opinio

ENRIC I. CANELA

catedràtic de bioquímica i biologia molecular

Cap a la política universitària

Al desenvolupament de Barcelona i al fet que sigui el vèrtex d'una de la megaregions hi han contribuït de manera decisiva dos factors. Un és el gran desenvolupament conseqüència dels Jocs Olímpics. La visió estratègica que va acompanyar la preparació d'aquell esdeveniment va determinar el futur de Barcelona. L'altre és la internacionalització del sistema universitari i de recerca que va tenir lloc a finals del segle passat

Amb pocs dies de diferència he llegit dos documents breus. Un és la Declaració dels rectors i presidents dels Consells Socials en matèria de política universitària, elaborat en el marc de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), i l'altre Ten Tech Hubs. European wireless clusters that make industry and jobs grow, publicat per Science|Business Publishing Ltd per encàrrec de Huawei Technologies Co. Ltd., una empresa multinacional xinesa dedicada a les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el primer document els màxims responsables de les universitats públiques catalanes posen de manifest que n'estan farts de la política universitària que pateixen. Davant aquesta afirmació vull matisar que les declaracions de les universitats, i en especial dels rectors, són sempre vaticanes, estan sempre revestides d'una extrema prudència. També crec que el que hi ha en aquest document no és cap atac als titulars de la Secretaria d'Universitats i Recerca ni tampoc al govern actual. M'atreviria a dir que tampoc a l'anterior secretaria. Més aviat a una filosofia que es remunta més enllà de la crisi econòmica i que malauradament es consolida.

En el segon document, que no és un rànquing ni ho vol ser, s'estudien deu casos de clústers d'integració de les tecnologies de la informació i la comunicació d'una regió en l'economia i de la regió en la resta del món. Analitza els casos d'èxit de cada clúster. Els clústers triats són Copenhaguen, Tallin, la Costa Blava, Berlín, Munic, Dublín, Barcelona, Estocolm, Rotterdam i Londres. No les ciutats aïllades, la ciutat i, emprant el llenguatge que ens és més proper, la seva àrea metropolitana.

Resulta que aquests grans resultats de Barcelona i la seva àrea d'influència, tan ben situada en el context europeu, es deuen, entre altres, al capital humà, a tenir bones universitats i centres de recerca i a algunes empreses sorgides de les universitats.

Al desenvolupament de Barcelona i al fet que sigui el vèrtex d'una de la megaregions hi han contribuït de manera decisiva dos factors. Un és el gran desenvolupament conseqüència dels Jocs Olímpics. La visió estratègica que va acompanyar la preparació d'aquell esdeveniment va determinar el futur de Barcelona. L'altre és la internacionalització del sistema universitari i de recerca que va tenir lloc a finals del segle passat. Dues persones de gran visió i els equips que les van envoltar són les protagonistes d'aquesta història. Una és Pasqual Maragall i l'altra, Andreu Mas-Colell. Són els impulsors de les estratègies que han fet de la Gran Barcelona un clúster de coneixement.

Els responsables de les universitats, però, es queixen amb raó. La crisi econòmica va congelar els recursos rebuts per les universitats, amb una reducció de l'aportació de la Generalitat i un increment enorme del que paguen els estudiants per assistir a la universitats, excessiu a Europa. Una congelació de les plantilles de personal i una reducció de la capacitat de renovació de les seves estructures, personal i equipament. Tot en una rígida cotilla derivada de la legislació espanyola i del corporativisme de la comunitat universitària.

Centres de recerca.

En part la crisi econòmica, però especialment una desconfiança en la gestió universitària, han fet que s'hagi donat prioritat als centres de recerca, d'indubtable qualitat, sense tenir en compte que el gruix de la producció científica del país es deu a les universitats i als hospitals. La combinació dels investigadors de les universitats participant en els centres de recerca i els investigadors propis d'aquests centres fan possible un gran enriquiment del sistema, però sense les universitats no hi hauria un bon sistema de recerca.

Després de molts anys de no fer-ho coordinadament, en part per les promeses incomplertes de millor finançament fetes pel darrer govern tripartit i en part per la crisi que va seguir, les universitats reclamen ara finançament basat en la recerca, més atenció i la mateixa consideració que tenen els centres de recerca. És una declaració prudent, no és una llista de greuges, però en el seu si les universitats se senten agreujades.

Segurament sense algunes polítiques derivades de la crisi econòmica, potser dures per a les universitats, el sistema no hauria reeixit, però el sistema demana ara correccions. Sense una universitat potent, creadora de capital humà altament qualificada i amb sistema de recerca reconegut Barcelona estaria mancada d'una part essencial del seu potencial.

És l'hora de la política universitària i no només pel que fa al seu finançament.

La Science Business

Science Business publica recerca i l'anàlisi original sobre la política europea d'innovació. Es dedica a assessorar i proporcionar noves estratègies, idees i contactes als que han de prendre decisions en el món de la recerca, la indústria i la política. A més organitza esdeveniments en què posa en contacte universitats i centres de recerca amb executius corporatius, inversors internacionals i amb els quals elaboren les polítiques europees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.