Desànim a l'alça
Xipre passa a segon pla, però s'amunteguen les notícies decebedores que mantenen els inversors allunyats dels parquets. L'Íbex 35 cau un 1,54% i se'n va a mínims anuals.
La borsa espanyola encadena quatre setmanes consecutives a la baixa i des del
gener arrossega unes pèrdues superiors al 5%
La crisi a Xipre i el seu rescat han passat a segon pla entre els inversors. Els mercats miren cap a allà de reüll, però ja no és el principal focus de tensió. Tampoc la manca d'acord de govern a Itàlia treu la son als inversors. S'estan acostumant a viure enmig d'aquesta incertesa sense que els afecti gaire el que passi amb la ingovernabilitat del país transalpí.
D'altra banda, es va confirmant a cop de nova dada macroeconòmica que l'economia europea trontolla per tots els costats i que la nord-americana zigzagueja, la qual cosa desconcerta els inversors (un indicador macroeconòmic apunta a una expansió de l'economia, mentre que un altre mostra feblesa, com la decebedora dada de l'atur de divendres). Però aquest desgavell només està afectant les borses europees, perquè les nord-americanes van a poc a poquet superant màxim rere màxim com si la fragilitat econòmica no els afectes.
Així, mentre que Wall Street continua escalant fins a màxims històrics, les borses europees estan desorientades, no troben una tendència definida i lluiten per sortir dels mínims. El selectiu índex de la borsa espanyola ha reculat un 1,54% en quatre sessions (dilluns els mercats no van obrir les portes) fins a situar-se en els 7.798,40 punts, nivells mínims de l'exercici. Amb aquest retrocés, l'Íbex 35 encadena quatre setmanes consecutives a la baixa i augmenta fins a un 4,52% les pèrdues que arrossega durant l'any.
El desànim dels inversors s'ha incrementat en les últimes sessions després de la reunió del Banc Central Europeu (BCE). L'entitat va complir el guió previst, en mantenir en el 0,75% els tipus d'interès, però va refredar l'apetit inversor en reconèixer una major feblesa de l'economia europea i no ser contundent a l'hora d'actuar. Els mercats troben que Mario Draghi, president del BCE, és massa passiu enfront d'altres col·legues que intervenen molt més i aporten les dosis d'optimisme necessàries a unes borses deprimides (com és el cas dels estímuls econòmics de la Reserva Federal (FED) o del Banc del Japó (BOJ), que han contribuït a augmentar la confiança en els seus índexs).
TENSIÓ BÈL·LICA.
Malgrat que els maldecaps del rescat xipriota s'han atenuat en les últimes jornades, el sector bancari continua patint als parquets. No està clar que no es produeixin fugues de dipòsits de les entitats en els pròxims mesos com a conseqüència del nou escenari que s'ha generat a Xipre amb la quitança als dipòsits, i això manté els inversors allunyats de les accions dels bancs.
A més a més, a finals de setmana l'agència de qualificació Moody's mostrava els seus dubtes sobre el sistema financer espanyol –i mantenia la perspectiva negativa- en creure que la recessió de l'economia llastrarà aquest sector durant el 2013. Això no obstant, l'impacte d'aquesta notícia a la borsa va ser més lleu del previst.
D'altra banda, cal destacar que durant la setmana que deixem enrere s'ha produït un canvi de tendència en accions que fins ara s'havien comportat de manera positiva malgrat la conjuntura borsària. Així, empreses com ara Grífols, Dia o International Airlines Group (IAG) han experimentat davallades significatives durant la setmana. El grup d'hemoderivats de la sang va caure un 3,98% només en la sessió de dijous i els descensos es van estendre també divendres, mentre que IAG i DIA s'ensorraven més d'un 8% i d'un 4%, respectivament, en l'última jornada setmanal.
El càstig d'IAG ha estat motivat per les conseqüències negatives que el conflicte laboral de la companyia ha tingut en les últimes xifres de trànsit de passatgers i per la por d'un altre brot de grip aviària a la Xina que està sacsejant les accions de les companyies aèries internacionals.
MUNTANYA RUSSA.