Comprar de segona mà ja no fa pobre

La família espanyola mitjana té a casa béns que no usa per valor d'entre 6.000 i 7.000 euros, segons la cadena australiana Cash Converters, que es va implantar a l'Estat espanyol l'any 1995. Des d'electrodomèstics i equipaments electrònics que es van canviar quan encara funcionaven i que es guarden per si de cas fins a objectes que es van comprar per una afició que va durar poc -aquells patins en línia que es van utilitzar dues vegades i dormen al garatge!- i joies heretades que ningú no es posarà mai. Abans de la crisi, feia vergonya vendre coses que no s'utilitzaven o comprar de segona mà -a excepció dels cotxes- les que es necessitaven.I l'opulència portava a canviar mobiliari en perfecte estat i llençar el vell. Els més cívics el duien a la deixalleria, però tothom ha vist abandonats a les voreres de les carreteres sofàs que semblen nous de trinca i bicicletes en perfecte estat (i quasi tothom no es parava a recollir-los, no fos que et veiés un conegut fent el pobre).

Però les coses han canviat. Han proliferat les botigues on fer uns calés venent les joies de la família, i els objectes que no es fan servir es porten a les botigues de segona mà. “No venem: reciclem. Abans, a la deixalleria hi anaven electrodomèstics que funcionaven; ara, ens els porten i els aprofita altra gent”, explica Enric Caballé, gerent de Vadeganga de Vall.llobrega. Aquesta companyia, fundada el 2010, és una de les 1.041 empreses que, segons l'última enquesta anual de comerç de l'INE, hi havia el 2012 a l'Estat espanyol dedicades a la venda al detall d'articles de segona mà, amb una facturació total de 236,6 milions d'euros, un 43% més que el 2008, mentre que en el mateix període la facturació del sector del comerç al detall havia baixat més del 12%.

La consultora Simple Lògica assenyala que més de 22 milions de persones van participar en el mercat de segona mà espanyol (sense automòbil ni habitatge) l'any 2012, un 10% més que el 2010 i el doble de 2004. El 45% va acudir a comprar; el 33,4%, a vendre, i la resta va fer les dues coses. Són dades de l'estudi La compra i venda de productes de segona mà a Espanya elaborat per la consultora per a Cash Converters, que té 82 botigues amb gairebé 1,2 milions de productes. Les videoconsoles i els videojocs, els mòbils, els articles esportius, l'electrònica de consum i la joieria són les categories de major rotació aquesta cadena (el 2013 van vendre més de 300.000 mòbils, 700.000 videojocs i 100.000 rellotges de polsera). El client mitjà de les botigues de Cash Converters és home, d'entre 25 i 45 anys i de classe mitjana, i el 88% dels que entren als seus locals declaren que busquen la possibilitat de trobar una ganga, un 39% que busquen productes que no estan disponibles en les botigues convencionals i un 32% que volen provar coses noves amb una despesa mínima. No es tracta, doncs, de renunciar a productes nous per dificultats econòmiques, sinó de nous hàbits de consumidors que s'hi miren molt i no volen pagar més del compte.

Canvi de mentalitat. Un canvi de mentalitat que s'ha produït en els últims cinc anys, segons Alexander von Schirmeister, vicepresident per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica d'eBay, que constata que abans a Espanya s'intercanviaven sobretot productes de col·leccionisme i que la crisi ha portat els compradors a internet per buscar bons preus, provocant l'esclat d'un nou mercat de moda, sabates i complements usats. Articles de nadó, mòbils, tauletes, consoles i articles esportius són els altres articles usats més comprats, a preus d'entre 15i 100 euros. Pronostica que això no és un fenomen passatger per la crisi i que la venda d'aquests productes es mantindrà quan l'economia s'estabilitzi, i el mateix pensa el grup Schibsted Classified Media (SCM ), gegant noruec dels anuncis classificats en 29 països, que ha intensificat les compres de portals de productes usats: l'any passat va comprar Anuntis, propietària de Segundamano (30 milions visites mensuals), Fotocasa (12 milions) i Coches.net (9 milions), i recentment ha comprat Mil anuncios (60 milions visites) per 50 milions d'euros.

