Perillen ara per ara els nostres estalvis?

En les últimes setmanes les consultes que ens arriben sobre aquesta qüestió són constants. La ciutadania està molt amoïnada per una situació econòmica que no acaba de comprendre (tot i que és conscient de la gravetat) i per les actituds dels nostres governants, espanyols i europeus, encara més incomprensibles. El resultat és una creixent desconfiança amb la majoria d'institucions econòmiques i polítiques i, particularment, dubtes sobre les decisions amb relació a la protecció dels estalvis, que es consideren amenaçats per diversos factors de risc.

Els riscos que cal considerar són quatre. Primer, la por d'un “corralito”, com va passar a l'Argentina, un fet que suposaria que el govern espanyol prohibís, de manera temporal, la retirada de diner per la finestreta i la transferència de fons a l'estranger (cal tenir en compte que en cap cas no hauria d'afectar els moviments normals de cobrament i pagament). Això significaria la immobilització dels nostres estalvis i la impossibilitat de convertir-los, durant aquest període, en altres divises més favorables. Aquesta mesura s'aplicaria previsiblement com un pas previ d'un abandó de l'euro, o en el cas d'una fugida en massa de capital a l'estranger.

Un segon risc és el que està associat a l'entitat financera en què estiguin dipositats els nostres estalvis. De tots és sabut que hi ha entitats financeres més solvents que d'altres, si bé la majoria de les menys solvents ja les han estatitzades a través de les aportacions fetes pel FROB durant els últims temps, i hi recauran els ajuts dels fons d'estabilització europeus. Com a contrapartida, haurem d'estar amatents a les condicions que les autoritats europees imposaran i que, en principi, cal témer que seran més rígides que les que apliquen els nostres governants. En qualsevol cas, el Fons de Garantia de Dipòsits proporciona una protecció limitada de 100.000 euros per persona i entitat financera.

Les proves de resistència fetes per experts independents internacionals sobre la banca espanyola han obtingut uns resultats més bons dels esperats, si bé no han previst els efectes d'una reestructuració del deute públic espanyol, les conseqüències de la qual podrien ser catastròfiques.

Un tercer factor és el risc de país. El primer escenari negatiu a què es podria enfrontar l'Estat espanyol és la reestructuració del seu deute com ha passat a Grècia, pagant només un percentatge del seu valor nominal i amb un refinançament a diversos anys amb un interès sostenible. Aquesta situació és assimilable al que seria un concurs de creditors per a una empresa i repercutiria, sense cap dubte, en la salut financera dels nostres bancs i, fins i tot, en la del Fons de Reserva de la Seguretat Social i el Fons de Garantia de Dipòsits, que principalment estan invertits en deute públic espanyol. El segon i pitjor escenari seria la sortida de l'euro de l'Estat espanyol. En aquest cas, els experts preveuen que hi haurà una conversió d'euros en pessetes amb una pèrdua de valor associada de prop d'un 30%.

El quart risc és el de la divisa. Molts inversors es pregunten si han de passar-se de l'euro a altres divises. En la nostra opinió, té més importància la jurisdicció dels valors en què materialitzem els nostres estalvis que no pas la divisa concreta en què estiguin denominats, tot i que sempre és aconsellable que hi hagi una diversificació de monedes.

Qualsevol solució per als problemes econòmics de l'Estat espanyol impliquen la solidaritat dels països europeus més sanejats, per tal de garantir la devolució del deute dels països en crisi. Vistes les reticències d'alguns països -i, del que encara és pitjor, la seva opinió pública- per acceptar solucions d'aquest tipus, el risc més transcendent seria el que hem anomenat risc de país. Davant d'aquesta perspectiva, què cal fer amb els nostres estalvis? Partint del fet que en aquests moments és més important la seguretat que la rendibilitat, la resposta depèn de les característiques i circumstàncies de cada estalviador i cal que es consulti amb un assessor financer, tot i que impliqui necessàriament buscar solucions a entitats financeres a fora de les fronteres.