El MAB es reivindica
L'estrena aquesta setmana d'Euroconsult al mercat alternatiu recupera certa normalitat després de l'escàndol de Gowex i la crisi de Carbures, mentre que les cotitzades catalanes valoren l'eina i asseguren que s'hi senten còmodes
de la manca d'alternatives per tenir finançament
És encara aviat per parlar de normalitat, però el mercat alternatiu per a pimes, el MAB, mira endavant amb optimisme a pesar de l'enorme impacte que va tenir l'escàndol de Gowex i les posteriors crisis protagonitzades per Ebioss i Carbures. Hi ajuda el fet que a pesar de la tempesta el degoteig d'estrenes al mercat segueix, si bé a un ritme molt inferior al viscut en el passat exercici.
La darrera companyia a fer el salt ha estat Euroconsult, que feia sonar la campaneta tot just aquest passat dimecres 5. El seu president executiu, Leonardo Benatov, admet que els efectes de l'escàndol de Gowex van generar una reflexió dins el grup: “No volíem arribar a un lloc on les empreses estaven sota sospita.” Però Benatov també reconeix que l'opció de fer marxa enrere i abandonar els plans per sortir al MAB no es va arribar a tenir en compte.
Tampoc es van arribar a plantejar aquesta opció a Only Apartments, la primera empresa que va fer el salt al mercat alternatiu després de l'esclat de la bombolla Gowex, el 28 de juliol. “Òbviament van ser uns moments de molta incertesa pel que acabava de passar i ens vam plantejar moltes coses, però tenim confiança en el nostre model de negoci i teníem clar que havíem de ser-hi”, destaca el fundador de la companyia, Alon Eldar.
La sensació majoritària entre les empreses cotitzades és que un escàndol com el de Gowex pot passar a qualsevol mercat. “Tenim els exemples de Pescanova al mercat continu, però també Parmalat a Itàlia o Enron al Dow Jones”, destaca el president executiu d'Inkemia IUTC, Josep Castells. La diferència, afegeix Antonio Romero-Haupold, “és que si bé de pocavergonyes n'hi ha a tot arreu, mentre que als Estats Units et posen de seguida la granota taronja i et porten a la presó, aquí no passa res, la justícia és excessivament lenta”. Des de la seva posició com a conseller assessor independent i inversor de diverses companyies del MAB -té participacions en més d'una desena-, Romero-Haupold és també un dels més grans defensors de la necessitat i la utilitat d'aquest mercat alternatiu per a pimes. “És que sinó deixes sense alternativa de finançament aquestes empreses perquè la banca tradicional fa anys que es va casar amb els Estats i només compra deute públic”, explica.
En aquest mateix sentit, per a Castells la crisi viscuda no pot convertir-se en un qüestionament del MAB en el seu conjunt. “El mercat alternatiu és fonamental per a les pimes i una eina molt potent per a projectes en expansió, si tenim en compte que al sud d'Europa la capitalització de fons d'inversió i de capital de risc és mínima, si ara ens carreguem el MAB no ens quedarà res.”
Les cotitzades catalanes són, a més, molt clares a l'hora de valorar la seva experiència al mercat alternatiu. El president del grup Eurona -una de les companyies amb més capitalització al MAB-, Jaume Sampera, explica que la seva presència en aquest mercat els ha permès assolir en quatre anys els tres objectius que s'havien proposat amb el seu salt al parquet: que l'empresa fos coneguda, beneficiar-se de l'accés al mercat de capitals -la darrera ampliació es va tancar amb una sobresubscripció que multiplicava per cinc l'oferta de títols- i la possibilitat de finançar amb accions les compres corporatives. “Estem encantats amb els resultats, estem convençuts que la nostra sortida al MAB va ser la decisió correcta perquè és el mercat ideal per a companyies en fase de creixement”, apunta Sampera.
