Les perspectives post-crisi
Que fan els joves titulats, ben formats? Uns quants troben feines més o menys adequades i no massa ben pagades. Uns altres han d'emigrar perquè no veuen sortida. El tercer grup agafa feines inadequades i mal pagades. Aquests darrer grup i part del primer ocupen llocs de treball que haurien de ser per a persones menys qualificades. Les persones menys qualificades estan pitjor, però el gran problema és l'enorme quantitat de gent que no té formació o no té formació suficient
Tot ciutadà informat hauria d'estar amoïnat. No tant per la situació de crisi econòmica que viu el país, sinó per les perspectives pots-crisi.
Arreu està canviant el model de contractació i les feines per a “tota la vida” aviat desapareixeran. Encara queda el darrer reducte de la funció pública. Tanmateix, aquest model de funció pública també canviarà. La funció pública és estable per mantenir-se independent als canvis de govern, però el que succeeix a l'estat espanyol és exagerat.
La realitat és que la majoria de la població que té feina està en una situació d'incertesa superior a la que tenia el que tenien una feina fa deu anys. Això en si mateix no hauria de ser dolent, però si ho és que moltes feines siguin d'una precarietat extrema i més encara que s'abusi dels que no tenen altre remei que acceptar feines que no són altra cosa que pura explotació laboral.
Si ens fixem en la taxa de població amb formació superior ocupada, la situació és millor, però espanta la gran quantitat de persones que han abandonat els estudis i no han arribat a superar l'educació secundària o que amb prou feines han finalitzat l'educació primària. Massa persones estan desocupades i a més mancades de capacitació, i una gran part dels que tenen una bona formació estan fent feines de baix nivell i mal retribuïdes.
La relació entre el baix nivell d'atur i l'alt nivell d'innovació dels estats és evident. L'Estat espanyol no destaca en innovació i si en atur. Tot i això, a l'Estat espanyol hi ha un capital humà jove molt ben format. Hi ha joves altament preparats i no hi ha llocs de treball per a ells. Curiosament, un dels indicadors per mesurar la capacitat d'innovació d'un Estat és la taxa de persones amb educació superior. L'espanyola no és dolenta i els resultats de la recerca són bons, especialment a Catalunya, però manquen totes les altres peces.
Que fan els joves titulats, ben formats? Uns quants troben feines més o menys adequades i no massa ben pagades. Uns altres han d'emigrar perquè no veuen sortida. El tercer grup agafa feines inadequades i mal pagades. Aquests darrer grup i part del primer ocupen llocs de treball que haurien de ser per a persones menys qualificades. Les persones menys qualificades estan pitjor, però el gran problema és l'enorme quantitat de gent que no té formació o no té formació suficient.
És improbable que totes les persones que consten com a aturades no tingui cap ingrés, cap feina. Hi ha un considerable mercat precari fora del sistema, no declarat. Indesitjable que sigui així. Amb tot, el que no és discutible és que molta gent està a l'atur i que molta no té possibilitat de trobar feina. L'evolució del mercat del treball no va a favor. Les feines poc qualificades són substituïdes per altres que requereixen més formació.
Estic amoïnat. No veig que estiguem en el bon camí. El nombre i la qualificació de les persones en atur fa imprescindible que calguin llocs de treballs de feines poc qualificades, però el país demana més creació d'empreses innovadores i més feina qualificada. El diagnòstic és terrible, més encara perquè la societat catalana no valora la innovació i les empreses que tenim són massa petites. Manca massa crítica. En recerca estem en bona situació. En l'aplicació de la recerca i en la innovació empresarial no, si traiem els hospitals. Ni el sector públic ni el privat inverteixen en innovació. Un bon diagnòstic ens pot ajudar a enfocar millor els nostres esforços per millorar la situació. Hi ha diverses documents amb indicadors que poden servir. Hi ha documents referits a l'Estat espanyol, sense informació específica de Catalunya, l'European Innovation Union Scoreboard 2015 i Global Innovation Index 2014. També, encara que s'ha quedat vell, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013. No tan vell el Regional Innovation Scoreboard 2014. Una anàlisi dels indicadors d'aquests documents ens mostra els nostres punts forts i febles.
Avaluació.
En el document, que imagino que tindrà una continuïtat i s'aprofundirà més, ens mostra que un nombre elevat d'empreses catalanes són innovadores, el 56,8%. Més les petites i les més grans. Ho són especialment les que estan internacionalitzades. Totes elles són empreses que preveuen créixer.
Catalunya ha definit set àmbits estratègics clau mitjançant el treballs amb els sectors. Ara caldrà posar-se a treballar combinant totes les dades. Esperar que sigui el sector privat el que tiri del carro és poc realista. Jo diria que vist el nivell d'atur és el suïcidi col·lectiu.
Li toca al Govern liderar el “Projecte Innovació”. Cal que compti amb les universitats i els centres de recerca. El proper Govern hauria de respectar els acords. Als que vinguin després, amb més diners, potenciar la feina.
Baròmetre de la innovació
El Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2014 és una iniciativa pionera per tractar de copsar l'estat de la innovació a Catalunya tenint en compte els nous enfocaments cap a un major pes dels actius intangibles i oferir informació directa sobre el procés d'innovació de les empreses catalanes reduint el decalatge existent de prop de dos anys en les diferents enquestes i anàlisis sobre innovació oficials.
