urbanisme
El xalet Tarrús de Girona continua tancat i barrat dos anys després del litigi
L'acord entre propietaris i Ajuntament es va signar el 2009 i donava quatre anys als amos per fer-hi els pisos permesos
L'edifici protegit, encara tapiat
El polèmic i famós xalet Tarrús de Girona continua tancat i barrat dos anys després que l'Ajuntament i els propietaris de l'immoble posessin punt final al litigi que els havia enfrontat i que va acabar costant gairebé 1,4 milions de les arques municipals.
Així el govern tripartit en aquell moment va incloure l'obligació dels propietaris de restaurar i preservar aquest edifici protegit, de l'any 1935 i obra de l'arquitecte Josep Claret. Ara, dos anys després de l'acord, l'edifici encara està tapiat amb rajols i en el mateix mal estat, ja que no s'hi ha fet cap actuació.
L'acord entre les parts reconeixia parcialment els drets urbanístics que reclamaven els amos del xalet, situat al xamfrà del carrer de la Rutlla amb el de la Mare de Déu del Loreto. En concret, l'acord subscrit entre les parts permetrà als propietaris construir un edifici de baixos comercials més tres plantes amb una superfície de 568 metres quadrats.
Dos anys per fer-ho
El conveni establia que la propietat tenia quatre anys per dur a terme tot el projecte constructiu. Això vol dir que si l'acord es va tancar el juliol del 2009, falten menys de dos anys perquè expiri el termini. El mal moment del sector immobiliari fa suposar que els propietaris esperaran fins a l'últim moment que els permetia el conveni per tirar endavant els nous pisos que poden fer al sector.
En aquest temps, la propietat sí que s'ha encarregat de desbrossar periòdicament la vegetació que creix sense control al voltant del xalet. De fet, en algun cas, el consistori ha requerit a la propietat perquè mantingués neta la parcel·la del xalet Tarrús.
El llarg litigi va arrencar el 2003 quan els amos van portar al contenciós judicial el consistori reclamant els drets urbanístics que perdien amb la catalogació de la finca. El juliol del 2007, el TSJC va donar la raó als propietaris i situava la indemnització en 2,3 milions d'euros. En un primer moment el consistori va pretendre compensar als amos amb 1.300 metres quadrats edificables a la parcel·la, però el maig del 2009 l'alt tribunal català executava l'obligació del consistori de pagar en metàl·lic. Aquesta decisió va desencadenar les negociacions entre amos i consistori per pagar la meitat de la indemnització i reconèixer la meitat del sòl urbanitzable que reclamaven.