Eines

Rèquiem pels plans estratègics

La volatilitat dels mercats qüestiona la utilitat de planificar i cobra força l'acció

Els crítics pensen que el temps i els recursos destinats a planificar són en va

El 3 de febrer passat, Gas Natural Fenosa va presentar els resultats de l'exercici 2015 i va aprofitar per fer balanç del pla estratègic 2013-2015 en uns termes molt satisfactoris per l'assoliment dels objectius marcats. Tanmateix, la reacció dels mercats va ser negativa i els dies successius el preu de les accions va anar a la baixa. Hi va contribuir l'anunci de l'ajornament de la presentació del nou pla estratègic a causa de la volatilitat dels preus energètics, segons va dir el conseller delegat de Gas Natural Fenosa, Rafael Villaseca. Aquest temps extra ha de permetre als analistes de la multinacional catalana afinar el full de ruta, i tenir “xifres més objectives” pensant en el 2018. En resum: la companyia ha guanyat uns mesos de marge per definir un marc d'actuacions que ha de durar tres anys, durant els quals l'escenari no pararà de canviar.

Que esperi el món.

Una de les veus més reconegudes al món sobre estratègia empresarial, el professor canadenc Henry Mintzberg, ha dit, amb to sarcàstic, que l'estratègia només pot tenir èxit si mentre es fa la planificació i s'analitzen les dades, el món espera pacient. Un impossible sobretot en els temps actuals en què les regles han canviat: la globalització i el progrés tecnològic estan capgirant la forma que teníem de fer les coses, és el que s'anomena disrupció. Per tant, els paràmetres que fins ara definien la competitivitat s'alteren, i el passat no és un bon aliat per definir el futur, ni el que passa avui ho és per saber què passarà demà. Potser és una paradoxa però en l'era de big data, la informació no ens dóna les claus per predir com serà el món més enllà de sis mesos.

Sens dubte es donen les condicions perquè les empreses desenvolupin brots psicòtics per estrès davant la necessitat de projectar-se a un futur i la impossibilitat de saber ni el que passarà demà mateix. “Quan la intensitat del canvi de l'exterior supera la intensitat del canvi de l'interior de l'empresa, el final està a prop”, és una frase atribuïda a Jack Welch, prestigiós directiu dels Estats Units.

Aquesta evidència és la que ha portat molts experts en estratègia empresarial a afirmar que els plans estratègics han mort. D'aquesta opinió és Rubén Llop, professor de política d'empresa d'EADA Business School. “Planificar comporta un enorme cost que pot ser en va i no sé si està justificat”, assegura Llop.

En tot cas, les empreses capdavanteres al món, aquelles que estan enfocades al client i que s'adapten permanentment a les necessitats del mercat, estan planificant menys i ara es dediquen a gestionar els canvis com van venint. “Són organitzacions més orientades a la reflexió i a l'acció, organitzacions que analitzen bé i executen bé, sense perdre de vista els resultats”, explica Llop.

Flexibilitat.

De la mateixa manera que els humans tenen un sistema nerviós que els permet tenir reaccions automàtiques, aquestes empreses han desenvolupat mecanismes de resposta coherents davant els canvis de l'entorn. La flexibilitat i l'agilitat no són qualitats exclusives de les petites empreses, hi ha exemples de grans empreses molt adaptables. “Anem cap a un model centrat en les persones, no en el procés; el taylorisme queda enrere per donar pas a un nou humanisme en el qual les empreses només seran àgils si tenen una cultura basada en la col·laboració i la capacitat de diferenciar-se i adaptar-se”, diu Pere Rosales, director general de la consultora Inusual.

Aquestes característiques també són comunes a les organitzacions que promouen la creativitat i la innovació com a factors estratègics de competitivitat.

No obstant això, moltes empreses es resisteixen a arraconar la planificació. Chimigraf, una empresa de tinta per a arts gràfiques de Rubí, acaba d'aprovar el seu pla estratègic 2016-2020. Fins al 2007 els plans de l'empresa eren quinquennals però la crisi els va obligar a canviar i a fer-los de dos o tres anys. Armand Marcé, director general, explica que el seu és un sector madur, però pensa que sempre és important “saber on ets i cap a on vas, només així pots fer les inversions que necessites per preparar l'empresa per afrontar els reptes”. Tanmateix Marcé reconeix que la planificació és necessària però no suficient per marcar el rumb de l'empresa en els temps que corren.

Cotitzades.

El que també revela el cas de Gas Natural Fenosa és que per a les empreses cotitzades l'elaboració del pla estratègic encara constitueix un element crític. Però més aviat com a eina de comunicació als mercats que com a instrument real d'alineació de tots els departaments en un mateix rumb i objectiu. Així ho creu Rubén Llop: “El conseller delegat d'una companyia que cotitza en borsa necessita que les accions de l'empresa no perdin valor sinó que en guanyin i a través dels plans estratègics ens prometen resultats futurs”, explica.

La intenció comercial és evident quan hom sent les paraules que Francisco Reynés, vicepresident i conseller delegat d'Abertis, va adreçar als assistents a la junta general d'accionistes el 12 d'abril passat: “Abertis continua avançant amb el compliment dels objectius del pla estratègic 2015-2017. Per a això, la companyia ha aprofundit en la seva estratègia de focalització (...); en la creació de valor per a l'accionista, així com en la incorporació de nous actius i l'extensió dels contractes ja existents.” “Creació de valor” és una de les expressions més habituals en els plans estratègics de les grans empreses, en altres paraules, això vol dir, “confieu en nosaltres i us farem guanyar diners”. Mentre els mercats segueixin creient en el miratge que en bona mesura són els plans estratègics, les grans empreses els continuaran fent públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.