Treballadors sense opció de tornar al mercat
Els joves no formats i els majors de 45 anys, els que ho tenen més difícil per trobar feina.
La formació i l'experiència són les principals mancances dels poc ocupables
La inversió en polítiques actives ha caigut gairebé un 60% en els darrers anys
A l'agenda de dirigents polítics, sindicats, empresaris, economistes i periodistes econòmics estan marcats en vermell els dies de publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa i de l'atur registrat. Tothom espera conèixer la taxa de desocupació per avaluar si els indicis de recuperació econòmica es fan sentir també en el mercat de treball. Els economistes assenyalen la xifra del 2% de creixement del PIB com la necessària perquè a l'Estat espanyol es comenci a generar ocupació neta. Però, més enllà de xifres i previsions de creació d'ocupació, cada cop més experts adverteixen que aquesta recuperació no servirà o arribarà massa tard per a determinats col·lectius de desocupats que tenen molt complicat reincorporar-se al mercat laboral.
“Mai tornarem al 7,6% d'atur que teníem abans de la crisi, perquè les condicions en què es va donar aquesta taxa eren excepcionals i no es repetiran.” Qui parla amb aquesta rotunditat és el catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS Santiago Niño Becerra, que augura que l'atur estructural oscil·larà entre el 12% i el 18%. La xifra concreta dependrà, segons diu, del moment concret en què es faci la fotografia, perquè el gruix de l'ocupació que es genera és temporal o parcial.
Més atur crònic.
Tant Niño Becerra com Sánchez apunten a una cronificació de l'atur. El fenomen, considerat gairebé un mal endèmic del mercat laboral espanyol, ja existia abans de la crisi, quan, malgrat que hi havia uns índexs molt elevats d'activitat econòmica, la taxa d'atur estava per sobre de la d'altres països de l'entorn. Aquests experts avisen, però, que pot anar en augment, fonamentalment perquè hi ha alguns col·lectius que tenen i tindran moltes dificultats per tornar a estar ocupats, malgrat que la situació econòmica millori.“Més enllà de la taxa d'atur, hi ha persones que no trobaran mai feina”, sentencia Sánchez.
Montse Moliner, directora de la Fundació ManpowerGroup, reconeix que les empreses que volen contractar demanen persones amb una capacitat d'adaptació ràpida. “Per tant, volen experiència”, declara. Una demanda que no compleixen molts joves, que han treballat poc abans, i aturats de llarga durada, que no tenen experiència recent. En conseqüència, les seves competències estan desactualitzades.
Si a la manca d'experiència se li suma la manca de formació -o la baixa qualificació-, el resultat s'acosta al perfil d'aturats que, segons experts, sindicats i empreses de col·locació, són menys ocupables: joves que havien abandonat els estudis i que han treballat durant anys en un mateix sector de baixa qualificació, i majors de 45 anys que han acumulat gairebé el total dels anys treballats en una mateixa empresa o sector i que han estat víctimes de processos d'acomiadaments en els darrers anys.
El responsable d'economia social, treballadors autònoms i persones a l'atur de CCOO i coordinador de la seva xarxa d'oficines de suport als desocupats, Llorenç Serrano, assegura que els primers acudeixen al sindicat buscant assessorament per fer un currículum, aprendre a afrontar una entrevista de feina o trobar cursos de formació. El problema amb què es troben, segons Serrano, és que l'oferta formativa és escassa i els costa reciclar-se.
Malgrat aquestes mancances, la secretària de suport a les persones desocupades de la UGT, Raquel Gil, afirma que aquest col·lectiu té més capacitats per reciclar-se. Més difícil és, en canvi, en el cas de les persones de més de 45 anys. Aquestes acostumen a tenir poques habilitats transversals perquè han treballat molts anys en un mateix sector o, fins i tot, empresa, i l'itinerari per reinserir-se en el mercat de treball és difícil de traçar. A més, sovint surten perdent quan, en un procés de selecció, tenen com a contrincant una persona més jove. “Algunes empreses els descarten només per l'edat”, comenta Gil, que recorda que actualment hi ha més demanda que oferta de treball i que, per tant, les empreses poden posar moltes exigències a l'hora de contractar.
Les receptes.
Però més enllà de l'actitud individual i les receptes que es recomana seguir als aturats, hi ha qui considera que, des de l'administració, no s'està donant una solució òptima al problema. “La política estatal està ancorada en el triàsic”, afirma la professora Sánchez, que critica la insuficiència en les dotacions, el que considera una estructuració errònia i la manca d'avaluació dels resultats de les mesures incloses en les polítiques actives d'ocupació. Sánchez reclama una reforma profunda en aquest àmbit per donar una atenció més individualitzada als aturats. A més de seleccionar d'una manera més acurada la formació que podria ser d'utilitat a una persona per reciclar-se cal, segons diu, que es faci un procés d'acompanyament en la recerca de feina i en la projecció professional.
“Malgrat que hi hagi una millora econòmica, afectarà poc aquests col·lectius si no hi ha plans d'ocupació i formació”, clama el catedràtic de dret del treball i de la Seguretat Social de la UAB Eduardo Rojo, també crític amb l'actuació dels governs espanyol i català en polítiques actives d'ocupació. Ho és, en primer terme, perquè els pressupostos estatals s'han retallat gairebé un 60% en els darrers anys. També perquè, segons diu, no són polítiques a mida, que és el que cal. Rojo reclama canvis: “S'hauria de fer més. Sinó, correm el risc que un nombre important de persones desapareguin per sempre del mercat de treball.”
592.304
És el nombre de persones sense feina a Catalunya. Aquesta xifra significa que l'atur registrat va disminuir al maig un 3,19% respecte a l'abril i un 7,76% en relació amb el mateix mes del 2013. El govern ha valorat amb moderat optimisme la dada, que confirma una tendència a la baixa -en termes interanuals- iniciada al juliol.
“Espero trobar una feina per tornar a estudiar”
Miriam va abandonar els estudis de decoració i interiorisme quan es va quedar sense feina, fa uns quatre anys. Va fer un curs de reciclatge i la van contractar durant un any per a un lloc d'aquest àmbit. Però, després d'aquest parèntesi, va tornar a l'atur. I ja fa més de dos anys. Segons diu, ha fet entrevistes i cap d'elles ha fructificat. Ara guanya alguns diners venent l'artesania que crea ella mateixa. Fins i tot i després d'aprendre pel seu compte a fer-ho, ha creat una pàgina web per fer-se publicitat. Però “no és un sou, però sí una ajuda. I em permet moure'm i aixecar-me”, afirma. Però aspira a més: “Espero trobar una feina i poder tornar a estudiar.”
“Sembla que vagi a demanar almoina”
Maria Rodríguez acumulava 22 anys en un taller de confecció quan va ser acomiadada. Després d'esgotar totes les prestacions d'atur -també va rebre la PIRMI durant un any-, ara no té cap ingrés i sí una mare malalta d'Alzheimer a càrrec. L'única esperança que tenia era, a partir del març vinent, rebre un subsidi per a majors de 55 anys que li permetria cotitzar fins a la jubilació. Però les exigències s'han endurit i no la rebrà si abans no troba una feina de sis mesos a temps complet. No li ha arribat cap oferta ni proposta formativa des del SOC. “Sembla que vagi a demanar almoina, quan he cotitzat més de vint anys”, es queixa.