Focus

Cerdà, en la memòria

Els urbanistes giren la mirada al pare de l’Eixample a la cerca d’un referent ètic

Lamenten que la planificació s’ha instrumentalitzat per uns pocs

Quan es va saber que Las Vegas Sands, propietat del multimilionari americà Sheldon Adelson, pretenia instal·lar un macrocomplex de casinos i hotels al parc agrari del Llobregat, Kathrin Golda-Pongratz va agafar la seva càmera de fotos i va començar a recórrer aquells paisatges dels quals tothom en parlava però pocs havien visitat. “Vaig intentar entendre la lògica d’aquell territori i ràpidament vaig descobrir que era la zona més absurda on col·locar un complex d’aquell tipus”, assegura aquesta arquitecta alemanya, doctorada en urbanisme, que resideix a Barcelona. “L’operació era més pròpia del model de desenvolupament de Madrid que del de Barcelona”, afegeix. L’aspecte que molestava especialment Golda-Pongratz era la connivència dels seus col·legues de professió: “L’urbanisme hauria d’entendre com funcionen els territoris i no dedicar-se només a posar ciment.”

Els excessos urbanístics van estar presents en les jornades Cerdà, camins de futur que es van celebrar a Barcelona el maig passat amb motiu del 150è aniversari de la publicació de la Teoria General de la Urbanització d’Ildefons Cerdà. Un dels participants, Joan Tort, geògraf i professor de la UB, va reivindicar la figura de ’artífex de l’Eixample barceloní, de qui va destacar la forta càrrega ètica del seu pensament, construït amb idees com l’equitat, el bé públic, la dignitat o la justícia social. “En contrast -va dir Tort-, les actuacions urbanístiques han acabat dominades per la visió més materialista; i l’especulació i la corrupció han estat associades a aquesta pràctica; l’urbanisme s’ha convertit en una eina al servei de la immoralitat”, es lamenta el geògraf.

El catedràtic d’urbanisme Antonio Font també és molt crític amb la perversió de l’urbanisme, “que ha acabat sent instrumentat per uns pocs en benefici propi, quan el planejament és essencialment democràtic”. La conseqüència inevitable del que ha passat és que “l’ombra de la sospita s’abat sobre tot allò que signifiqui urbanisme”, reconeix Maria Buhigas, també urbanista.

En aquest context, l’anomenat urbanisme sostenible ha guanyat terreny. “Sense saber-ho, Cerdà va ser un urbanista ecològic”, conjectura Michael Neuman, professor d’urbanisme sostenible a la Universitat de Westminster. Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, defensa que aquest tipus de propostes són necessàries en el model productiu postcrisi “que té a veure amb l’economia circular i altres conceptes respectuosos amb l’entorn i allunyat de l’especulació”, explica.

Més escèptica, Kathrin Golda-Pongratz pensa que qualsevol dia pot irrompre un altre Sheldon Adelson i ens tornarem a enamorar. “Cada vegada hi ha més consciència ecològica però l’urbanisme continua sota la lògica de l’economia més depredadora i continuarà fins que la riquesa natural no cotitzi en borsa”.

Michael Neuman Professor d'Urbanisme Sostenible

“El delta necessita una eina de gestió específica”

Michael Neuman és un dels màxims exponents mundials del nou urbanisme sostenible. És professor a la Universitat de Westminster, Londres, autor de nombrosos estudis i assessor de governs com ara el català.

Està canviant la forma com l’urbanisme afronta els reptes?
Sí, és clar, per exemple estem canviant la forma de construir les ciutats. Des de fa mil·lennis els arquitectes han intervingut en les urbs en base a la seva forma arquitectònica. Però les persones que habitem les ciutats no vivim d’una manera rígida, som dinàmics. Per això hem de repensar el model urbanístic totalment i deixar de pensar en termes de formes i usos, anar cap a fluxos i processos. Què és la vida sinó una suma de processos? El planeta i l’univers en el seu conjunt també ho són. Si entenem qualsevol espai com la suma de processos interactuant, aleshores emergeix una nova manera d’entendre el nostre entorn.
Des d’aquest punt de vista què és un delta?
Precisament hem de parar-nos a reflexionar sobre com funciona un delta, sobretot un de tan important com el del Llobregat, que és la porta de la Catalunya interior al mar i viceversa; hi ha tantes funcions que cal recuperar! Perquè en cas contrari el riu pot estar condemnat. A més era una zona molt important d’agricultura per a l’àrea metropolitana que s’ha perdut gairebé del tot. Si el delta va fent-se petit acaba deixant de ser un riu per convertir-se en un canal. Cal orientar els esforços a recuperar aquesta funcionalitat del delta i això s’ha de tenir en compte en les actuacions previstes.
Com?
Per exemple amb una eina urbanística a mida d’aquest espai. El delta del Llobregat és tan complex i tan singular que reclama una solució específica per avançar d’una manera sostenible, perquè els models actuals no ho són.
Veu factible aquesta solució?
En la situació actual, que cada institució i cada partit va pel seu cantó i és impossible arribar a un consens polític, sembla difícil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.