Opinió

DE MEMÒRIA

‘Facts About Catalonia' (1943)

El tema que mou, en aquell moment, Carner-Ribalta i companyia és la constatació del brutal retrocés de l'economia catalana a partir de 1939. Sobretot si es té en compte que les xifres de 1936 eren espectaculars. El PIB català per habitant era de 2.211 dòlars. Era el cinquè del món. Els quatre primers eren: els Estats Units, 3.300; el Canadà, 2.962; Suïssa, 2.730, i Anglaterra, 2.392

El 1986, Òmnium Cultural i el diari Avui van traduir i editar en anglès i català: The case of Catalonia / El cas de Catalunya, un llibre que s'havia escrit i publicat a Nova York el 1945. Era un text adreçat als delegats de la Conferència de San Francisco, preparatòria de la creació de la ONU, signat per tres representants novaiorquesos del Consell Nacional Català de Londres: Josep Carner-Ribalta, Josep M. Fontanals i Joan Ventura Sureda. Aquest text –interessantíssim- es basa en un llibre anterior: Facts about Catalonia (1943), excel·lent, paral·lel als 12 números de la revista Free Catalonia (1942-1945).

Facts about Catalonia és una de les millors autopresentacions de la societat-nació catalana. Tot i el protagonisme de la cultura i de la política, els aspectes econòmics hi tenen un lloc rellevant. Així, d'entrada, aprenem que “the progressive and advanced spirit of Catalonia's laws will be recognized”. Es recorda que “Catalonia creates sea and mercantile laws”, i, a més, que 1) el 1232 s'organitza el first trade Guild, 2) el 1257, el Consell de Cent de Barcelona, que és el city government, es compondria de 26 traders, 85 artisans and 9 Guild representatives, 3) el 1272 a moltes ciutats europees hi havia Consular agents catalans, 4) al segle XIII es va crear un public Mail service, i, 5) el 1401 hi va haver l'establiment de la Taula de Canvi, el first known Bank.

Carner-Ribalta, alhora, presenta The catalans in the discovery and colonization of America. Colonització significa: introducció de conreus i d'animals europeus, fundació de missions i de noves ciutats, creació de xarxes de comunicació i transport, reconeixement de les riqueses del sòl i del subsòl, participació en la construcció d'estructures d'estat. Segons llegim a Facts about Catalonia, la història continua a partir de 1939, quan molts tècnics i treballadors qualificats catalans exiliats es posen a treballar en les economies americanes. Les precisions són interessants: hi ha la feina dels Textile engineers from Sabadell and Terrassa, hi ha, també, els Wine tasters and enologists from Tarragona, i els Mineralogists from Sallent and Cardona.

El tema que mou, en aquell moment, Carner-Ribalta i companyia és la constatació del brutal retrocés de l'economia catalana a partir de 1939. Sobretot si es té en compte que les xifres de 1936 eren espectaculars. El PIB català per habitant era de 2.211 dòlars. Era el cinquè del món. Els quatre primers eren: els Estats Units, 3.300; el Canadà, 2.962; Suïssa, 2.730, i Anglaterra, 2.392. Seguien, després de Catalunya, França, 1.878; Dinamarca, 1.609; Bèlgica, 1.339; Noruega, 1.319; Espanya, 1.289; Alemanya, 1.243, i l'Argentina, 1.200.

Passant de les xifres de síntesi a la visió quantitativa dels diferents sectors –en concret es presenten les xifres d'ocupació d'onze sectors–, és fora de dubte el caràcter fortament industrial de la societat catalana de 1936. Però Catalunya no seria exactament una societat capitalista, car “consumers cooperatives and mutuals in Catalonia includes 40% of her population”. I, alhora, pel que fa a la dimensió financera, a Catalunya “a single Savings Bank had, in 1936, 1.000.000.000 pts. in deposits”. La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, La Caixa, el 1936, ja era important com a fet diferencial de l'economia catalana. Aquesta societat industrial, que no era al 100% una economia capitalista, era, també, una societat culturalment i políticament avançada.

J. Carner-Ribalta

Josep Carner-Ribalta (1898-1988) va acompanyar Francesc Macià en els seus viatges a Moscou, a l'Havana i a Nova York (i West Point). Activista, periodista polític, traductor, editor, va idear revistes, va escriure guions radiofònics, i va treballar, a Hollywood, i a Barcelona, en tots els oficis del nou món del cinema. Exiliat, va viure, a partir de 1939, als Estats Units, a Nova York i a Califòrnia, treballant, segons va escriure ell mateix, com a “escriptor de la Paramount”. Amb, sempre, un espai per als temes econòmics: a les seves revistes, als films que va produir com a responsable del Comitè de Cinema de la Generalitat, i a llibres com ara Facts about Catalonia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.