Barcelona guanya al Japó
L'índex Mori situa la ciutat en la tretzena posició per competitivitat global i Madrid ocupa el lloc vint-i-dosè del rànquing
També guanya en les enquestes a executius sobre les millors ciutats per fer negocis
Xavier Trias diu que aquesta és l'única ciutat que podria competir amb Tòquio per ser seu dels Jocs Olímpics, perquè té, arreu del món, una marca potent que li falta a Madrid. Fanfarronades a part, l'alcalde té raó en la visió internacional que es té de les dues ciutats. Si més no, la que té la fundació japonesa Mori, que situa la capital catalana en el 13è lloc mundial, per davant de Frankfurt, i en el 7è europeu per la seva competitivitat global. L'índex Mori, que compara 40 grans ciutats del món i que per primera vegada inclou Barcelona, s'elabora a partir dels resultats d'un total de 70 indicadors ordenats en sis categories per àmbits de competitivitat urbana: accessibilitat, habitabilitat, interacció cultural, economia, medi ambient i R+D. Madrid ocupa el lloc 22è, just per davant de Los Angeles.
Pel que fa a la capacitat per atraure inversions, segons l'informe Global Cities Investment Monitor 2013 de KPMG, Barcelona va millorar l'any passat tres posicions en el rànquing mundial, fins situar-se en el lloc 12, per sobre de Düsseldorf, Bangalore i Dublín. L'any 2012, la ciutat va captar 102 projectes d'inversió estrangera i, en el període 2008-2012, acumula 399 projectes d'inversió estrangera, fet que la situa entre les 10 primeres metròpolis del món preferides pels inversors estrangers.
L'European Cities Monitor, informe elaborat per la consultora Cushman & Wakefield a partir de les opinions dels alts executius de 500 companyies europees, va atorgar a Barcelona la 6a posició entre les millors ciutats europees per als negocis l'any 2011, perdent una posició en relació amb el 2010 després d'haver avançat Brussel·les i haver estat superada per Amsterdam i Berlín, en un rànquing que segueixen encapçalant Londres, París i Frankfurt. Els resultats d'aquesta enquesta mostren que, a continuació de les tres àrees urbanes que lideren el rànquing de manera indiscutible, s'estableix una forta competència entre un grup de cinc ciutats del qual Barcelona forma part, juntament amb Amsterdam, Berlín, Madrid i Brussel·les. Madrid també va baixar una posició, de 8 a 7.
A més, segons les dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l'any 2011, la taxa d'activitat emprenedora (TEA) de la població resident a la província de Barcelona se situa en un 7% i creix (+1,5 punts percentuals) per primer cop en cinc anys, situant-se per davant de França (5,7%), Finlàndia (6,3%) o Suïssa (6,6%), que l'havien superada el 2010.
Qualitat de vida.
Barcelona també guanya competitivitat en costos com a conseqüència de la feblesa de la demanda. S'abarateix i baixa posicions en els rànquings de cost de vida -en què passa de la posició 66 del rànquing mundial el 2011 a la 85 el 2012- i de preus dels lloguers d'oficines i del sòl industrial.
En canvi, en l'àmbit impositiu, Barcelona ocupa una posició menys competitiva, ja que el tipus de l'impost de societats s'ha mantingut en el 30%, notablement per sobre del tipus mitjà a la Unió Europea (22,6%), mentre que l'alça de l'IVA ha equiparat la ciutat de Barcelona amb la mitjana europea per al tipus general.
Pronòstic de desastre; preocupació, 0
J.P“Si Catalunya continua per la via de declarar-se independent, traslladaríem la nostra seu a Madrid”, va indicar l'octubre de l'any passat el president de Volkswagen-Audi Espanya, Ludger Fretzen. Devia haver llegit l'informe del banc suís UBS que pronosticava un escenari “desastrós” si Catalunya acabava sent independent.
Set mesos més tard, Josep Maria Gascón, international tax manager de la química belga Solvay i un dels 53 ambaixadors empresarials que el govern té repartits pel món, assegurava que la preocupació de les multinacionals per la consulta “és zero o tendent a zero” i que “el que pugui passar amb les relacions institucionals i polítiques entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol o entre l'Estat i la resta de la UE els és irrellevant”.
El procés cap a l'estat propi “no condiciona en absolut” la decisió de les multinacionals d'invertir a Catalunya “ni sembla que hagi de ser un valor negatiu”, segons Joan Josep Berbel, director d'Invest in Catalonia, l'organisme de captació inversora del Departament d'Empresa i Ocupació. El govern manté contactes amb 230 empreses estrangeres que estudien invertir a Catalunya i “en cap cas aquest factor és rellevant a l'hora de prendre la decisió”, segons Berbel.
Josep Maria Gascón és del parer que els inversors estrangers no veuen la consulta sobre la independència com cap valor negatiu i “prenen les decisions en funció de les oportunitats de negoci”; en aquest sentit, Catalunya els ofereix “un teixit industrial molt sòlid d'empreses de molts sectors, com ara l'automoció, la química, la farmacèutica, l'alimentació, el metall o la biotecnologia, que els facilita trobar socis, proveïdors i subministradors”.
S'hi afegeix, segons el director d'Invest in Catalonia, que hi poden trobar talent amb uns costos laborals “prou competitius en una zona que exporta i ven qualitat”. Berbel recorda que un fons d'inversió de Warren Buffet i una de les principals empreses d'equipament mèdic del Japó han invertit recentment a Catalunya i assegura que cada mes rep uns vint projectes d'inversió de multinacionals que estudien instal·lar-s'hi.
Les estadístiques d'Invest in Catalonia assenyalen que, el 2012, la creació de nous llocs de treball per inversió estrangera va créixer més d'un 20% i el nombre de projectes captats es va doblar. En total, es van materialitzar 47 projectes industrials estrangers amb un volum d'inversió de 331,88 milions d'euros, la creació de 2.324 nous llocs de treball i el manteniment de 2.566 més.
