Previsions divergents
L'economia no és una ciència exacta. No cal recordar els acudits sobre el repartiment del temps dels economistes entre fer prediccions i explicar perquè no s'han complert
La font de fons més clares a l'hora d'avaluar les discrepàncies rau en diferents percepcions de la capacitat de les variacions del PIB per traduir-se en variacions d'ocupació
A les darreres setmanes han tingut ampli ressò mediàtic una onada de previsions i projeccions macroeconòmiques, algunes d'abats domèstic (les del Govern espanyol i les matisadament diferents del Banc d'Espanya) i d'altres a escala més global (FMI, OCDE) o europea (Comissió Europea). Aquestes fonts oferiren previsions de creixement del PIB referides a l'any 2014 que van del 0,9% del FMI a un 1,2 del Govern espanyol, mentre que per l'any 2015 la “forquilla” de prediccions fluctuava entre un modestíssim 1,0 del FMI i un estimulant 2,1% de la Comissió Europea (fins i tot per sobre de les xifres del Govern de l'Estat). També aquestes fonts discrepen pel que fa a la taxa d'atur prevista per final de 2014 sobre tot per 2015 (entre el 24,9% del FMI i el 23,3 del Govern). També als darrers dies s'han publicat pràcticament sense solució de continuïtat les dades de l'atur i de l'ocupació al conjunt de l'Estat tant de l'Enquesta de Població Activa, amb un missatge força pessimista, i més recentment les de l'atur registrat, més optimistes.
Decididament, l'economia no és una ciència exacta. No cal recordar els acudits sobre el repartiment del temps dels economistes entre fer prediccions i explicar perquè no s'han complert. No ens poden permetre frivolitats quan es tracta del més greu problema de la crisi, la desocupació, que esdevé cabdal per marcar una efectiva sortida inclusiva de la crisis i un camí raonablement sòlid de la recuperació. En tot cas té sentit preguntar-se per les raons d'aquestes discrepàncies entre documents elaborats per equips teòricament tècnicament solvents.
Procediments eurostat.
Els economistes venen parlant de la famosa relació – “llei” – d'Okun com una pauta relativament estable entre creixement del PIB i reducció de l'atur. Però els estudis empírics comparatius han mostrat com Espanya va ser un cas singular tant durant la fase de (aparent) expansió pre-crisi com durant aquesta, amb una capacitat molt més gran que la major part de les economies avançades per traduir creixement en ocupació primer i després convertir caigudes del PIB en increments dramàtics de desocupació: un coeficient d'Okun cridanerament elevat, seria la formulació tècnica associada a un model de creixement intensiu en ma d'obra però de limitada qualificació i en promig de més baix valor afegit que la mitjana europea, la qual cosa explica la paradoxa de que durant els anys previs a la crisi Espanya convergís en PIB amb la UE al temps que divergia en productivitat del treball. El que hi ha darrera de les discrepàncies en previsions és, també, el dubte sobre si la recuperació aconseguirà o no revertir aquesta crítica paradoxa.