De l'aeroport a la residència d'avis

Els viatgers que aquests dies agafen un avió a l'aeroport del Prat per anar de vacances, si s'hi fixen, veuran persones que arrosseguen totes les seves possessions en un carro i busquen un racó per refugiar-se. A estones pidolen o busquen les restes d'algun entrepà o una llauna on encara hi quedi beguda. L'aeroport és una zona de trànsit constant i, per tant, refugi de persones que intenten buscar-se la vida. “Sempre hi haurà qui faci de la resistència a l'aeroport el seu modus vivendi, però
els hem de fer entendre que no és un lloc per viure-hi”, raona el subdirector general d'Avaluació i Programació de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Lluís Grande. A l'abril es va posar en marxa un dispositiu social d'intervenció per trobar solucions per
a 70 persones que pernoctaven
habitualment a l'aeroport.

Professionals dels serveis socials dels ajuntaments de Barcelona
i del Prat i del Departament de Benestar Social van analitzar la
situació cas per cas per dirigir cada persona cap al recurs més adient. Mantenint l'anonimat de la protagonista, posen d'exemple una dona que feia més de 10 anys que estava instal·lada a l'aeroport –sobrevivia gràcies a una xarxa de solidaritat que es va crear entre els treballador– i ara ha ingressat en una
residència de gent gran.

En el pla de xoc es va contactar amb 63 persones, un 25% de les quals van rebutjar l'ajut i se'ls
ha detectat vivint al carrer en espais de Barcelona com l'estació
de Sants i els voltants. Els professionals que van treballar-hi reconeixen que del 75% que van acceptar ser atesos n'hi haurà que no
finalitzaran el procés d'inclusió. Sempre és un procés lent. En alguns casos, aconseguir que aquella persona es vagi a dutxar a un
centre i comenci a agafar hàbits
és un gran pas endavant.

En general valoren positivament la feina feta, i destaquen que a l'hora d'intentar evitar que hi hagi
sense sostre que pernoctin a l'aeroport –Aena va anunciar al febrer que tancaria les terminals a les nits, perquè només hi accedissin els viatgers– s'ha aplicat un pla
social i no només policial. Una
intervenció social que va haver
de ser molt ràpida, subratlla
Grande, perquè és un col·lectiu
que pot canviar de costums o
d'ubicació d'un dia per l'altre.

Un 45% de les persones que van entrar en el pla estan en recursos dels serveis socials bàsics municipals; un 11%, en centres de salut mental i toxicomanies; un altre 11% van retornar al seu lloc d'origen i un 6% viuen en pisos de lloguer. El subdirector de l'ICASS destaca que es va desplegar un dispositiu d'intervenció molt complex i que és el primer cop que hi ha una col·laboració entre els ajuntaments de diferents municipis de l'àrea metropolitana i la Generalitat. Des d'Arrels, una entitat del Raval que atén persones sense sostre, també valoren aquest treball en equip de les administracions. Tot i que hi posen un però: “S'hauria d'haver actuat abans que saltés l'alarma, perquè hi havia problemes”, planteja Olga Garcia, portaveu d'Arrels.