A tota màquina fent camí cap a Europa
Mafen i N-Train són dues marques de modelisme ferroviari creades per dos joves emprenedors que volen obrir-se als mercats exteriors
Al principi vam haver de dedicar-hi moltes hores per treure'n molt poc benefici
El modelisme ferroviari aixeca passions entre un grup reduït però molt fidel de persones que tenen a casa seva maquetes amb estacions, túnels, trens i vies amb tot luxe de detalls. A Catalunya no en són gaires; a l'Estat, uns quants més, però hi ha països d'Europa on aquesta afició mobilitza un nombre molt més elevat de persones disposades a invertir diners i temps en les seves creacions del món del ferrocarril.
La passió pels trens va unir professionalment Edgar Rubio i Sergio Díaz, que van convertir el modelisme ferroviari en la seva professió ara fa cinc anys. L'Edgar havia començat a treballar amb només setze anys i va ser amb divuit quan va decidir muntar el seu propi negoci amb el Sergio, que durant un temps va compaginar els estudis d'enginyeria industrial amb la feina. Ell va renunciar a l'opció de treballar en trens de veritat per crear models a escala. Per posar en marxa el negoci, Edgar Rubio es va adreçar al servei d'atenció a l'emprenedor de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, on encara rep assessorament sobre diferents aspectes relacionats amb el dia a dia del negoci. L'un adrianenc i l'altre veí de l'Hospitalet de Llobregat, van decidir llogar un local a Barcelona, fer-se autònoms i començar l'aventura. Reconeixen que els inicis van ser durs. A la seva inexperiència se sumava el fet d'entrar en un negoci amb marques consolidades i clients d'una mitjana d'edat elevada i molt fidels, als quals els costa fer el pas per canviar. Van haver de treballar de valent per donar-se a conèixer. Consideren que la seva joventut va ser un avantatge. “No tenir càrregues familiars ens va permetre posar-hi moltes hores i treure'n molt poc benefici al principi”, assegura Edgar Rubio.
Mafen i N-Train són les dues marques que comercialitzen. Tenen un catàleg que inclou 200 referències diferents, entre senyals, semàfors, catenàries i altres peces i accessoris. Els seus productes es poden trobar en la majoria de botigues especialitzades de l'Estat. Fabriquen sèries de trens per encàrrec i tenen l'avantatge que poden adaptar-se a les demandes dels seus distribuïdors amb sèries més curtes i personalitzades que les empreses més grans, que només serveixen a partir d'un cert volum.
També es desplacen a les principals fires del sector per mostrar les seves creacions directament als clients. Asseguren que es tracta d'un públic molt expert que sap el que vol i que valora la qualitat en els acabats de les peces. Tots els seus productes es distribueixen a través de la xarxa comercial convencional, tot i que alguna de les botigues per a les quals treballen també ofereix venda per internet.
La seva participació en fires internacionals els va fer adonar ara fa un parell d'anys de les possibilitats de negoci en països europeus on l'afició està molt més estesa i on els clients potencials tenen un poder adquisitiu més elevat. Tot just aquest any han començat a lliurar les primeres comandes a Suïssa, un país molt interessant en l'aspecte ferroviari per la varietat de tipus de trens i companyies que hi operen. I és que, segons diuen, els trens suïssos són molt valorats pels aficionats de tot el món i, en elements com catenàries i senyals lluminosos, no tenen competència en la seva gamma de preus. També han aconseguit un distribuïdor pel Benelux, Alemanya i França. De fet, afirmen que el mercat alemany és el més interessant perquè hi ha unes 400 botigues especialitzades, que el converteixen en el mercat europeu més gran.
Ara treballen per poder crear les peces específiques de cada país i han començat a desenvolupar alguns productes. “Volem anar pas a pas per poder créixer a poc a poc i això és bo per a nosaltres, perquè ens permet produir de manera progressiva”, manté Sergio Díaz. Tots dos s'ocupen del muntatge de les peces, que es fabriquen en part a Romania, perquè d'aquesta manera es poden abaratir costos. Això permet dedicar més temps al muntatge i donar una resposta més ràpida a la demanda. Asseguren que la pujada de l'IVA a l'Estat espanyol fins al 21% els ha perjudicat perquè es tracta d'una afició cara, tot i que han mirat de mantenir els preus. Ara cada cop tenen més clar que el futur està més enllà de les fronteres.