“Hem de fer pressupostos de CO2 a tots els àmbits”

Sergi Nuss: Catalunya ja ha adoptat un marc europeu que ja estava establert. Ens informa a tota la societat que l’energia és una qüestió crítica i que, per tant, si no hi ha un desequilibri molt clar entre l’interès social i ambiental i l’energètic, prevaldrà aquest, perquè és una inversió tant per mitigar el canvi climàtic com per garantir un subministrament energètic que necessitem per funcionar.

S.N.: El decret anterior obria la possibilitat, a escala local, que qui volgués pogués invertir en projectes de renovables fins a un 20%. Una certa manca de confiança cap a la transició energètica ha fet que en molts projectes no hi hagi hagut inversió local. La fórmula de superar el bloqueig ha estat obrir-ho més enllà de l’àmbit estrictament local, a escala comarcal. Això té sentit en un territori com Catalunya, policèntric. En el meu cas, Banyoles, potser no hi haurà un gran projecte al casc urbà, però si n’hi ha algun en un dels municipis de la comarca, gent de Banyoles que hi vulgui participar, podrà fer autoconsum comarcal. També és important que la pública L’Energètica pot entrar a invertir en qualsevol projecte de tot Catalunya. Així, el sector públic pot tenir més força en el mercat energètic. I això dona peu al fet que els projectes tinguin més arguments per ser ambientalment més respectuosos.

S.N.: Era una qüestió pendent, no estava regulat a Catalunya, i ara el decret i la llei d’urbanisme ho incorporen com a infraestructura equiparable als projectes de renovables. És coherent que es regeixi per la mateixa normativa. Serà la via perquè la situació que ara patim de canibalisme de preus es pugui modular.

Jordi Vilardell: És que no hi ha hagut gaire planificació, en transició energètica. Venim d’uns anys en què tot ha estat molt obert als projectes de les empreses, sense tenir present la capacitat de la xarxa per absorbir. Això ha generat estrès al territori, amb municipis que de cop i volta tenien previstos cinc megaprojectes, quan el punt de connexió només donava per a un. Això ens ho hauríem pogut estalviar amb una planificació més endreçada.

J.V.: Els pressupostos de carboni venen definits per la llei de canvi climàtic i representen el carboni que podem seguir cremant, les emissions de CO2 que podem seguir fent, abans de superar els límits de temperatura que la ciència diu que no podem depassar. El primer han estat els 1,5 ºC que ja estem començant a superar i el segon són els 2 ºC que sembla que podem superar al voltant del 2050. És com el pressupost d’una empresa o una família: si tens mil, no pots viure com si tinguessis cinc mil. Els pressupostos de carboni a Catalunya s’han fet tard, encara no s’han aprovat, i des de Renovem-nos proposem que es facin a tots els àmbits de l’administració i a les empreses. Tota activitat que consumeix energia, que és qualsevol, hauria de pensar que, com que s’ha d’arribar a zero emissions d’acord amb els compromisos de l’Acord de París el 2050, hem d’anar reduint. La meva empresa, la meva ciutat, el meu país, ha de reduir a una velocitat que, segons les estimacions del comitè d’experts del Parlament de Catalunya, hauria de ser, a escala global del país, del 8% anual. Penseu que durant la pandèmia la reducció global va ser del 6%, i cal encara una mica més, cada any.

S.N.: El Pinnecat hauria de ser consistent amb els pressupostos de carboni. Si el comitè d’experts ha fet una estimació de les emissions d’aquí al 2050, i segons la llei del canvi climàtic s’ha de dividir en períodes de cinc anys, els primers cinc anys, el període d’aplicació del Pinnecat, hauria de seguir aquesta tendència d’ajustar-se als pressupostos de carboni. Com que és un període curt, cal fer un esforç en la transició energètica, com la descarbonització de l’electricitat, de la mobilitat, dels consums tèrmics a la indústria o els habitatges. Tot això és el més immediat, però a més llarg termini hi ha instruments que tenen a veure en com hem concebut el país fins ara: el Pla Territorial General de Catalunya, el Pla d’Infraestructures del Transport o els Plans Territorials Parcials. Si no entenem que hem de reimaginar el país perquè els pròxims quinquennis, 2030-2035-2040, ja enfoquin el país d’acord amb els pressupostos. Amb les eines actuals, anem en direcció contrària, necessitem una revisió de la planificació.

