És la feina fixa un concepte del passat?

Com molts de vostès recordaran, fa un parell de setmanes el Sr. Joan Rosell, president de la Patronal CEOE, va tornar a fer unes declaracions que no van passar inadvertides. Concretament, la polèmica va sorgir al voltant de la intervenció del Sr. Rosell on afirmava que “tenir una feina fixa segura és un concepte del segle XIX en el segle XXI”.

Segurament l'afirmació no va ser gaire encertada però la lectura que s'ha fet del seu contingut fora del context en què es va dir, tampoc. En aquest sentit, el primer que cal reconèixer és que el mercat de treball està canviant de la mateixa manera que les empreses estan modificant la manera en què realitzen els seus processos de producció o la forma en què nosaltres realitzem les nostres compres. Durant les darreres dècades, el canvi tecnològic està tenint un clar impacte sobre la nostra societat i, sense cap tipus de dubte, també ho farà sobre les relacions laborals i sobre els nostres sistemes educatius. Les exigències per estar al dia i afrontar els reptes tecnològics cada cop són més grans i obliguen els treballadors a procurar-se molta més formació al llarg de tota la vida laboral. Ara bé, la major flexibilitat que requerirà aquest procés de canvi no necessàriament ha d'implicar una major inestabilitat laboral. De fet, des de fa un temps, els treballadors ja han assumit que ni la primera (ni probablement la segona) feina que trobin no serà per a tota la vida, però això no vol dir que necessàriament s'hagi d'acceptar un encadenament continu de contractes de molt curta durada i, a més, amb salaris baixos.

Ara bé, algunes dades mostren que, efectivament, hi ha un elevat risc de precarització al mercat laboral, com a mínim per a alguns col·lectius. Segons dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el nombre de persones contractades a Catalunya l'any 2015 va ser d'1.116.410. La major part d'aquestes persones, al voltant del 60%, van signar un únic contracte en tot l'any (no necessàriament per tot l'any ni encara menys indefinit) però l'altre 40% van tenir més d'una relació laboral. Gairebé un 10% d'aquestes persones van tenir més de 5 contractes durant l'any i un 2,8% (unes 30.000 persones), més de 10 contractes. De fet, 1.711 van tenir més de 50 contractes diferents en un any!

L'índex de rotació laboral que es mostra al gràfic recull precisament la relació entre el nombre de persones contractades i el nombre de contractes signats i, tal i com es pot veure, el seu valor ha passat d'un 1,88 l'any 2002 a un 2,45 l'any 2015. Si els lectors etan pensen que aquesta evolució té a veure amb les empreses de treball temporal (ETT), és cert que la rotació és superior. De fet, l'índex de rotació per a aquelles persones contractades a través de les ETT és de 4,14, però ha disminuït els últims anys i, a més, només han intermediat en un 12% dels casos.

Un altre aspecte interessant que mostren aquestes dades és que les diferències en la rotació laboral són molt marcades quan analitzem els diferents sectors d'activitat. Per exemple, la rotació laboral als serveis és clarament superior a la que s'observa a la indústria. També hi ha força diferències en funció dels nivells formatius dels treballadors. Per exemple, per a les persones amb estudis universitaris superiors la rotació és clarament inferior. De fet, les empreses tenen incentius per retenir aquells treballadors més qualificats i sovint són els mateixos treballadors els que opten per canviar de feina amb vista a millorar la seva situació.