Amb tot, precisament pel creixement assolit en aquests anys, Eurona ja ha anunciat que preveu fer el salt al mercat continu el 2015. “Un cop arribes a un determinat volum de capitalització és el pas normal”, diu Sampera.
També destaca l'experiència com a profundament positiva el director general d'una altra de les catalanes cotitzades, Medcom Tech. La firma va saltar al parquet el març del 2010 i en aquest temps ha vist com la seva facturació passava dels 6 milions d'euros als 22 milions d'euros de previsió per a aquest 2014, i de les 25 persones de plantilla a les 110 que hi té actualment. El seu director general, Juan Sagalés, explica que a banda de servir-los com a eina per finançar aquest creixement, la seva presència al MAB “també ha estat positiva perquè t'obliga a assumir certa estructura més professional, amb això guanyes segur”.
En aquest sentit el consens majoritari entre les cotitzades és que la crisi oberta per Gowex no té res a veure amb una manca de regulació. “La normativa que hi ha al MAB és la mateixa que hi ha a altres mercats alternatius de països del nostre entorn, el que cal en tot cas és que s'apliqui bé el que hi ha”, destaca Castells. Però és que a més, diu Eldar, cal ser molt curosos a l'hora de plantejar una major regulació, com s'ha apuntat per alguns sectors arran del cas Gowex “perquè cal no oblidar que les empreses que estem al MAB som pimes i tota regulació implica burocràcia i costos”.
Encara poques.
Per a Romero-Haupold el volum del MAB tenint en compte el dinamisme de l'economia “hauria de ser de deu vegades l'actual”. L'inversor i assessor considera que el recorregut del mercat alternatiu anava a molt bon ritme abans dels darrers escàndols i admet que “la gent s'ha espantat, estem en un moment que predomina l'esperar a veure què passa, però a la mínima que la situació es normalitzi tornarem a veure un boom de sortides”, destaca.
I per tornar a la normalitat, diu Castells, “cal que passi un temps sense que es produeixi cap més titular negatiu”. I falta també, diu Romero-Haupold, “que les mentalitats canviïn, aquí hem exagerat molt la reacció al cas Gowex, en un mercat madur això no hauria passat”.
El cert és que tenint en compte que la companyia dirigida per Jenaro García era l'estrella indiscutible del MAB no va ajudar a apaivagar l'impacte de l'escàndol. El perfil de les empreses que cotitzen al mercat alternatiu, moltes d'elles vinculades a les noves tecnologies amb models de negoci no sempre fàcils d'entendre per a l'inversor no especialitzat, segur que tampoc ha ajudat. “Però tot se supera i igual que Pescanova no ha fet mal a Endesa Gowex tampoc ens ha de fer mal a nosaltres”, apunta Jaume Sampera. La confiança per part de les cotitzades és que aquest sotrac se superi aviat i torni el bon ritme d'estrenes al MAB. La propera a fer el salt podria ser la catalana Nostrum, i també Cox Energy ha reconfirmat recentment la seva intenció de fer el salt. Dos moviments que haurien de retornar certa normalitat a un mercat que des de la seva posada en marxa per a les empreses, just a l'inici de la crisi, no ha aconseguit desfer-se dels pronòstics de fracàs que molts s'han capficat a col·locar-li.
Una via per créixer
La majoria de les cotitzades catalanes fan un balanç més que positiu de la seva presència al MAB. I no tant o només per l'evolució de la seva cotització (vegeu gràfic) sinó perquè estar presents al parquet els ha permès assolir els seus objectius de creixement. Estar al MAB no és només una eina per accedir al mercat de capitals i finançar-se sinó també per guanyar visibilitat i oferir una major transparència als futurs clients, però també facilita el creixement a través d'operacions corporatives. “Aquest va ser un dels objectius que teníem en sortir a cotitzar, volíem fer compres al sector i estar a borsa ens ha permès finançar part d'aquestes compres amb accions”, destaca el president executiu de Eurona.