Goteres a la teulada
La incipient recuperació havia atret els inversors, però ara que es constata que el creixement trontolla aquests tornen a posar distància. L'Íbex perd un 1,55% setmanal.
El BCE intenta calmar els inversors i assenyala que, si l'economia es deteriora més del
que havia previst, està disposat a rebaixar
el preu del diner a
la zona euro
Només era un miratge. L'escalada alcista que es va viure la setmana precedent als principals parquets internacionals s'ha esvaït de cop davant la realitat econòmica. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha dibuixat un panorama ple de núvols de tempesta. La recessió econòmica és a la zona euro per quedar-s'hi una mica més del que es va preveure fa sis mesos. A la feblesa de la perifèria s'hi ha sumat la frenada de França i, mentrestant, Alemanya aguanta com pot l'envestida. Mentre que Europa continua sense aixecar el cap i esdevé la regió més feble del món segons l'FMI, els EUA creixeran un 3% el 2014 i la Xina mantindrà una expansió de prop del 8%.
Una economia global de tres velocitats que ha definit l'organisme econòmic i que no ha fet res més que incrementar els maldecaps dels inversors. Aquests havien tornat amb timidesa als parquets amb l'expectativa que la recuperació econòmica seria un fet en el present exercici. Però les estimacions que es van publicant i les dades macroeconòmiques que van arribant als mercats dibuixen un escenari més confús i menys optimista del que s'havia previst, amb la teulada plena de goteres. Tant és així que fins i tot des del Banc Central Europeu (BCE) s'han afanyat a calmar els inversors anunciant futures rebaixes de tipus en cas que l'economia es deteriori més del que havia previst.
A part del nou informe de l'FMI, els ànims dels inversors s'han refredat en les darreres jornades en conèixer unes dades macroeconòmiques decebedores tant a la Xina com als EUA. El gegant asiàtic va créixer un 7,7% durant el primer trimestre de l'exercici, xifra que suposa una desacceleració de l'economia xinesa que no ha estat ben rebuda en els mercats, sobretot en el de matèries primeres –que s'han vist arrossegades a la baixa durant la setmana.
UNA DE CALENTA...
En aquest panorama gris s'han mogut els índexs durant la setmana, en què els principals índexs de les borses alemanya i francesa han entrat en pèrdues en el balanç anual. El Dax Xetra ja recula un 1,45% d'ençà que va començar el 2013, mentre que el Cac-40 parisenc ha evitat per ben poc el vermell tot i que durant la setmana sí que s'ha entrat en pèrdues anuals.
Per la seva part el selectiu índex espanyol es va acomiadar divendres en els 7.915,50 punts després de caure un 1,9% en cinc jornades. El rebot de l'Íbex 35 en la darrera sessió –finalment va ser del 0,9%, tot i arribar a pujar més d'un 1,7% gràcies als valors bancaris i els blue chips– va eixugar una part de les pèrdues setmanals i va situar la davallada anual en el 3,09%.
Inditex, un dels valors més sòlids del mercat interior en els darrers mesos, ha patit una forta sacsejada que l'ha situat en els nivells de fa set mesos. La multinacional tèxtil ha perdut els 100 euros i s'ha precipitat més d'un 4% en cinc sessions afectada per les previsions negatives del sector arran dels febles resultats de la seva competidora H&M. Així, els títols de l'empresa, que té com a marques Zara, Bershka i Massimo Dutti per exemple, han estat un dels fanalets vermells de l'Íbex 35 aquesta setmana.
IBERIA, PELS NÚVOLS.
Un altre valor que continua destacant en positiu és Grífols, que ha tornat a situar-se en nivells màxims històrics durant la setmana que acomiadem després d'arribar a pujar més d'un 2% en cinc sessions, i ha quedat a les portes de la cota dels 29 euros.
Entre aquesta onada de notícies pessimistes destaca un aspecte favorable per a les borses, la bona rebuda que continuen tenint les subhastes de deute públic que fa el Tresor espanyol. Els mercats donen suport a les emissions espanyoles tot i l'empitjorament macroeconòmic, i l'ens col·locador va rebaixant l'interès que ha de pagar als inversors, fet que es reflecteix en un manteniment de la prima de risc –es mou entorn dels 345 punts bàsics– i en una certa calma en els mercats de deute.