Si Catalunya i l'Estat espanyol no s'haguessin integrat a les comunitats europees, davant la situació actual d'estancament econòmic podrien aplicar polítiques d'estimulació de l'exportació i de la vinguda de turistes amb una devaluació de la pesseta, que va ser un clàssic abans de la integració a l'euro, i dificultar les importacions apujant aranzels fronterers (com van fer els Estats Units amb l'acer de la Xina quan va començar l'última recessió). Així mateix, les puges de tipus d'interès que prepara el Banc Central Europeu per por que pugi la inflació podrien ser no seguides pel Banc d'Espanya, que podria optar per l'alternativa de no tocar-los per no fer baixar més el consum. I els governs català i espanyol no estarien pressionats pels socis europeus per rebaixar a corre-cuita uns dèficits i uns deutes públics que són menors dels que tenen els Estats Units.

Es pot especular també que si la política monetària no hagués estat traspassada al BCE s'hauria pogut evitar la bombolla immobiliària apujant els tipus d'interès, però això és pura teoria, perquè és molt suposar que el Banc d'Espanya no hauria seguit la política general de tipus propers a zero que els bancs centrals d'arreu del món van pactar després de l'11 de setembre del 2011. De la mateixa manera, és impensable que un Estat espanyol amb política econòmica independent hagués pogut aguantar les envestides contra el deute públic de les quals no s'ha lliurat tot i estar a la UE.

Els sindicats, que han estat molt crítics amb la política que els estats de la UE han seguit en aquesta crisi d'anar a remolc dels mercats financers, tenen clar que no poden culpar l'euro del que està passant i que sense ell estaríem pitjor. “El problema rau en el fet que en comptes d'invertir en educació, en recerca, en tecnologia, en lloc de fer més competitiva i donar més valor afegit a la nostra indústria i a la nostra societat, vam permetre que el crèdit es desboqués i acabés alimentant una bombolla financera de dimensions nefastes”, explica el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. El secretari general de la UGT catalana, Josep Maria Álvarez, afirma per la seva banda que ara “el BCE és un llastre per a nosaltres perquè aplica la política monetària que convé als estats més forts”, però també té clar que “no és el mateix patir la crisi actual junts amb la UE que haver-ho de fer sols”.

Joaquim Llimona, de Pimec, no vol ni pensar com estaria Espanya si haguéssim viscut la crisi fora de la UE i fora de l'euro, i treu números per fer notar que el context actual no ens ha de fer perdre de vista que “durant 20 anys el saldo net del que ha rebut Espanya de la UE ha representat un 1% del PIB, i això ha permès al nostre país un creixement sostingut i apropar-nos a la mitjana europea. La conjuntura actual, que és molt complicada, no ens ha de fer oblidar els beneficis”.