bj adaptaciones
BJ Adaptaciones aspira a obrir mercat a Amèrica i a Europa
La firma comercialitza 150 productes per millorar l'autonomia de persones amb discapacitat. 45 d'ells han estat creats per BJ
“La història de BJ pot semblar extraordinària, però no ho és, perquè neix de la vida mateixa”. Joaquín Romero, cofundador de BJ Adaptaciones, defineix així una empresa que va sorgir de la necessitat en primera persona i que, sense ànim de contradir-lo, en té molt, d'extraordinària. El 1990, Joaquín tenia 22 anys i estudiava arquitectura tècnica quan li van diagnosticar una esclerosi múltiple que havia de condicionar el seu futur personal i professional. La seva mobilitat, a causa d'una malaltia degenerativa, es va anar deteriorant fins que, quan va acabar la carrera, ja s'havia de valdre d'una cadira de rodes. Per pal·liar aquesta disminució d'autonomia, el primer projecte que va dur a terme, amb el seu germà Borja (enginyer tècnic de telecomunicacions), va ser adaptar casa seva. Va ser el tret de sortida d'una firma que naixia el 2003 i que s'ha especialitzat a crear, produir i distribuir tecnologies de suport a l'autonomia de persones amb discapacitat. Ara, es preparen per exportar a Europa i els Estats Units una desena de productes propis (ja en tenen 45), arribant a acords amb empreses locals. A l'Amèrica Llatina també estudien crear una franquícia. En l'àmbit productiu és on entra un tercer germà, Carlos.
Un cop adaptada la casa de Joaquín, el pas següent va ser “projectar-nos cap a l'exterior”, explica Borja. BJ és una empresa atípica. D'entrada, més que un producte, ven una idea, una reivindicació, que és el dret a viure on un vulgui sigui quina sigui la seva discapacitat. Però també pel fet que els socis fundadors “no repartim beneficis ni tenim un sou com la resta d'empleats”, diu Borja, sinó que “reinvertim i no busquem beneficis a costa dels clients”. De fet, la seva taula de director no és en un despatx aïllat i amb vidrieres, sinó que és una taula més a l'àrea de feina de la seu de BJ. Una seu, per cert, situada en una zona -al barri de Vallcarca- plena de carrers costeruts i escales interminables. La reivindicació, doncs, de viure i treballar superant qualsevol barrera. Ara que tantes companyies s'omplen la boca de responsabilitat social, els de BJ ho duen a la pràctica.
Joaquín detalla que quan va necessitar adaptar el seu entorn, va trobar poca oferta, limitada “a productes d'ortopèdia que no tenien gaire en compte la realitat d'una disminució important”. Altres suposades adaptacions, afegeix, “es limitaven a qüestions de domòtica”. BJ va començar a treballar, doncs, per oferir allò que no trobaven al mercat per millorar l'autonomia de persones amb disminucions físiques i intel·lectuals. Les sensorials, en canvi, no les han tractat, ja que compten amb molta més oferta.
PREUS
Un aspecte que pot fer enrere molta gent és l'econòmic, però Borja ho rebat amb un exemple clar. Posem un cas innovador com el d'un llit articulat que es pot programar perquè es vagi movent de costat per evitar que la persona enllitada tingui llagues i nafres. Cost del llit? 4.000 euros. El cost d'un cuidador perquè, cada nit, mogui el Joaquín? 240 euros mensuals, al que cal afegir la dependència que suposa per a la persona i la manca d'autonomia i intimitat.
Un altre mite que volen trencar és que una persona amb limitacions físiques necessita “gairebé un loft amb grans espais oberts” per viure. Doncs no. Joaquín Romero viu en un espai de 32 metres quadrats, amb una sala -que també fa funcions de despatx-, dormitori i lavabo, aquests dos darrers connectats amb un rail, i amb l'única absència de cuina, ja que no la pot utilitzar. Aquí tornem al tema dels diners. És car adaptar un pis per a una persona amb la mobilitat tan reduïda? Borja concreta que “ens ha costat l'equivalent a onze mesos dels sous de cuidadors”.
Un altre repte és convèncer l'administració pública perquè tingui en compte més ajuts per adquirir productes o per dur a terme adaptacions que no són cap capritx, sinó necessitats. “La mobilitat i la comunicació són drets”, diu Joaquín, que posa com a exemple recent el cas de la creació que ha fet BJ d'un polsador per a algú que només pot moure els llavis o aconseguir que un nen de quatre anys sense mobilitat a les mans hagi pogut acabar al costat de l'Scalextric. Nombre de demandes en aquests casos? Poques. Allò del servei més que el volum de negoci, vaja. I el següent pas? Treballar en eines per millorar la comunicació en nens amb trastorn autista. Tot un repte.
Adom, la casa A sense barreres
BJ Adaptaciones acaba d'arribar a un acord amb Matz-Erreka, del grup Mondragón, per constituir una nova societat d'enginyeria tecnològica, sota el nom comercial d'Adom, dedicada a crear espais adaptats. El cofundador de BJ, Joaquín Romero, es mostra entusiasmat amb un projecte que considera com “culminar un somni”, ja que “quan estudiava arquitectura jo volia pujar a les bastides”. Adom pretén ser el servei de construcció de BJ, amb l'adaptació d'espais i d'habitatges per transformar-los en entorns sense barreres, des de l'adaptació d'accessos fins a la instal·lació de sistemes de desplaçament o de control remot de l'entorn. Romero parla, doncs, d'una casa “personalitzada i claus en mà”, a partir d'una triple A: adaptació, automatització i accessibilitat.