Rafael Galán
Coautor del llibre El club de los tipos duros
“Hi ha guionistes de cine que podrien ser bons autors de gestió”
L'empresa és un focus de conflicte i si ets càndid pots passar-ho molt malament
Com a periodistes de la revista Emprendedores, per les mans de Rafael Galán i Fernando Montero han passat infinitat de llibres de gestió. I han observat que al costat de productes notables hi ha molt treball fraudulent i molta obra feta per complaure només l'autor que no aporta res. En to d'humor, han escrit El club de los tipos duros, una sàtira sobre aquest tipus de literatura.
Hi ha llibres que són honestos, en què l'autor concentra el seu coneixement i la seva experiència en un tema que domina. Però després hi ha llibres que semblen conferències sobre temes de moda que no aporten res. Els prestatges de les llibreries estan farcits de llibres amb teories de fa seixanta anys que es tornen a recuperar sense cap pudor per part de l'autor. Llibres que sovint són només un article per elogiar-se un mateix i després viure de les conferències.
Vam començar amb una paròdia de Hommer Simpson a l'empresa i després vam reinterpretar el Kama-sutra des del punt de vista de la gestió.
Doncs vam descobrir que, de fet, el Kama-sutra és un tractat sobre convencions socials i vam veure que entre línies hi havia coses que en to humorístic es podrien aplicar a l'empresa, com altres autors utilitzen altres referents.
Fem paròdia però tampoc no crec que exagerem gaire. És molt complicat que una persona entri en una empresa i ho tingui tot fàcil. L'empresa és un focus permanent de conflicte. Si ets una persona càndida i no estàs a la defensiva, pots passar-ho molt malament. Al final el que nosaltres diem no és res més que allò que ens deien les mares: “Fill, tu no peguis, però no deixis que et peguin”.
Nosaltres hem enfocat aquest llibre recuperant els personatges de ficció més durs: persones que no busquen gresca però a qui ningú voldria tenir com a enemics. Hem vist que els guionistes de cinema podrien ser excel·lents autors de gestió.
Pensem que ja que algú compra el llibre, doncs que s'ho passi bé llegint-lo. Parodiem però donant consells pràctics. Al final, en l'àmbit de l'empresa, totes les teories es resumeixen ràpidament: respecte i comunicació, i si vols simplificar-ho, només la comunicació, o, més ben dit, la incomunicació, ja que d'aquí surten la majoria dels conflictes.
Hem estat autònoms en algun moment de la nostra vida laboral i ens veiem molt reflectits en aquest personatge: un treballador solitari, fet que li acaba provocant problemes de relació amb els altres, sense seguretat social, havent de carregar una bombona que segur que és motiu de més d'una baixa laboral... Intentem treure ferro dels llibres de gestió.