diferents, fet que dificulta qualsevol possible solució. Com també sol passar en aquests casos, la major part estan ocupats. En algun cas la Sareb ha pactat un contracte social, però en molts altres hi ha ocupació. A part d’aquests immobles hi ha el que l’alcalde anomena “esquelets”, edificis que han quedat aturats en el temps, uns davant els habitatges citats anteriorment i altres a la zona del cementiri. L’alcalde insisteix que és necessari que la Sareb permeti desglossar el paquet: “Per què ho venen en bloc? És impossible que algú s’hi interessi. Vam parlar amb la Generalitat i van dir que poca cosa podrien fer i que estaven esperant les negociacions amb l’Estat espanyol perquè transferissin les competències de les Sareb a la Generalitat. El municipi compta, d’altra banda, entrar en la campanya de la Generalitat per construir pisos en sòl públic, tot i que de moment només disposa d’un solar que en pugui ser candidat.
Les grans lluites pendents
A l’entrada del poble hi ha un altre dels grans projectes somniats per tots els grups municipals: el trasllat de la gran fàbrica d’embotits. Aquest gran moviment està pendent d’un acord a diverses bandes i no s’hi veu un desenllaç a curt termini. Però l’alcalde assegura que s’hi treballa des de tots els fronts i destaca el consens entre els grups municipals per aconseguir-ho.
I un altre gran front que s’ha obert a Cervià de Ter i també a tots els municipis agrupats en la denominada Llera del Ter, és la lluita oberta contra l’anunci de la instal·lació d’una planta solar fotovoltaica PSFV Julià, impulsada pel Ministeri d’Indústria i l’empresa Atenea Capital Investments SL. Aquest projecte –amb un cost de més de 22 milions d’euros– preveu una potència instal·lada de 52 MW, així com la construcció de la infraestructura elèctrica associada.
El projecte afecta diversos termes municipals, entre ells Viladasens, així com Cervià de Ter, Cornellà del Terri, Vilademuls, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià. Els municipis han fet front comú, tan ràpidament com han pogut, i han expressat la seva oposició al projecte, a més de denunciar la celeritat i la manca d’anticipació amb què s’ha fet l’anunci. “La informació ens va arribar molt de cop. Llancem un missatge a l’empresa perquè vegi que la gent d’aquí hi està en contra i que han d’enviar algun representant a parlar. Estem a favor de les renovables, però no d’aquesta manera ni amb aquestes formes. Ens han donat de marge per al·legar fins al 7 de juliol! No hi ha marge de maniobra”, adverteix Surroca. L’alcalde explica que es farà pressió als mitjans de comunicació i que, per una altra banda, no descarten la via judicial.
