El problema és que els advocats hem de complir una sèrie de requisits per accedir al torn d'ofici que a ells no se'ls exigeixen. Ho trobem discriminatori. La nostra proposta és fer una reforma completa de la justícia gratuïta més endavant. Ho defensa l'ICAB i també el Consell General de l'Advocacia Espanyola. I ho hem fet arribar al ministre.

Haurem de veure com queda el text. I, si genera situacions injustes, ho impugnarem per via judicial.

Veiem difícil que, a partir de l'1 de gener, hi hagi paper zero, no tant pels col·legis, sinó per la mateixa administració. Encara està tot molt verd perquè complim el repte. Malgrat tot, ens hi posarem al cent per cent i els canvis que el Col·legi haurà de fer són pocs.

Teòricament ho ha de fer, però ho veig difícil. En realitat, el que fem és agilitzar l'anada i vinguda de papers, però no la feina que ha de fer el jutjat. Pot ajudar, però no soluciona el problema de fons.

El que falta és més inversió per posar més personal. L'Estat espanyol està per sota de la mitjana europea en la ràtio de jutges per nombre d'habitants. Ni aquest ni els anteriors governs volen afrontar seriosament el tema. I posen pedaços modificant la llei. Per a nosaltres és una qüestió de prioritats. És inconcebible que passi això amb Hisenda, perquè reporta ingressos a l'Estat. La justícia no els interessa tant, entre altres coses, perquè el poder judicial és per controlar-los i a ningú no li agrada ser controlat.

Els jutjats socials van estar absolutament desbordats farà un any. Vam presentar queixes i ens vam oferir a col·laborar per solucionar els pics de feina que tenien. Ara sembla que s'han posat més al dia. És veritat que ha baixat la conflictivitat laboral, però també que s'hi van posar mitjans. Ara no és un desori tan gran. Malgrat tot, va amb retard, perquè a un treballador acomiadat no el pots deixar un any pendent de judici.

Quan vam saber que hi havia un conflicte entre Telefónica i els treballadors de les subcontractes que estava complicant la vida de la ciutat i que podia comportar actuacions contundents de les autoritats, vam oferir-nos a fer de mitjancers. Sempre estarem a disposició per intentar solucionar, en la mesura del que podem, conflictes que es plantegin. Els advocats tenim un gran coneixement de la llei, sabem quina regulació es pot aplicar, i tenim una funció de mediadors.

Hi ha hagut tancament de despatxos, acomiadaments, advocats que s'han recol·locat, que s'han hagut de reinventar... Però no hem patit més que altres professions. A l'ICAB hem intentat fer més activa la borsa de treball, i, de les peticions que hem tingut, hem col·locat al 50%.

Molts companys ho estan provant. Al cap i a la fi, és una professió cada cop més necessària. La gent s'ha d'habituar més a l'advocat, sobretot per prevenir conflictes, i no només per solucionar-los. Si recorressin més a aquest figura, s'estalviarien molts conflictes, molts diners.

Els despatxos grans solen tenir seus a fora. Els petits i mitjans no, però cada vegada hi ha més clients que necessiten els seus serveis en altres països. Per això, des de l'ICAB estem intentant treballar perquè trobin la manera d'atendre-les. Hem celebrat un parell d'edicions d'una fira en la qual convidem advocats d'altres països a venir perquè es coneguin i puguin establir relacions. A partir d'aquí, quan es planteja un cas a fora poden col·laborar.