Gran angular

El cultiu de fusta com a alternativa a l'encariment dels costos energètics

El microclúster gironí de la biomassa promou la instal·lació de calderes que funcionen amb estella d'arbres de creixement ràpid

Els estalvis d'energia arriben al 20% en calefacció i refrigeració
El megawatt hora surt a 17 euros, contra els 28 del gas natural i els 36 del fuel

Vuit empreses de les comarques gironines promouen un microclúster de biomassa i eficiència energètica amb la voluntat d'obtenir energia més barata, local, sostenible i tecnològicament avançada. Com? Utilitzant com a combustible estella d'arbres cultivats per tenir creixement ràpid, el producte renovable que emet menys CO2. Ignasi Carrer, un dels promotors, explica que en els estudis inicials els estalvis energètics estan arribant al 20% en calor i refrigeració.

Les empreses d'aquest clúster cobreixen tot el procés, ja que hi la comercialitzadora d'estella forestal Biomassa del Gironès (les Preses); l'empresa agrícola Agroalimentària Mas Saulot (Celrà); Alasia New Clones, dedicada a la genètica, plantació i gestió de cultius energètics; Ecoeffective, d'enginyeria energètica; NRG Estudio (Igualada), consultora d'eficiència energètica; GE1-2A (Gualta), d'enginyeria de processos del sector agroalimentari; L. Solé (Massanes), de caldereria industrial, i Biogàs Systems (Celrà), inversora en plantes de biogàs.

De cara a les indústries en què el cost de l'energia té un pes important, els promotors del microclúster destaquen l'avantatge de poder controlar i estabilitzar els costos energètics, quan l'electricitat ha pujat molt i continuarà pujant i els preus del petroli i gas s'auguren alts per molt temps. La utilització d'estella de cultiu per proporcionar a la indústria fred, calor i electricitat costa -segons els càlculs d'Alasia New Clones- 17 euros per megawatt hora, mentre que en costa 23 amb estella forestal, 36 amb fuel, 64 amb gasoil, 28 amb gas natural i 41 amb gas liquat.

Si el client no pot o no vol pagar la inversió que requereix la instal·lació, se li ofereix una empresa de serveis energètics (ESE) de Biogàs Systems, que muntaria la planta de cogeneració, facturaria a preu avantatjós al client només l'energia útil que gasta i vendria al mercat l'energia sobrant. Segons els comptes que ha fet el clúster per a una illa càrnia catalana amb capacitat per especejar 6.000 porcs al dia, substituir el gas natural per una planta ESE amb estella representaria rebaixar un 20% la factura energètica. Si l'electricitat i el gas s'apugen amb l'IPC, això representa estalviar més de 5 milions d'euros en 15 anys.

També destaquen els avantatges per a la comunitat, ja que la producció d'energia de forma descentralitzada i propera al consumidor és més eficient, i a més els fluxos de diners es queden en el mateix entorn. Així mateix, assenyalen que el conreu de biomassa és l'única font renovable amb garantia de subministrament a la xarxa.

El desenvolupament dels cultius són la font d'energia que genera més llocs de treball i revitalitza les zones rurals i agrícoles, en un context en què aquest sector és el més afectat per l'atur. És una alternativa que dóna seguretat per mantenir l'activitat agrícola -assegura ingressos durant més de 20 anys- en un entorn on les subvencions es redueixen i provoquen un abandonament dels cultius.

El cultiu llenyós és molt més rendible que el forestal, ja que produeix entre 30 i 40 tones anuals per hectàrea, quan del bosc se n'obtenen entre 30 i 50 en un període de 20 a 30 anys. En aquest cas, el conreu energètic es fa amb pollancres, però en cada territori es fa amb el més òptim: cereal, canya, palla..., amb períodes de collites curts, de 2 o 3 anys depenent de les espècies i el clima.

incipient.

Es tracta de fer crear una alternativa més rendible a l'explotació de la biomassa forestal, que també és minsa. A Catalunya -a diferència d'Itàlia, on s'envia la fusta de les Gavarres i l'Ardenya que es va acumular per la nevada del març passat- no hi ha cap central de cogeneració alimentada amb biomassa llenyosa, i la primera que s'està construint és la de l'empresa pública Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu (Selva), que ha d'estar acabada a mig any i que ha de donar una sortida més al sector forestal a una zona pròxima al Montseny i el Montnegre. Un estudi del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma) fixa en 165.000 les tones de biomassa forestal aprofitable a les comarques gironines, les quals permetrien assegurar el subministrament d'un màxim de cinc plantes de cogeneració.

A Cassà de la Selva, l'empresa Ernestfust XXI –formada per gestors forestals de la zona– promou la construcció d'una planta amb estella forestal que aprofitarien les empreses del polígon industrial del Trust, on s'ubicaria, i es va crear una plataforma en contra que tem que es converteixi en una incineradora on es cremin fangs de depuradora i restes dels escorxadors.

A Albons, l'empresa Rebrot Albons en promou una altra, amb la qual s'aprofitarien les restes dels fruiters i les plantacions de pollancres del Baix Ter.

Més rendiment i llocs de treball

Els estudis del clúster assenyalen que amb el conreu de biomassa per generar energia es produeixen entre 30 i 40 tones per hectàrea a l'any, un rendiment molt superior a les entre 3 i 6 hectàrees de la producció forestal. Per generar 1 megawatt d'energia es necessiten entre 350 i 300 hectàrees de regadiu, i es capturen 6.250 tones de CO2 a l'any.

Pel que fa a la feina, cada megawatt implica 10 llocs de treball directes, subcontractats o indirectes (9 al camp i 1 a la indústria), una quantitat molt superior als 2 que genera l'energia solar termoelèctrica, l'1,4 de la hidroelèctrica, els 0,8 del biogàs, els 0,4 de la solar fotovoltaica o els 0,2 de l'eòlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.