Com generar i finançar els nuclis d'innovació
La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment
Aquests dies he pogut llegir 3 informes relatius a l'R+D+I. El primer, d'Eurostat, és l'estadística europea d'inversió en R+D+I. El segon, de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), és l'avenç de l'estadística sobre activitats d'R+D+I del 2013. El tercer, elaborat per la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles (CCS) i la Xarxa de Fundacions Universitat Empresa (Redfue), és el document Recomanacions per millorar el model de transferència de tecnologia a les universitats espanyoles, presentat el 7 de novembre.
Els dos primers documents són les estadístiques que mostren l'evolució i caiguda espectacular del pes específics de l'Estat espanyol en l'àmbit de la R+D+I europeus.
L'estadística de l'Eurostat mostra que la catàstrofe a l'Estat espanyol és enorme. Per citar-ne un exemple, Portugal, que fa deu anys hi estava molt al darrere, ha avançat Espanya.
L'informe de l'INE ho explica, ja que la inversió espanyola en R+D+I ha caigut, en diners corrents, a valors del 2006. Tot i que la crisi dels últims anys no és només espanyola, els efectes negatius sobre l'R+D+I no són de la mateixa magnitud. No tinc dades de Catalunya, més enllà de les de l'INE del 2012 que situen Catalunya darrere el País Basc, Navarra i Madrid.
La transferència.
-Dotar les unitats de transferència de tecnologia amb agents comercials amb experiència en la indústria.
-Crear una cartera de tecnologia.
-Fomentar la participació de l'investigador en el procés de transferència, ja que és clau i és qui té més coneixement sobre la seva feina i la seva potencialitat.
-Internacionalitzar l'oferta tecnològica de les universitats i aprofitar les oportunitats que ofereixen altres mercats.
-Sensibilitzar les administracions públiques perquè estableixin mecanismes per afavorir, incentivar i introduir modificacions legals que afavoreixin la transferència.
Els autors creuen que aquestes accions millorarien els resultats. No discutiré gaire aquests tòpics, però crec que totes aquestes accions soles, a curt i mitjan termini, no servirien gaire, tot i que caldria fer-les com a complement d'altres de més eficaces.
Ja he dit altres cops que sense una decidida intervenció pública no augmentarà la inversió en R+D+I empresarial substancialment. Cal que el sector públic tiri i activi una empresa de mida massa reduïda i creï les condicions perquè les empreses més grans tinguin els seus nuclis d'intel·ligència a Catalunya. Altrament, l'escassa inversió en R+D+I actual no incidirà sobre l'economia.
A Catalunya, atesa la qualitat de la recerca caldria fer accions específiques que permetessin la transferència d'aquest coneixement al sistema productiu. Es tractaria de fer que, amb pocs recursos, es creessin els nuclis d'innovació en els centres públics que inseminessin el sector privat. Pretendre que l'economia creixi substancialment mitjançant els ingressos de petites empreses creades gràcies a la recerca té poc sentit. És millor actuar perquè aquestes noves petites empreses fruit de la recerca siguin el mecanisme per crear clústers que atreguin la gran inversió.
La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment. Cal tenir ben present que el factor determinant del volum de la cartera de coneixement transferible són l'investigador i la seva actitud. L'entorn ha d'afavorir que l'investigador s'hi interessi i s'hi aboqui.
El joc d'incentius.
A les universitats, igualment. Les universitats, curtes de recursos, no es posaran a fer despeses sense un previsible retorn. En una primera fase, de creació d'un entorn i una cultura, cal esperar poc retorn, però si no es fa res, res no passarà. L'administració ens ha de proveir, com s'ha fet als països que van per davant nostre, de les eines per crear un sistema d'innovació i transferència de coneixement.
Les accions necessàries per fer el primer pas són relativament senzilles i econòmiques. Cal, en un temps de recursos escassos, definir-les i prioritzar-les en funció de la relació entre cost i benefici, però no deixar d'actuar.
La Redfue
La Xarxa de Fundacions Universitat Empresa (Red de Fundaciones Universidad Empresa, Redfue) és una organització sense ànim de lucre que, des del 1997, treballa amb els seus associats per afavorir les relacions entre la Universitat i l'empresa.
La Redfue està vinculada institucionalment, a través dels seus membres, a 45 universitats espanyoles. Hi ha poca participació de Catalunya.
