Desert d'inversors
El diner continua absent i desconfiat per la resolució de la crisi grega. Tampoc l'economia dels EUA motiva els inversors. Una treva permet a l'Íbex-35 esquivar pèrdues.
L'Íbex-35 va posar
en perill el nivell dels 10.000 punts dilluns, quan va marcar un mínim intradia de 10.030,60 punts
Res no ha canviat en el panorama borsari durant els darrers cinc dies. Més aviat, tot ha empitjorat una mica més. La solució a l'actual situació de Grècia sembla que no té intenció de fer-se efectiva amb rapidesa, i els rumors al voltant de la reestructuració del seu deute i fins i tot de la fallida del país continuen agafant cos. Davant aquesta creixent incertesa, el pessimisme és el sentiment predominant en uns mercats baixistes que no troben cap notícia significativa que els permeti sortir del forat on han caigut arran del nou capítol en la crisi de deute dels països perifèrics de la zona euro.
No només no hi ha bones notícies en el panorama borsari, sinó que cada dia n'arriben de noves en la mateixa línia, desmotivant qualsevol possible rebot que pugui gestar-se. A part dels dubtes al voltant del cas grec, aquesta setmana els inversors han topat de nou amb les agències de qualificació. En aquesta ocasió li ha tocat de ple a Itàlia, país al qual Standar&Poor's ha inclòs en el sac dels perifèrics assenyalant el seu elevat endeutament com un motiu per rebaixar-li el ràting.
Les borses van reaccionar a aquestes notícies amb descensos en la primera jornada de la setmana, sacsejades també pel resultat de les eleccions autonòmiques i municipals a Espanya. Aquests comicis -amb una clara patacada del partit que governa el país- van elevar les incerteses en els mercats borsaris i en els de deute públic, tornant a impulsar la prima de risc per sobre dels 260 punts bàsics. Malgrat això, els inversors no han donat l'esquena a les emissions del Tresor espanyol i aquesta setmana la subhasta celebrada ha tingut una àmplia demanda i un descens en la rendibilitat de les lletres a tres i sis mesos. Així doncs, i malgrat la darrera ensopegada, els mercats continuen discriminant i allunyen Espanya dels països rescatats (Grècia, Irlanda i Portugal).
BAIX CREIXEMENT.
El bon tancament a Nova York la vigília va ajudar les borses europees a iniciar la darrera sessió de la setmana amb guanys, reduint o eliminant el signe negatiu del balanç setmanal. El positiu comportament de la borsa espanyola divendres, quan va pujar un 1%, va esborrar els números vermells a la setmana i l'Íbex-35 ha acabat per revalorar-se un 0,57% en cinc jornades. El selectiu indicador va tancar divendres en els 10.261,20 punts, tot i que a principis de setmana va posar en perill els 10.000 punts -dilluns va marcar un mínim intradia en els 10.030,60 punts- des d'on va rebotar. Malgrat aquesta recuperació, i a falta de dues jornades per cloure el mes, molt haurien de canviar les coses perquè el maig no esdevingui el pitjor mes del 2011, arrossegant un descens del 5,68% mensual fins divendres passat i deixant en un 4,08% la plusvàlua anual.
A part de la bona evolució de Wall Street dijous al vespre, que va contagiar-se a Europa, els índexs del vell continent van pujar en la darrera jornada setmanal pel bon comportament del sector bancari pels canvis que la Unió Europea (UE) vol introduir en la directiva de Basilea III, on han de quedar plasmades les noves exigències de capital a les entitats financeres.
SENSE BRÚIXOLA.