Gran angular

Mandarines de marca per vendre més

Els productors de cítrics volen etiquetar amb el lema ‘Reserva de la Biosfera'

Es vol guanyar atractiu vinculant la fruita a un entorn tan exclusiu

Mandarines de marca per reivindicar-ne el valor. Enmig d'una campanya que serà fluixa per culpa de la sequera i de l'extrema calor que va rostir els camps durant bona part de l'estiu, els productors de cítrics de Catalunya han decidit mobilitzar-se per trobar la manera d'esprémer la rendibilitat de taronges i mandarines.

“Hem de poder anar a la fira de Berlín amb el logotip de la Reserva o poder posar adhesius a la fruita. Hi ha gent que vol pagar per un producte de la Reserva de la Biosfera”, ha manifestat recentment el coordinador del sindicat Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó.

De mitjana, se'n collirà enguany entre un 20% i un 25% menys que l'any passat i algunes varietats han produït la meitat de fruita. El fruit serà de molt bona qualitat i, posant menys quilos en el mercat, els preus augmenten. Ara bé, segons matisa Carlos Roig, responsable nacional del sector dels cítrics, l'augment és “mínim” i difícilment es poden compensar unes pèrdues que els productors qualifiquen de cròniques.

És per això que el sector, que acumula anys denunciant que surt més a compte deixar la fruita a l'arbre que no pas collir-la, ha decidit posar en marxa una acció que serveixi de punt d'inflexió per reivindicar la qualitat i el valor de la fruita cítrica catalana. Unió de Pagesos ha demanat al Departament d'Agricultura que aposti per promocionar els cítrics de l'Ebre a través de la Reserva de la Biosfera. Des d'UP es veu el reconeixement del territori com una “oportunitat” que no es pot desaprofitar. Fent una crida a les cooperatives i productors privats perquè s'hi adhereixen, el sindicat creu que la Generalitat hauria de ser “proactiva” i proposar promocions específiques.

Aprofitar que el delta de l'Ebre té la catalogació de Reserva de la Biosfera i vincular la fruita a aquest distintiu de qualitat mediambiental i paisatgístic s'interpreta com una estratègia òptima per aconseguir donar valor i exclusivitat al producte. Els promotors manifesten que és un distintiu molt vàlid per aconseguir entrar en mercats que senten poca atracció pel cítric.

La producció de clementina estarà enguany entorn de les 77.000 tones, un 50% menys que la temporada passada, i un 30% menys que la mitjana dels darrers anys. Malgrat que el preu és una mica millor que l'any passat -24 cèntims el quilo pels 20 cèntims de l'any passat- el sindicat ja ha advertit que no es compensarà la reducció d'ingressos per la pèrdua de producció, i estableixen que la pèrdua de renda pot arribar a ser superior als 12 milions d'euros.

El 95% dels cítrics ebrencs s'exporten a Europa central, majoritàriament a Alemanya i els països nòrdics. L'ampliació del veto rus no ha de tenir cap conseqüència en el sector citrícola. A Rússia s'hi ha venut a vegades, però és un mercat “poc important”. “No ens fa anar ni bé ni malament. És millor que hi sigui, però
si no podem vendre-hi no
ens ha de provocar problemes greus”, apunta Unió de Pagesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.