El 2015 ens hauria de quedar ja molt lluny, tot i que només fa deu dies que el vàrem acomiadar. Més estimulant és mirar endavant, on ens espera tot un any -l'inevitable curt termini que evidentment són dotze mesos- en què tenim plantejades lògiques esperances d'aprofundiment en la recuperació econòmica però que malauradament presenta –com tan sovint- massa incerteses.

Què farà la nostra economia? Com ens anirà econòmicament aquest 2016?

Doncs la resposta immediata és que dependrà molt de com es mogui la nostra petita part de món en aquest entorn cada cop més globalitzat i interdependent. De com, en definitiva, aprofitem els avantatges que tenim i evitem els entrebancs, amb relació a com ho faran els altres països.

De fet, maniobrant i competint com també ho fan els nostres veïns més propers, entre uns factors més aviat positius i altres de més aviat negatius. Elements que són gairebé els mateixos que també afecten –segurament amb intensitats i fins i tot direccions diferents- qualsevol altra part del món -desenvolupada o emergent-, per més allunyada i diferent que sigui de la nostra.

A favor, tenim encara alguns factors que ens han ajudat fins ara en la poruga sortida de la recessió. Per sobre de tot, una política monetària expansiva, una divisa europea competitiva i un cost de l'energia en mínims. Però també altres que ja estan ajudant l'expansió o que s'aniran confirmant: una major estabilitat del sector financer i per tant recuperació del crèdit, la millora de la demanda i tímidament de l'ocupació, el desendeutament privat, el modest creixement del comerç i la inversió internacional, i per sobre de tot la solidesa dels Estats Units, la primera economia del món i aquests dies locomotora única de l'economia internacional.

En contra, algunes realitats i algunes amenaces: una tendència deflacionista paralitzant, l'enfonsament dels països emergents productors de matèries primeres, l'ampliació via dèficit de l'endeutament públic sense generar un creixement robust, una millora de la productivitat quasi únicament vinculada a un deteriorament qualitatiu de l'ocupació i, finalment, una Xina al ralentí i una Europa sense dinamisme. Però, per sobre de tot, les amenaces geopolítiques que s'albiren en la crisi russa, la guerra a Síria i els refugiats, l'amenaça terrorista i altres reptes d'estabilitat a tantes parts del món que en cas d'empitjorar passarien per sobre de tots els indicadors reals d'activitat econòmica.

Aquests són, evidentment sense voluntat d'exhaustivitat i concreció, els factors que, convenientment combinats per l'acció política i la dels agents econòmics, hauran de marcar el comportament de la nostra economia l'any 2016, probablement més dèbil que la del 2015. Sense descartar els impredictibles signes negres que usualment acaben tenint un gran protagonisme en el comportament econòmic global.

I cap més factor? Recentment n'hem afegit un d'addicional que, sense ser aliè a qualsevol altre país, està agafant dimensions preocupants a Catalunya i a Espanya en general. Òbviament, parlem de la més que confirmada inestabilitat generada per la incertesa política arran de les recents convocatòries -i sobretot resultats- electorals, i que està prenent unes dimensions preocupants que la poden convertir en una gran protagonista de la nostra economia aquest any nou. És la malaltia de propina.