Un gest solidari que l'economia també saluda
L'acollida humanitària dels sirians que fugen de la guerra és vista pels experts com una oportunitat per compensar els desajustos en el mercat laboral i en les previsions demogràfiques.La societat ha d'assumir més pluralitat
El factor determinant és quant de temps es quedaran
En el 25è aniversari de la reunificació d'Alemanya el president Joachim Gauck va citar en el seu discurs el repte al qual s'enfronta Europa davant l'acollida de milions de refugiats sirians que fugen d'una guerra civil que dura ja quatre anys i que no sembla que s'hagi de resoldre en un curt termini. “Volem ajudar. El nostre cor és ample, però les nostres possibilitats no són infinites”, deia Gauck.
A casa nostra, la resposta humanitària a un cas dramàtic com el de Síria té el mateix dilema. Si ho mirem en termes del mercat de treball, pot resultar xocant pensar que amb una taxa d'atur del 19,1% a Catalunya hi ha capacitat per assegurar l'ocupabilitat dels refugiats. Des d'un prisma demogràfic, aquesta migració pren altres consideracions.
Tot i que la xifra encara no és del tot definitiva, es calcula que l'Estat espanyol acollirà uns 30.000 refugiats sirians, dels quals sobre 3.000 vindran a Catalunya. Només Barcelona està preparada, segons les declaracions de la seva alcaldessa, Ada Colau, per acollir 1.600 refugiats, amb una dotació pressupostària de 10 milions d'euros.
“No té un impacte considerable en el mercat de treball, tant pel volum absolut com per la seva qualificació”, tranquil·litza Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, als qui han volgut donar missatges alarmistes per aquesta acollida humanitària.
Poc pes.
A més a més, tot i que és difícil d'homogeneïtzar, els qui han pres la determinació de fugir a Europa en termes generals són un col·lectiu format. “La incorporació al mercat laboral català d'aquest perfil ha de ser benvinguda, no només no tenim gaires actius qualificats sinó que ens en falten i les perspectives a curt termini són preocupants”, recorda Oliver.
Tot i que encara està tot per definir, els refugiats, tal com ho preveuen els acords internacionals, disposen d'uns ajuts inicials per establir-se i un circuit de formació laboral
La majoria dels refugiats fugen dels conflictes que castiguen Síria, l'Iraq, l'Afganistan i Eritrea, entre altres llocs, i transiten pels camins d'Europa després d'haver viatjat per Turquia, Grècia, països balcànics, Hongria i Àustria, viatges que inclouen perilloses travessies pel mar. Durant el 2014 més de 3.400 persones van morir intentant creuar la Mediterrània. Els qui arriben a Europa han hagut de pagar un preu molt alt, no només el personal, també l'econòmic. “Qui s'ho pot permetre són els que provenen de classes mitjanes, majoritàriament amb formació més elevada. Els de menys recursos es queden a l'Afganistan o Jordània i, en el millor dels casos, Turquia”, explica Elena Sánchez-Montijano, investigadora del Cidob, el centre d'investigacions d'assumptes internacionals de Barcelona.
Èxode.
Es calcula que quasi el 75% dels refugiats sirians arribats a Europa són homes d'entre 18 i 34 anys, la qual cosa significa que, un cop acollits, iniciaran el tràmit per al reagrupament familiar i la creació de noves llars.
Es dóna la paradoxa que mentre que els joves fugen de tercers països per guerra o la manca d'oportunitats, a Europa l'envelliment de la població es converteix en una espasa de Dàmocles. El 2014 el percentatge de majors de 65 anys suposava el 18,5%, i està previst que augmenti fins al 30%, el 2080. Alemanya, Itàlia, Portugal i l'Estat espanyol tenen les poblacions amb un índex més ràpid d'envelliment del continent. Segons les previsions demogràfiques, a l'Estat espanyol, en els propers 8 anys el grup de 30 a 39 anys perdrà un terç dels seus efectius, des d'ara fins al 2024, mentre que el grup de 20 a 29 anys tindrà un 25% de caiguda.
El fenomen dels refugiats sirians, i la mobilitat global, es pot interpretar, a més de com un cas humanitari, com una oportunitat per compensar els desajustos. Ja a l'any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, un diari alemany va obrir edició amb la frase: “Ells són els fills que no hem tingut”, referint-se als refugiats de l'antiga República Democràtica Alemanya.
“Tenim un problema doble, no hi haurà prou gent jove i a sobre sense la formació que requereixen les empreses”, alerta Oliver, qui avisa que si no hi ha unes polítiques actives molt agressives, hi haurà col·lectius no ocupables i, per tant, caldrà cobrir-ho amb l'entrada d'immigrants.
