El dia 15 de gener del 2009, un avió que havia sortit de l'aeroport de La Guardia, a Nova York, va rebre l'impacte d'un grup de gansos canadencs que li van causar danys importants al fuselatge i als motors. Es tractava del vol 1549 d'US Airways. Comandava la nau el capità Chesley Sullenberger. Després d'una estona, els responsables del vol van comprovar que l'avió no tenia prou força per arribar a l'aeroport més proper i van decidir-se a fer un amaratge al riu Hudson, que va resultar completament reeixit. Tant els 155 passatgers com la tripulació van resultar sans i estalvis, tret d'algunes petites ferides que van necessitar hospitalització lleu.

El capità de la nau, doncs, va haver de prendre la decisió més important de la seva vida. Pel que sabem a partir de les anàlisis de les dades i les converses enregistrades a les caixes negres, ho va fer amb seguretat i sense immutar-se. De fet, els pilots professionals estan ensinistrats per fer front a situacions de gran risc, com ja és sabut. Però la serenor del capità no deixa de sorprendre'ns. Per què?

Segons la psicologia moderna, el capità Sully va passar per un moment de fluència creativa (creative flow). L'expert Mihaly Csikszentmihalyi, cèlebre creador del concepte, afirma que quan entrem en estat de fluència creativa ens passen dues coses. En primer lloc, ens concentrem totalment en allò que estem fent, posant-hi tota la nostra energia. Oblidem, per tant, qualsevol altra circumstància i entrem en comunió absoluta amb l'activitat, és a dir, desapareix la sensació d'ego. En segon lloc, el temps sembla deturar-se. Potser passen dues hores, però ens ha fet la sensació de només quinze minuts.

Els neurocientífics especialitzats en creativitat ens diuen que acostumem a fluir quan fem coses que ens agraden o que ens interessen molt. En l'exemple anterior, salvar la vida dels passatgers, dels companys tripulants i la pròpia era sens dubte un element primordial per al capità, que va donar de si tot el que va poder, saber i voler, i va assolir uns resultats excepcionals que li van fer guanyar diverses medalles i reconeixements. Es va convertir en l'heroi del “miracle del Hudson”.

Tots podem fluir? Sembla evident que tots tenim el potencial per fer-ho. Però, ens passa sovint? Quants moments de fluència tenim, per exemple, cada mes? Molts? Pocs? Cap? I el més important: és possible fluir a la feina? Les empreses, posen les condicions perquè la gent s'interessi vivament pel que fa i gaudeixi de cada dia? Tots plegats temem que no gaire. Sabem per experiència que un nombre encara excessiu de gent percep que la seva feina és massa estable, avorrida, previsible, monòtona i poc interessant.

Algunes idees per a caps inquiets: fem que els reptes difícils però assolibles substitueixin la monotonia. Fem formació intensa, emocional, sacsejadora, potent. Procurem que la gent es diverteixi, fem coses fora dels esquemes habituals, trenquem normes, aprenguem constantment. Bescanviem jerarquia per holocràcia, poc a poc, sense presses però sense pauses. Fem que l'empresa sigui un lloc amb misteri, amb il·lusió, amb ànima. Els nous temps demanen, sens dubte, noves perspectives.