“És un error molt típic envoltar-te dels amics o de la parella per emprendre”
Quan emprens molts et diu el que has de fer, però ningú et diu el que no
Tothom s'equivoca, però els més hàbils són més ràpids corregint l'error
Un emprenedor tímid difícilment sabrà captar clients o
inversors
Les accions entre els fundadors s'han de repartir en funció del valor aportat
Un dia el fundador d'Internet Republica i organitzador de les trobades sobre emprenedoria Internetestuyo Ismael El-Qudsi va proposar al seu amic Carlos Blanco que fes una xerrada sobre els errors que havia comès com a emprenedor. La idea va evolucionar i Blanco va parlar amb emprenedors consolidats com Jesús Encinar (Idealista) o François Derbaix (Toprural) per conèixer també els seus errors i així, a poc a poc, les conferències van anar agafant forma de llibre a proposta de l'editorial Planeta. Els principals errors dels emprenedors arribarà a les llibreries el proper 19 de novembre i, tal com explica Blanco, “no pretén ser un llibre de management sinó més aviat una guia amb recomanacions per a aquells emprenedors que comencen”.
El llibre recull les experiències d'una cinquantena d'emprenedors. Quina és la primera conclusió?
El primer és que t'adones que tots l'espifiem en les mateixes coses, però a pesar d'això no s'acaba de transmetre aquest coneixement, quan comencem a emprendre tothom t'explica el que has de fer però ningú et diu el que no has de fer.
I això per què?
Suposo que perquè sempre queda millor parlar de coses positives que de coses negatives i també perquè Espanya és un país on es marca qui ha comès errors. Però quan vaig començar a fer conferències i xerrades i escrivia sobre el tema al meu blog, vaig veure de seguida que generava molt d'interès entre la gent, i que molts emprenedors preguntaven com prevenir i com solucionar aquests errors. I això és el que faig en el llibre.
Quin és l'error principal?
La majoria dels errors que cometen els emprenedors estan relacionats amb la selecció de socis i inversors. En crear la companyia molta gent tendeix a associar-se amb amics, amb gent d'un perfil similar o a associar-se amb la seva parella. Aquest és l'error més comú, s'ajunten tres amics de la facultat i com que tots tenen un perfil tècnic i es concentren a desenvolupar el producte, ningú s'encarrega del màrqueting ni de les vendes.
Però ja és prou complicat emprendre per, a més, fer-ho amb gent desconeguda.
Evidentment, però cal envoltar-se de la gent apropiada i no dels col·legues. Però és important conèixer el soci. Igual que ningú no es casa sense conèixer la parella, tampoc es pot emprendre amb un soci a qui no coneixes personalment perquè després et pots adonar que hi ha una diferència irreconciliable de valors, de velocitat o de risc.
Coneixe's abans i signar un bon contracte prematrimonial...
És exactament igual que en les relacions de parella. Moltes companyies entren en conflicte perquè no han deixat abans les coses clares i per escrit entre els socis, és estipular molt bé el repartiment d'accions i de les funcions. És un error -per exemple, al llibre recullo l'experiència de Jesús Encinar a la fundació d'Idealista- començar un projecte i fer un repartiment igualitari d'accions independentment de la implicació en l'empresa de cada soci. No pot ser que un s'hi deixi la pell i altres que no treballen a temps complet en el projecte tinguin la mateixa recompensa. Cal un pacte de socis on s'estipuli, per exemple, que si un soci deixa l'empresa, automàticament perd les seves accions.
I tot i així la tendència general és començar amb un repartiment igualitari de les accions entre els socis fundadors...
Respon a un problema educacional perquè ens ensenyen a repartir els pastissos sempre en porcions iguals i molta gent inexperta tendeix a cometre aquest error en la seva primera empresa. Jo hi vaig caure també quan vaig fundar Servifutbol el 1996. Les accions de l'empresa s'han de repartir en funció del valor que aporta cada soci.
Dedica un capítol a definir el perfil de l'emprenedor. Abans de llançar-se a la piscina cal tenir clar que es disposa d'aquest perfil. Això com se sap?
Bàsicament si saps en què ets bo i en què ets dolent, però això és molt difícil. Si fas una enquesta entre els treballadors d'una empresa i els demanes que en 30 segons et destaquin en què són bons i en què no, el 90% no sabran contestar. Aquest desconeixement és perjudicial.
Quines altres facultats cal tenir per emprendre?
Són diverses, però una molt important és que si vols ser el líder d'un projecte has de ser un bon comunicador, un emprenedor tímid difícilment aconseguirà captar clients o inversors. Cal capacitat de negociació i ser bo detectant talent, i també és important -i no sempre es dóna- que l'emprenedor sàpiga interpretar un compte de resultats i que tingui nocions bàsiques de matemàtiques.
Algun altre ingredient clau?
La felicitat. Si analitzes les 20 principals start-up d'Espanya veus que en un 80% o un 90% el seu principal negoci el van crear el mateix any que l'emprenedor va ser pare o el mateix any que es va casar o que va conèixer la seva parella. Sentir-te feliç et dóna confiança en tu mateix i per això la felicitat és clau per tenir èxit.
Es pot ser un bon emprenedor i no haver-se equivocat mai?
Tothom s'equivoca, però els més hàbils són més ràpids a l'hora de corregir aquests errors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.