“El Niño deixa un senyal pràcticament a tot el planeta, tot i que les seves conseqüències de vegades es poden sentir setmanes o mesos després”, apunta Javier Martín-Vide. El climatòleg de la UB confirma que els seus efectes s'han detectat també a la zona mediterrània, si bé la distància i les seves peculiaritats (una conca força tancada envoltada de sistemes muntanyosos) fan que es percebi de manera “feble”.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya, Toni Barrera recorda que les implicacions d'El Niño a Catalunya han estat objecte de controvèrsia, “perquè no són directes i es poden combinar amb les d'altres fenòmens”.

Al llarg del segle XX, s'ha pogut veure que en els períodes de sequera a la península Ibèrica El Niño ha aparegut amb molta més freqüència que no pas en els períodes més humits. Hi ha diversos estudis que apunten aquesta anomalia pluviomètrica associada al fenomen, però un estudi actual i detallat del Servei Meteorològic del Regne Unit sembla que apunta una tendència cap a un temps més humit del normal entre final d'estiu i final de la tardor. És, doncs, la mostra dels múltiples resultats existents i no sempre coincidents sobre la qüestió.