La Generalitat rebaixarà els criteris perquè una casa rural pugui obtenir les cinc espigues
El nou sistema de classificació de les cases rurals rebaixarà els criteris de la màxima categoria a causa de la manca de candidats pels alts nivells d'exigència. El model se circumscriurà al reglament de qualitat turística que està elaborant el govern
La Generalitat rebaixarà els criteris per aconseguir les cinc espigues, la màxima categoria de les cases rurals catalanes, després que aquesta quedés deserta en la primera fase de catalogació del sector -en la qual s'hi han adherit 476 establiments- i un cop l'administració hagi detectat que serà difícil que cap establiment reuneixi totes les condicions exigides. La modificació serà efectiva amb vista a la segona tongada, que és previst que s'obri el pròxim mes de juny.
L'anomenada categoria “superior premium” reclama, entre d'altres criteris, que l'edificació hagi estat catalogada com a bé d'interès cultural, que disposi d'un aparcament cobert, unes habitacions “excepcionals” i una piscina coberta i climatitzada. “Segurament ens vam passar i haurem d'ajustar alguns dels criteris per massa elevats”, reconeix Joan Abad, subdirector d'Ordenació Turística de la Generalitat, que apunta que la revisió implicarà segurament rebaixar els requeriments arquitectònics.
En el mateix sentit s'expressa Pere Oliu, president de Concatur, una de les dues confederacions, conjuntament amb Turalcat, que han participat en la creació d'aquest sistema de normalització: “Pensem que no és bo que les cinc espigues no tinguin cap representant, per tant, o se suprimeix la categoria o es revisen els paràmetres per obtenir-les”, diu.
Els ajustos es faran aprofitant el procés de creació del corpus legal que regularà per primera vegada la qualitat turística a Catalunya. El pas número u serà l'aprovació entre els mesos de maig i juny d'un reglament general que establirà la metodologia, uns mecanismes de control i revisió, així com també eines de promoció. D'aquest reglament, emanaran les diferents iniciatives subsectorials, per a les quals el sistema de categorització per espigues de les cases rurals pot servir de referència. En aquests moments ja s'està treballant en un model similar per a les cases fonda en col·laboració amb els empresaris implicats.
GÈNESI.
Englobat en un dels principals motors econòmics del país, el potencial real del turisme rural queda força diluït en les xifres totals de la indústria turística. Cal pensar que la suma de les places que ofereixen tots els establiments rurals no arriba a 16.000 a tot Catalunya, quan els hotels en tenen 287.000 i els càmpings 237.000, per tant representa el 2,9% del total. A més, la seva clientela és bàsicament interior: el 87,3% dels usuaris del turisme rural són catalans, i només el 8,3% són estrangers.
Però la fortalesa d'aquest producte rau en el fet que és un factor molt important de reequilibri i dinamització del territori. En aquest sentit, Solé recorda que el turisme rural neix com una activitat complementària de l'agrícola que proporciona uns ingressos addicionals al pagès: “També generem ocupació dins la família en persones que d'una altra forma s'haurien de buscar la vida fora”, assegura.
Des de principis dels anys vuitanta, quan arrenca el fenomen de les cases rurals, el sector no ha parat de créixer, vivint anys de boom, fins a arribar a l'actualitat a una certa estabilització. La Generalitat té comptabilitzades 2.029 cases ‘legals', quan el 2004 n'eren 1.283. Gairebé el 40% són als Pirineus i el 18,2%, a la Costa Brava. Però en els darrers anys els creixements més grans s'han localitzat a les marques turístiques de Terres de Lleida -on en cinc anys han duplicat l'oferta-, Costa del Garraf i Catalunya Central.
La crònica del turisme rural és, per tant, una història d'èxit, però d'èxit també es pot morir. Sense cap guia de creixement i amb uns requisits legals molt bàsics, el resultat ha estat una oferta molt heterogènia. Si bé la singularitat i el caràcter genuí dels establiments formen part de la idiosincràsia d'aquesta proposta turística, la barreja de productes i preus, on resulta difícil destriar el gra de la palla, alimenta la confusió i d'això s'aprofita l'oferta menys compromesa amb la qualitat. “Avui dia amb el mateix preu podem trobar cases amb un excel·lent producte i d'altres amb qualitat menys evident, que es beneficien de l'absència de mecanismes que aportin llum al mercat”, explica el subdirector d'Ordenació Turística.
El convenciment que tot això acabaria afectant la competitivitat del sector a mitjà i a llarg termini va empènyer la indústria a, d'entrada, millorar la seva estructura de representació. I és que una altra de les conseqüències d'aquest creixement desendreçat ha estat l'existent multiplicitat d'associacions, sovint de caràcter comarcal o intercomarcal, que feien difícil la interlocució davant l'administració.
Finalment, les dues confederacions que van trucar a la porta de la secretaria de Turisme amb una proposta de categorització representen el 60% del sector. Turalcat agrupa bàsicament les cases de Lleida i la Catalunya Central, i Concatur, les de Girona i Tarragona. “Durant molts anys cada casa ha fet la guerra pel seu cantó i això no ha ajudat a millorar la identificació del nostre producte per part del nostre client; si volem tenir la seva confiança ha de tenir informació clara”, afirma Oliu.
L'anomenat projecte CaTR, que ha donat lloc a la categorització per espigues, és un sistema pioner a l'Estat espanyol i Europa. L'agrupació espanyola del sector va voler tirar endavant un model de classificació amb objectius similars de clarificació de l'oferta que finalment no va ser implementat. A Castella i la Manxa hi ha un sistema similar al dels hotels i, com aquest, igualment obligatori. Precisament, una de les peculiaritats de la categorització catalana amb espigues és que és un sistema voluntari. “Hem pensat que és millor que l'establiment que sol·liciti les espigues ho faci com a part de l'estratègia de negoci i qui no estigui convençut que no ho faci, ja que la qualitat compromet molt i és una feina del dia a dia”, explica Abad.