I així mateix va passar en la gran onada migratòria de finals dels 90 a l'Estat espanyol, que es van obrir fronteres per poder donar resposta a la manca de personal en posicions industrials, i després en el sector de la construcció.
Vist tot això, la mobilitat internacional ha de deixar de veure's exclusivament com un problema. Així ho han intentat traslladar, durant aquesta crisi de refugiats, des de diferents estaments, com la UE o el FMI. D'aquesta opinió és Anwar Zibaoui, expert en economia internacional i assumptes àrabs: “Ara resulta xocant tenint en compte la taxa d'atur, però les necessitats de població no es resolen en dos dies, cal previsió.”
Per la seva banda, Robert Tornabell, professor emèrit del departament d'economia i finances d'Esade, adverteix: “Els països que no admeten emigrants i tenen baixes taxes de natalitat han de fer front al problema de les pensions de jubilació i l'atenció de les persones grans.” I com a mostra, el Japó, que no admet emigrants i és el segon país del món que més ràpidament envelleix.
Anwar Zibaoui denuncia que cal anar més enllà, a escala mundial hi ha una carència de polítiques eficaces que abordin la mobilitat humana des d'una òptica de manera permanent.
El factor determinant, doncs, és quant de temps es quedaran a Catalunya els refugiats. Elena Sánchez-Montijano explica que les possibilitats de retorn del refugiat són molt baixes. “Provenen de països destruïts institucionalment, les seves xarxes socials han desaparegut i han perdut els vincles, ja que bona part de la població ha marxat o s'ha desplaçat internament”, descriu la investigadora del Cidob.
I en aquest sentit, el director de l'Institut d'Innovació d'Esade, Ignasi Carreres, puntualitza que tenint en compte la variable de col·lectiu format i estable, tenen més capacitat per assentar-se. “Es tracta de persones que després de fugir d'un drama d'aquestes dimensions valoren l'estabilitat i es comprometen allà on s'ubiquen”, diu. De fet, de l'anterior onada de refugiats arran de la guerra dels Balcans, a principi dels 90 més de 400 es van instal·lar definitivament a Catalunya.
Per assegurar l'èxit del procés, Carreres considera que hi ha d'haver un marc de l'administració pública que garanteixi l'assentament, que sigui el més curt possible i garanteixi que els refugiats siguin autònoms el més aviat possible. La societat també té els seus deures respecte a això, “cal una major consciència social de la solidaritat, una educació en valors per fer una Catalunya encara més plural”, afegeix Carreres.
Que quedi clar que l'ajuda als refugiats no és una opció, és una obligació i un deure imposat pel compliment del conveni de Ginebra ratificat per 145 estats membres de les Nacions Unides.
Asil polític col·lapsat i infrapressupostat
El sistema d'asil polític a l'Estat espanyol està desbordat, no per aquesta crisi a Síria sinó que ja ve d'abans. “No hi ha tradició d'acollir refugiats”, diu Elena Sánchez, investigadora del Cidob. De fet, la primera legislació sobre això no va arribar fins fa sis anys.
L'Estat espanyol ha estat un país que ha passat de ser emissor de refugiats, durant la Guerra Civil, i després emigrants, a rebre en la darrera dècada del segle la seva primera onada d'immigració.
Potser per la manca d'experiència o la falta de voluntat política o per tot plegat, però el cert és que el sistema d'acollida de refugiats està col·lapsat.
El procés legal per aconseguir l'asil té llistes d'espera de més de sis mesos, la qual cosa deixa molt indefens el demandant, que durant aquest període es troba al carrer sense cap mena de suport. Durant un període de mig any, un cop ha aconseguit la consideració de refugiat disposa d'allotjament, cursos de formació i una manutenció, però un cop passat aquest període deixen de percebre-ho. “Els centres d'acollida de refugiats ja estan col·lapsats abans que arribin els sirians, no tenim ni la capacitat ni el pressupost adequats”, adverteix Elena Sánchez-Montijano.
Què és un refugiat?
P És un concepte polític, segons la convenció de Ginebra de 1951, és aquell que és perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat o opinió política i que es veu forçat a marxar fora del seu país. És considerat com a tal en el moment en què passa la sol·licitud d'asil.
Què és un immigrant?
P S'entén que és aquell que deixa el seu país atret per les necessitats del mercat laboral d'un altre. La diferència entre immigrant i refugiat és que en teoria el moviment del migrat l'ha escollit d'una manera voluntària i en el cas del refugiat ha estat forçós, tot i que la línia divisòria entre ambdós és poc clara.