Una illa molt atractiva
El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona celebra el seu desè aniversari convertit en un centre d'excel·lència mundial i un referent en recerca biomèdica al sud d'Europa
Els serveis tècnics i científics del PRBB són fonamentals per atreure talent
El sector privat de l'Estat mai no ha estat a l'altura en inversió en R+D
Des del 2009 fins
al 2014 l'Estat ha retallat un 34% la inversió en recerca
Passejant per la platja urbana de Barcelona atreu l'atenció un edifici de forma el·líptica que sembla flotar en l'aire, ubicat entre el vell barri de la Barceloneta i el nou Port Olímpic, a tocar de l'Hospital del Mar. És obra dels arquitectes Manel Brullet i Albert de Pineda. Fet de cedre roig, metall, formigó i vidre, per dins és un espai obert, sense barreres i amb serveis que comparteixen els cent grups de recerca que acull. Les més de 1.500 persones que hi treballen han situat la recerca biomèdica feta a casa en el marc de l'excel·lència mundial d'aquesta ciència. Aquesta obra arquitectònica allotja el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una joia de la investigació que presumeix, amb raó, de les aportacions que ha fet a la ciència i a la societat en els deu anys de vida que compleix enguany.
El doctor Jordi Camí, pare del PRBB i el seu director general des que es va inaugurar, ha vist el seu somni complert. El 1985 va verbalitzar la idea de fer néixer a Barcelona un centre de recerca bàsica i translacional que s'havia d'ubicar al costat d'un hospital. Reconeix que “ha estat molt difícil arribar fins a aquest punt”, però també assegura que “no hi ha hagut cap moment que pensés que no me'n sortiria”. Amb la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra com a patrons, l'edifici que avui allotja el PRBB es va començar a construir el 2001. Cinc anys després es va inaugurar i només amb una dècada de funcionament ja està considerat com a un dels referents en recerca biomèdica al sud d'Europa. “El parc té una massa crítica de 1.512 persones procedents de 50 països, serveis tècnics i científics d'avantguarda, una gran diversitat de perspectives de recerca, des de molècules a poblacions, i científics premiats internacionalment. Estic orgullós de dir que hem aconseguit ser un punt sòlid en el mapa del món de la recerca biomèdica”, afirmava Camí el 5 de maig d'enguany, en l'acte de celebració del desè aniversari del centre.
Les dades sobre l'activitat científica dels set centres de recerca que conviuen en el parc –IMIM, CEXS-UPF, CRG, CMRB, CREAL, FPM i IBE (CSIC:UPF)– són excepcionals i res no tenen a envejar a les de moltes universitats i institucions de recerca a Europa. Al llarg de l'última dècada ha superar les 1.200 publicacions anuals, ha realitzat al voltant de 300 conferències a l'any i ha rebut premis destacats i un gran nombre de beques nacionals i internacionals, com ara les 20 beques del Consell Europeu de Recerca, que han situat el PRBB com a la institució amb un major nombre de beques per metre quadrat.
A l'edifici interaccionen grups de recerca en càncer amb d'altres en biologia de sistemes i bioinformàtica, fisiologia clínica, genòmica, epidemiologia, biologia evolutiva o neurocientífica, entre molts d'altres.
La salut col·lectiva
“Les investigacions dutes a terme al centre contribueix contínuament a la diagnosi i tractament de malalties. Això vol dir que contribuïm a la millora de la salut col·lectiva i a l'avenç de la recerca biomèdica. Les contribucions són constants”, assegura Camí, que està satisfet perquè el PRBB “és un fet”, tot i que, afirma, “el dia a dia fa que situïs tot en el seu lloc”. El director general del PRBB creu que “encara queden molts deures pendents, com ara la qüestió de gènere”, perquè les dones, tot i ser majoria al centre de recerca –el 56% dels residents– “i que a les carreres de medicina o biologia també són majoria, els rols socials fan que moltes acabin abandonant. Es troben molts més obstacles”.
D'altra banda, conscients que s'han de mantenir uns estàndards alts en bones pràctiques científiques i integritat en la recerca, el PRBB ha redactat un Codi de Bones Pràctiques, aprovat per tots els centres que acull, que estableix les normes i els estàndards de qualitat que s'esperen ara dels científics.
Integritat científica.
El camí fins aquí no ha estat senzill, tot i que, com apunta Camí “hi ha illes molt atractives i el PRBB n'és una”. La inversió en innovació constitueix un dels pilars del creixement de les grans economies mundials. Tres quartes parts de la inversió mundial en R+D la realitzen Estats Units, la Xina, el Japó, Alemanya, Corea del Sud, França i el Regne Unit. A l'Estat espanyol, en canvi, la recerca científica no ha estat mai una prioritat i la crisi no ha fet més que empitjorar una situació que ni de lluny ha estat mai ideal, situant el país com el membre de l'OCDE que més ha retallat les inversions en R+D, amb una caiguda del 34% des del 2009, una reducció de 18.500 milions.
Segons els diferents informes anuals de la Fundació Cotec, la inversió en investigació a l'Estat va passar de l'1,33% en relació al PIB el 2011 a l'1,23% el 2013. Catalunya, en el mateix període, va retallar la inversió de l'1,55% del PIB al 1,26%. Com a exemple, els Estats Units van dedicar a R+D el 2,8% del seu PIB el 2014.
Talent fugisser
Però, per a Camí, el principal problema amb què es troba el finançament de la recerca a l'Estat és una qüestió estructural: “És un sistema desequilibrat que mai no ha aconseguit que el sector privat tingués un protagonisme com el que té en països amb economies molt més fortes i dinàmiques.” El nou model productiu que es vol construir a l'Estat hauria de tenir en la recerca i el desenvolupament un dels seus pilars. Per a Camí, “la innovació derivada de la R+D contribueix directament a augmentar la competitivitat d'un país, a la millora dels seus estàndards de vida i al benestar social”. Malgrat això, assegura, “a l'Estat no hi ha hagut mai un gran compromís amb la recerca i el desenvolupament”.
Públic i privat.
Portes europees enfora, el sector empresarial executa als Estats Units el 68,5% de tota la R+D; i a la Xina, el Japó i Corea del Sud aquesta inversió suposa més del 75% del global. “A l'Estat no es creu en la ciència. Tradicionalment les xifres sempre han sigut molt baixes i les del sector privat mai no han estat a l'altura”, afirma Camí. L'aportació del sector empresarial és del 52% a l'Estat i del 56% a Catalunya”. Les xifres parlen elles mateixes.
La crisi ha reduït un 40% el suport públic a la R+D de les empreses. però paral·lelament, indica Camí, “l'administració té un pes massa gran”. Tanmateix, creu que “el sistema públic d'inversió hauria de continuar creixent per aconseguir un bon desplegament del sector privat”.
Una comunitat vital, solidària i artística
La comunitat PRBB és jove –el 49% dels residents és menor de 36 anys–, vital i preocupada per l'entorn. Organitza activitats esportives, artístiques i solidàries, que cohesionen els grups més enllà del treball diari. Un bon nombre de residents forma part de la coral o de l'orquestra, participa en les classes de ioga, en el campionat de vòlei platja –que ja supera els 500 inscrits per any– i en els esmorzars solidaris. Són els mateixos residents els que atenen els visitants en la jornada anual de portes obertes –primer dissabte d'octubre–i els grups de joves estudiants que visiten les instal·lacions del PRBB al llarg de l'any.
Una illa molt atractiva