La posada en marxa del sistema va superar una primera prova pilot el 2010, en la qual van participar unes 88 cases seleccionades, i una ronda posterior entre les cases representades a les dues confederacions al llarg del 2011, que va significar 388 establiments més que van obtenir les seves espigues el desembre passat. A partir del mes de juny serà obert a la resta d'establiments de tot Catalunya.
El mecanisme pel qual s'obté una determinada categoria és molt senzill. Consta d'un procés d'autoavaluació, en el qual els titulars de la casa informen la direcció general de Turisme que compleixen els criteris del CaTR i que aspiren a una determinada categoria. Posteriorment, tècnics de la Generalitat duen a terme un procés de verificació per certificar que la sol·licitud s'ajusta a la norma i atorga la categoria acreditada.
DISTRIBUCIÓ.
Ara bé, una de les conseqüències lògiques que portarà associat aquest sistema és la millora progressiva de la qualitat global, segons reconeix el president de Turalcat: “Primer, perquè els propietaris seran vigilants per respectar els criteris de la seva categoria, i segon, perquè el sistema estableix una gradació, i és molt probable que algunes cases aspirin a pujar de categoria amb el temps.” El president de Concatur afegeix que aquesta voluntat per incrementar els estàndards ja s'ha començat a detectar en aquesta primera fase de lliurament d'espigues, perquè algunes cases han introduït millores per pujar un esglaó.
PROMOCIÓ.
En molts casos oferta i la demanda s'han trobat gràcies al boca-orella i a les noves tecnologies com ara internet: el web de l'establiment sol ser la seva principal acció promocional, conjuntament amb la participació en fires sectorials. No és un àmbit econòmic en què hagi entrat la intermediació, perquè les places disponibles per establiment són limitades i, en aquestes condicions, la rendibilitat dels esforços promocionals és qüestionable.
Aprofitant la normalització que significa aquesta classificació en marxa, la Generalitat ha editat una guia que aplega tota l'oferta que disposa d'espigues, distribuïda per comarques i categories, que s'ha presentat aprofitant Fitur, la fira de turisme més important de l'Estat, que es va celebrar el passat gener a Madrid. Es tracta d'una eina que ha de contribuir a donar a conèixer les cases rurals catalanes arreu i augmentar la participació de la clientela de fora de Catalunya.
D'altra banda, el sector també veu la categorització com un instrument més amb què afrontar l'actual situació de crisi que també els està afectant. “Tothom va fent, però ja no es lloguen les cases com abans, els clients es miren molt els preus i no reserven fins a última hora. L'escenari ha canviat radicalment i ens hem d'adaptar”, subratlla Solé.
Excel·lent collita a la Garrotxa
El repartiment d'espigues ha estat generós amb la Garrotxa, on 51 establiments s'hi van adherir l'any passat, essent la comarca amb més cases rurals dins del sistema de categorització. Gairebé la meitat són de dues espigues (24), seguides de les de tres (18), quatre (6) i una (3).
A distància hi ha la comarca de l'Alt Urgell, amb 28 cases dins del sistema, l'Alt Empordà, amb 25, el Pla de l'Estany (23) i l'Alta Ribagorça (23). Ara hi ha 476 cases rurals amb espigues de les 2.029 que té registrades la direcció general de Turisme. En el conjunt de l'Estat hi ha 14.821 allotjaments.
A més del nombre d'espigues també varia el color en funció de la tipologia: grogues si són cases de pagès o establiments d'agroturisme (on l'acollida de turistes complementa les activitats del camp) i verdes si són allotjaments rurals.
Veuen la taxa inevitable i esperen que tingui retorn
Francesc MuñozLa taxa turística que vol introduir la Generalitat -parcialment ajornada i revisada durant el procés de negociació dels pressupostos amb el PP- no agrada a les cases rurals tot i que la donen per inevitable. Per al president de Concaltur, Pere Oliu, la nova figura pot tenir sentit en els allotjaments de ciutat i en aquells que viuen bàsicament del turisme estranger, però recorda que els clients de les cases rurals són els catalans. Per al responsable de Turalcat, Josep Maria Solé, l'aplicació només a Catalunya pot comportar un greuge comparatiu amb el turisme rural d'altres parts de l'Estat, que els acabarà perjudicant.
Resignats amb la idea que s'acabarà aplicant, les dues agrupacions fan front comú amb la resta d'associacions d'allotjament turístic per minimitzar l'impacte i assegurar que els diners recaptats repercuteixin en el mateix sector per la via de la promoció exterior. “Si no hi ha més remei que acceptar la taxa, que sigui per al bé del sector i no acabi tapant altres forats”, diu Oliu.
En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va assegurar dijous passat que “tots els recursos d'aquest impost són finalistes” i “tornaran al sector”. En concret, Mena va apuntar que els diners han de millorar la competitivitat de les empreses turístiques i contribuir a desestacionalitzar el sector. D'altra banda, el sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fet públic aquesta setmana revela que un 53,5% dels enquestats veuen bé que els turistes que vinguin a Catalunya contribueixin al sosteniment del sector.
L'acord entre CiU i el PP per l'aprovació dels pressupostos ajorna l'aplicació de la taxa al novembre. La taxa tindrà un import màxim de set nits per persona i a dues persones per habitació que hauran de pagar 2,5 euros en els hotels de cinc estrelles, 1,25 euros als de quatre estrelles de Barcelona i un euro als de fora. Els hostes de la resta de categories hauran d'abonar 0,75 euros a Barcelona i 0,5 a la resta del país. Els menors de 16 anys en queden exempts.