Comprar productes usats ha passat de fer pobre a ser senyal de consum intel·ligent. En el sector de la moda, el primer pas cap a la intel·ligència va ser no obsessionar-se per tenir el que es porta aquesta temporada i conformar-se a lluir unes sabates de marca de l'anterior a meitat de preu, canvi de mentalitat que és darrere de l'èxit de l'outlet on line Privalia, que l'any passat va augmentar les vendes un 15% i va obtenir un benefici brut d'explotació de 16,6 milions d'euros, o de l'outlet físic de la Roca Village, on en un any han augmentat un 56% les vendes a turistes xinesos i russos amb possibles i als quals tampoc no fa vergonya no anar a l'última. El pas següent ha estat buscar ganques de roba de segona mà. Moda i accessoris representen el 40% dels més de dos milions d'articles per valor de 250 milions d'euros que hi ha a l'inventari de Wallapop, l'aplicació mòbil d'origen català fundada l'octubre que permet als usuaris comprar i vendre articles de segona mà des del mòbil de forma geolocalitzada. Amb més d'un milió de descàrregues a Espanya, Anglaterra, França i Portugal. L'aplicació Wallapop, que lidera el seu segment de mercat en aquests quatre països, a més, permet xatejar entre comprador i venedor, realitzar contraofertes i acordar un punt de trobada a la seva ciutat per comprar i vendre el producte. Wallapop estima que el mercat de segona mà pot arribar als 2.000 milions d'euros el 2015, quadruplicant la xifra de 2013, previsions de creixement que han animat a ser-ne inversors de referència Caixa Capital Risc, el fons de capital risc Bonsaii la xarxa de business angels Antai, Esade Ban i altres socis com el grup Godó o el grup Zeta.

Economia compartida. El nou consumidor no es limita a optimitzar el que li sobra o la compra del que necessita, també prova de treure el màxim profit dels béns que no utilitza al cent per cent. Darrere aquesta mentalitat hi ha iniciatives com Knok, comunitat d'intercanvi de cases; Social Car, servei de lloguer de cotxes de persona a persona, o Trip4real, una comunitat orientada al lleure i al turisme que connecta viatgers.

Més de la meitat dels espanyols (un 53%) estarien disposats a compartir o llogar béns personals, segons reflecteix l' últim informe de Nielsen Compartir en societat, que aborda fins a quin punt els ciutadans estan disposats a intercanviar el domicili, el cotxe o fins i tot la mascota en un context d'economia compartida. Aquest percentatge supera de nou punts la mitjana europea, i segons aquesta consultora de consum és un fidel reflex de la situació financera que travessen molts ciutadans o, vist d'una altra manera, de com la crisi ha accentuat la solidaritat o la supervivència fins a cotes insospitades.

Segons el director general de Nielsen per a Espanya i Portugal, Gustavo Núñez, “aquest tipus de relació amb els diners, més semblant a un bescanvi, sempre ha existit però s'ha posat de moda a Europa i altres parts del món després de l'esclat de la crisi financera. Es tracta de moviments ciutadans organitzats que per controlar la despesa aposten per regular la manera de compartir recursos i pertinences”.

Els espanyols estan entre els més disposats d'Europa a intercanviar o llogar serveis dins d'una comunitat quan es pot obtenir un benefici econòmic. Un 29% faria classes d'anglès o s'oferiria per arreglar una avaria en un domicili per tal d'aconseguir una mica de liquiditat. Encara que la contrapartida pugui ser un altre servei, prefereixen una compensació econòmica. Els béns que, segons l'informe de Nielsen, els espanyols estan més disposats a llogar són les eines de bricolatge (23%), els dispositius electrònics (19%), la bicicleta (18%), el cotxe (17%), el material de càmping (16%), el domicili (15%) i l'equipament esportiu (14%).

Un 42% dels espanyols consultats es reconeix “amo absolut del que és seu” i rebutja la possibilitat d'oferir els seus béns personals amb finalitats econòmiques, en línia amb el que opinen el 32% dels portuguesos o el 37% dels italians.

En relació amb la disponibilitat o no de llogar, es repeteix el patró sobre el menor impacte de la crisi en els països financerament més sanejats, ja que un 63 % dels britànics i un 59% dels francesos no estan disposats a participar en iniciatives d'economia comunitària. I de la mateixa manera, només el 24% d'holandesos, el 23% de finesos i el 25% de belgues es declaren favorables a compartir.