L'emprovador sense mandra
En una escena de la pel·lícula Pretty woman, Vivian Ward (Julia Roberts) s'emprova vestits i barrets dins d'una de les caríssimes botigues de Rodeo Drive mentre les dependentes l'adulen i la mimen. Malgrat tot, Edward Lewis (Richard Gere) mana a l'encarregat de la boutique que s'escarrassin encara més a fer-los la rosca perquè pensa gastar-se “una quantitat ingent de diners”. En determinades circumstàncies anar a comprar roba pot tenir certa gràcia però, normalment, sol ser una mena de viacrucis que carrega les cames i masega els genolls per culpa de maratonianes caminades, inacabables esperes i cues eternes.
La raó de ser de la tecnologia és resoldre problemes i facilitar la vida de les persones i, amb aquest objectiu, una empresa catalana ha desenvolupat una eina que fulmina una part de les incomoditats que representa anar a comprar roba.
És Aitech, una spin-off amb base al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha ideat un emprovador virtual que possibilita comprovar com queda una peça de roba sense que faci falta desvestir-se i vestir-se de nou. L'Aimirror (així s'ha batejat l'invent) escaneja la persona i, basant-se en tecnologia de realitat augmentada i gràcies a una pantalla d'alta definició, projecta la imatge de l'usuari. El client queda reflectit a la pantalla i, llavors, pot seleccionar la peça que es vol “emprovar” i observar si li escau o no.
La idea deriva d'un projecte anterior pensat per Aitech amb motiu del mundial de futbol de Sud- àfrica. La idea inicial permetia als aficionats veure's en pantalla vestits (virtualment) amb la samarreta de la seva selecció preferida. Aquell ús més lúdic de l'eina ha tingut una evolució buscant penetrar en les botigues de moda i, certament, està tenint acceptació. La botiga de Roberto Verino i el Centre Comercial Arenes de Barcelona tenen instal·lat un Aimirror i, al Regne Unit, les cadenes John Lewis i Tesco també hi han mostrat interès.
La moda canvia.
Sánchez Secades considera que, precisament, el punt fort de l'eina és la seva capacitat per actualitzar ràpid la base de dades: “Podem posar al sistema una gran col·lecció de roba en un temps reduït” i, com a exemple, cita el cas del contracte que han lligat per vendre el sistema a una cadena comercial de Polònia: “Hi hem introduït 1.200 peces de roba, de nen i adult i de moltes marques diferents, en només unes setmanes.” Les col·leccions de roba es renoven constantment i, per això, Aitech ha donat importància al fet que el sistema sigui àgil: “És un procés semiautomàtic. Introduir-hi una nova peça de roba suposa no més de 10 o 15 minuts.” Sánchez Secades ho contraposa a altres tipus d'emprovadors virtuals que ofereixen “presentacions més espectaculars i models tridimensionals” i no s'estranya que fracassin perquè “es fa molt més costós”.
Patent trepitjada?
Ricart manifesta que el seu projecte “no està oblidat, tinc intenció de reactivar-lo” i diu: “Em vaig gastar un dineral patentant la tecnologia. Hauré de mirar si ara me l'han copiat.”