Innovar vol dir arriscar?

És un dels tòpics més injustos del món de la innovació: afirmar que innovar equival a arriscar. Es miri per on es miri, és fals. Primer de tot perquè no ens acabem de treure del damunt la mania de pensar que només s'innova en producte. Aquí és on molta gent veu el risc: apostes per un producte innovador, però, i si no funciona? Què fas amb la inversió que ha calgut per al seu llançament?

Cal, d'entrada, repetir un cop més que es pot innovar en moltes coses al marge del producte: la pròpia manera de gestionar l'empresa, models de negoci, relacions amb els clients, logística, costos... Moltes d'aquestes formes paral·leles d'innovació no suposen riscos innecessaris. Ben al contrari, poden permetre estalviar i organitzar-nos millor.

Però, a més a més, cal definir molt bé què entenem per risc. Si tenim la creença que arriscar-se és posar l'empresa en perill, evidentment que aleshores innovar pot ser una pràctica poc recomanable. El prestigiós innosight de Harvard ja ho diu ben clar: quan intentem innovar, cal protegir el nucli del negoci. És a dir, que si la innovació no funciona, el gruix de l'empresa no se'n ressent. Els experts de Harvard recomanen invertir pocs diners al principi i anar aprenent dels errors. Només d'aquesta manera aconseguirem crear una cultura innovadora que sigui capaç de fer grans coses.

Però és que, per postres, a vegades innovar pot ser arriscat perquè es fa malament. Innovar no és deixar-nos endur per la idea esbojarrada d'algú. Ni desenvolupar, sense més, una proposta arrauxada que brolli de qualsevol pluja d'idees feta de pressa i corrents. Innovar implica mètode: primer, cal un rumb, una direcció, una arquitectura d'innovació.

Després, cal tenir un equip de persones que gestioni la innovació quasi al marge dels òrgans habituals de poder. En tercer lloc, cal canviar tot allò que ens impedeix innovar amb èxit: burocràcia, allunyament del client... Cal llegir, com a quart pas, les tendències del nostre entorn, fer coolhunting. Si no ho fem no sabrem mai aprofitar les oportunitats.

El cinquè moviment implica, ara sí, ser creatius i generar moltes idees, sabent alhora escollir i desenvolupar les més potents. El sisè pas és passar de les idees als projectes, fer realitat les promeses. Finalment, cal obtenir un resultat a l'altura de les previsions. Si la innovació no es tradueix en resultats, alguna cosa ha fallat.

Innovar, per tant, és una pràctica sistemàtica que requereix entrenament, pedagogia i altes dosis de passió. És cert que, per molt control que hi hagi, al final de tot sempre haurem de córrer determinats riscs. Però no seran riscs exagerats ni que posin en perill l'estabilitat financera de l'empresa. Innovar és fer salts en el buit, en efecte, però amb una fantàstica xarxa de seguretat. Us heu fixat en les cabrioles dels artistes del Cirque du Soleil? Sembla que no tinguin protecció, però de sobte un raig de llum accidental ens revela que van perfectament agafats per la cintura amb uns cables fins però altament resistents. Rauxa amb seny.