56/100
La visita atenta a una ciutat mitjana a la costa del Carib em descobreix una barreja de peces urbanes autistes entre elles, on predomina l'arquitectura d'autoconstrucció, on la gent viu al carrer, la brutícia ocupa l'espai públic i els espais naturals estan força contaminats. La ciutat és objecte d'un treball de modelització en què, partint d'un destacable nombre de dades i d'informació de tota mena, se li atorga una “nota”: 56 sobre 100. Disculpin el meu estupor pel convenciment d'aquell que diu en veu alta 56 i les cares que ho corroboren a la sala. Però què vol dir, 56?. Quin és el context d'aquest factor? Què representa? Què és 100, la ciutat ideal?
Als anys 90 Manuel Castells ja reflexionava sobre la importància que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tindrien en la configuració de la nostra societat i la manera com aquesta interactuaria. Introduïa conceptes com ara l'era de la informació, la societat en xarxa i la societat del coneixement, entre d'altres. Les seves reflexions i constatacions són presents a la nostra vida diària: vivim permanentment connectats, han aparegut nous mecanismes per organitzar-nos, per informar-nos i per compartir aquesta informació. Alhora tenim accés a un munt d'informació i de dades que mai hauríem imaginat tenir i, fins i tot, podem crear les nostres pròpies dades, la nostra pròpia informació, de manera individual i col·lectiva, i compartir-la. Tanmateix, aquesta realitat d'una societat de la informació no ha derivat de manera generalitzada en una societat del coneixement. Aquesta distància entre informació i coneixement és preocupant, al meu entendre, en allò que fa referència a les qüestions urbanes, a les ciutats. De què serveix tenir un munt d'informació d'una ciutat per posar-li una nota que no aporta cap coneixement sobre la realitat que opera en aquest territori, les aspiracions dels seus habitants ni les seves necessitats? Acumulem dades sense plantejar-nos prèviament quines preguntes ens estem formulant o bé ens deixem de fer preguntes per manca d'informació per contestar-les. La societat de la informació és la que accepta, sense immutar-se, el 56, però la societat del coneixement demanaria la paraula per preguntar: disculpi, 56 de què?
