Ara està de moda la paraula emprenedor, potser perquè el concepte empresari, sovint s'associa a un estadi posterior, amb una persona més gran i a una actitud més aviat de protegir un determinat estatus i un determinat mercat. Això malgrat que molts empresaris mantenen l'esperit innovador al llarg de la seva vida. El llibre està dedicat especialment a aquest, a l'empresari emprenedor. En aquest sentit, l'únic valor que jo pensava que podia aportar i que fos mínimament interessant és fer alguna cosa autèntica, que partís de l'experiència. I parlar de les motivacions que hi ha darrere de l'impuls emprenedor i no tant de les eines.

En molts aspectes, crec que sí, per això identifico l'emprenedor de veritat amb un aventurer. L'aventurer no és un boig, sinó que és una persona que està disposada a viure coses noves, a endinsar-se en zones que no domina del tot, a viure situacions incertes i a assumir riscos i sacrificis en el seu afany. Hi ha molts paral·lelismes.

En tota aventura, sigui d'esport extrem, sigui emprenedora, els sacrificis, les renúncies i els riscos són moltíssims, i per al comú dels mortals això és propi de sonats. És molt més còmode viure en una zona segura. Sobretot sabent que la veritable aventura té moltes més possibilitats de fracassar que de tirar endavant. Si fos una cosa fàcil, la faria tothom. Per això la reacció és de titllar de boig el que ho fa assumint els inconvenients. Però queda clar que, quan finalment s'assoleix una fita important, tothom ho enveja. La gent vol el triomf però no el que comporta el camí.

Més sabent que a vegades no hi ha pla B. Ser empresari no és una feina, és una filosofia de vida, igual que fer una aventura, no és fer esport, perquè quan afrontes un projecte estàs vitalment compromès. Un executiu és l'equivalent a la marató, que suposa un gran esforç però que si les coses van malament es retires i te'n vas a casa. L'empresari seria l'escalada a l'Everest, que un cop ets a dalt no pots aixecar la mà i marxar.

Hi ha molts grans gestors a les empreses, però no són empresaris que assumeixen el risc directament. En les empreses els directius tenen el seu espai, però al final si les coses van malament es busquen una altra feina.

Què fa, si no, una persona que innova, que emprèn projectes? Això tampoc no s'ha de confondre amb el creixement pel creixement. El gran canvi que hem de fer ara és l'emprenedoria amb valors, que és el que ens ha de diferenciar i fer competitius.