Castellers de faixa estreta
L'assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya consensuava el mes de març passat un document sobre “els valors socials del fet casteller”. En el text es posa de manifest que l'activitat castellera té 200 anys d'història i que “ha sabut adaptar-se als nous temps”. En essència, el redactat fa referència a l'atractiu que conserva el fet casteller i a la seva capacitat de seguir generant interès.
El cert és que la capacitat d'adaptació “als nous temps” també la demostren les colles castelleres essent capaces de seguir vives i actives en una època en què cal estrènyer fort la faixa perquè no entra ni un euro a la butxaca.
Un treball fet per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb el patrocini de Repsol, ha analitzat com s'ho munten les 66 colles castelleres que hi ha a Catalunya perquè els quadrin els números i quines possibilitats tindrien per no anar tan escanyades de pressupost.
Ha estat el professor Jaume Gené l'encarregat de fer l'anàlisi a partir de les dades aportades per les colles. Malgrat que es fa complicat pensar en un model homogeni de gestió que sigui vàlid per a cada cas perquè “hi ha colles amb 900 integrants i d'altres que són 60 persones” i perquè “hi ha colles universitàries i d'altres que són quasi professionals”, una de les conclusions que surt de l'estudi és que en tots els casos impera una fita idèntica: “Que al principi i al final de la temporada el balanç dels números sigui 0. L'objectiu no és fer diners sinó fer castells”.
Però tampoc no es tracta de perdre-hi cèntims perquè, de despeses, n'hi ha un grapat. Els desplaçaments (13 de mitjana per temporada, cosa que representa quasi un 20% del total del dispendi) i el lloguer dels locals d'assaig (un 13%) representen les principals càrregues per a les colles. També cal sumar-hi els àpats que cal abonar els dies d'actuació, activitats de lleure per a la canalla i, en el mateix paquet, el cost d'organitzar actes socials per fomentar l'esperit de colla. Amb tot això a la mà, l'estudi obre la porta a valorar noves possibilitats recaptatòries.
VAQUES MAGRES.
Una de les solucions que més s'estan imposant per no perdre recursos, és la de l'abonament de quotes. Els castellers de les colles més joves no troben res d'estrany a fer pinya pagant una quantitat fixa cada cert temps (en el cas de Mataró, per exemple, de 15 euros a l'any) però en les colles amb més tradició aquesta obligatorietat de pagament no es veu amb tan bons ulls. No sorprèn perquè, de fet, segons explica Jaume Gené, “anys enrere els castellers fins i tot cobraven”.
El mateix Gené destaca que una de les possibilitats que “fins ara s'ha explorat sense gaire ímpetu” és la del “patrocini o mecenatge”. Descartat de ple posar publicitat a la camisa (entesa com una peça sagrada per a la identitat de cada colla i, per tant, inalterable), sí que es contempla com a una opció vàlida la publicitat en, per exemple, els cascos de la canalla.
Tot plegat per poder arribar als 4,3 milions d'euros que suma el pressupost global de totes les colles. L'activitat relacionada amb el fenomen casteller genera uns 16 milions d'euros per temporada.