El País Negocios del passat dia 22 va publicar a la pàgina 4 del suplement Compromís Empresarial un molt interessant text en relació a un tema que després de la reconversió de les caixes d'estalvi ha entrat, excepte en un cas, en el forat negre de l'oblit: l'Obra Social.

Pot llegir-se en el text que mentre al 2008 les caixes d'estalvi van destinar a obra social 2.000 milions d'euros, el 2013 (no hi ha dades més modernes) les entitats resultants d'aquelles n'hi han destinat 648, dels quals 500 –el 77% – els aporta una sola entitat: La Caixa. La caiguda és espectacular: avui aquestes entitats aporten la tercera part del que aportaven, i les tres quartes parts l'aporta una. Què ha passat?

Les diferències entre els bancs i les caixes eren moltes, però en destacava una: un banc era una societat anònima i els seus propietaris eren els accionistes; una caixa no era una societat anònima i els propietaris eren els impositors. (Calculin el que haurien pogut haver fet els amos de les caixes si al seu moment s'hi haguessin posat). En conseqüència els bancs havien, inexorablement, de mostrar beneficis en la junta d'accionistes que cada any tenia lloc, mostrar i, si era possible, repartir; i el staff del banc havia d'aconseguir que la cotització de les accions pugés i pugés. Res d'això no succeïa en una caixa.

Les caixes havien de tenir beneficis, és clar, i havien d'estar a l'última quant a qualitat de serveis i eficiència, però els marges que tinguessin no eren repartits entre els seus propietaris, o, almenys, no ho eren segons la lògica capitalista, sinó que ho eren en forma d'obra social de la qual podien beneficiar-se els seus amos i un munt de persones més.

Avui a Espanya tan sols queden dues caixes d'estalvi, minúscules i diminutes, les altres, seguint diversos camins, s'han transformat en bancs o han estat absorbides per bancs (o estan a la nevera esperant que això succeeixi); és a dir, aquella estructura que possibilitava l'Obra Social ja no existeix, i les entitats que segueixen destinant fons a aquestes activitats és perquè volen: literalment (és clar, és clar: alguna cosa en treuen, d'això).

Però en la pràctica el que ha succeït és que més de 1.350 milions d'euros del total d'ajudes socials que es concedien a Espanya s'han volatilitzat; és a dir, hi ha menys fons per a obra social, irònicament quan pitjor estan les coses i més diner es necessitaria que fluís a tal fi.

Els fons dedicats a Obra Social van anar creixent amb el temps i guardant una vinculació directa amb l'Espanya va bé, la qual cosa és molt lògica. Avui Espanya va malament, d'aquells artífexs de l'Obra Social ja no queda ningú, i la immensa majoria dels seus hereus prefereixen fer una altra cosa amb els seus beneficis. Res a objectar, però és una llàstima.

I una altra cosa: abans l'Obra Social s'ocupava d'activitats molt variades, per aquest any, pot llegir-se en el text referit, els objectius de l'obra social de La Caixa no poden ser més concrets i específics: seguiran amb “la desocupació, la lluita contra l'exclusió i l'accés a l'habitatge”. Cal actualitzar-se.