S.N.: El Plater té dues línies, la del curt termini i la del llarg termini. Al llarg, en el conjunt del territori, sabem que hem d’implantar tantes renovables i volem saber quines són les àrees menys problemàtiques per fer-ho. El Plater analitza el territori a partir de 80 capes, de contingut territorial, cultural, ambiental, social, per identificar els llocs on hi ha menys conflicte i on és més òptim en termes d’infraestructura de renovables. Però hi ha el curt termini, el que la norma europea anomena les “zones d’acceleració”, que són les zones en què s’hauria de poder desplegar renovables en 12 mesos. Un cop aprovat el Plater, hem de saber on es reuneixen les millors condicions per desplegar allò que necessitem fins al 2030. Això s’estima que és el 0,5% del territori. Ara que encara està formulant-se, és el moment d’iniciar negociacions amb ajuntaments perquè aquestes àrees que permeten l’acceleració siguin les que es vagin desenvolupant més ràpid. Cal tenir en compte que estem a un 20% de l’eòlica prevista per al 2030 i a un 17% de la fotovoltaica. Ens hem d’afanyar.

J.V.: Els embornals serveixen per compensar part de les emissions. A Catalunya, el que tenim com a embornals són les zones de boscos, tot i que ara han reduït la capacitat pels problemes de sequera. Hem de reduir la massa forestal perquè hi ha un excés de consum d’aigua per part dels boscos. Els embornals que tenim són lluny de les emissions directes que fem, a més hi ha les indirectes de productes importats de fora. S.N.: És fonamental que es creï l’inventari d’embornals naturals, siguin boscos, ecosistemes aquàtics o fins i tot conreus, per captar emissions, però hem d’entendre que, a mesura que ens anem escalfant, van perdent aquesta capacitat d’embornal. Com ha assenyalat el CREAF, en els últims 30 anys, els boscos catalans han perdut un 17% de capacitat d’embornal. Els boscos són, com més va, més vulnerables, així que o intervenim perquè aquests embornals recuperin un mínim de capacitat d’adaptació per resistir certes temperatures i poder xuclar CO2 o en algun moment s’esdevindrà la tempesta perfecta en què la humitat i la temperatura et porten a un megaincendi. Hauríem de començar a modelitzar a on de Catalunya hi ha més números que es desertitzin els conreus i boscos amb menys capacitat de supervivència a determinades condicions.

J.V.: Encara no hem tancat la idea que ens hem d’organitzar a partir dels fluxos lliures de capital. Aquí, el lobby empresarial que funciona amb mentalitat del segle XX encara empeny per fer coses que van contra direcció. Encara és el pensament econòmic dominant però, com més va, hi ha empreses, administracions i ciutadans que tiben cap a una economia del segle XXI, en què la fiscalitat verda ha de ser una eina important. La fiscalitat és la principal eina de la política, dels estats, per generar civilització, per procurar l’equilibri social i territorial.

J.V.: Hem d’entendre que cal reduir les emissions, perquè és l’origen del problema. A partir de cert grau d’escalfament, l’adaptació ja no és possible. Com que en quatre dècades no hem aconseguit reduir les emissions a escala global, ja veiem que el 2050 anirem als 2 ºC, que ja és la segona línia vermella que no hauríem de superar. A un país com Catalunya, és prioritari veure quines infraestructures hem de garantir que siguin resilients per suportar els impactes que vindran en forma de llevantades, onades de calor, sequeres. Tenim les infraestructures d’energia o de comunicacions i telecomunicacions a punt? Les infraestructures hospitalàries estan adaptades als talls de llum? Les escoles estan adaptades a les onades de calor que vindran? Tot això no pot quedar en plans opacs de les institucions que corresponguin, perquè parlem d’un impacte a tota la societat. Si hi ha un tall de llum, afecta tots els individus i empreses. La transició de la xarxa elèctrica ha de ser una cosa monitorable per tots. Pel que fa als boscos, els bombers ens alerten que, per la nostra quantitat de massa, pot passar que un any se’ns cremi mig Pirineu, com ha passat a Xile o Califòrnia. Hem de gestionar els boscos per a tot allò que vingui. Pel que fa a les ciutats, l’adaptació és molt deficient, i estudis científics com ara un recent de Nature diuen que el 70% de les ciutats tenen plans ineficients contra el canvi climàtic, amb àrees àmplies que són illes de calor.