Solbes admet la culpa de no veure venir la crisi
El vicepresident econòmic entre el 2004 i el 2009 no beneïa els estímuls de Zapatero
El vicepresident econòmic del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero entre els anys 2004 i 2009, Pedro Solbes, va admetre ahir la seva culpa en els “greus errors de previsió” a l’hora de no veure venir l’última gran recessió. En una compareixença al Congrés amb motiu de la comissió d’investigació de l’origen de la crisi financera, Solbes va recordar que el PIB va arribar a tenir una davallada del 3,6%, quan la seva previsió oficial era del 2%, i va entonar el mea culpa: “No vam ser capaços de detectar la forta recessió.”
El vicepresident econòmic de Zapatero admet que fins i tot el debat sobre la conveniència d’utilitzar la paraula crisi a La Moncloa “va durar dos mesos” perquè el PSOE afrontava la immediatesa d’unes eleccions generals el març del 2008. En aquest punt, cal recordar que el mateix Solbes havia assegurat que l’Estat espanyol no es veuria afectat per la crisi originada als Estats Units amb la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers per culpa de les hipoteques porqueria.
Contrari al xec nadó
Instal·lada ja la crisi i en comprovar que d’un superàvit del 2% del PIB el 2008 es passava abruptament a un dèficit de l’11% el 2009, Solbes va confessar que no beneïa algunes solucions que proposava i aprovava Zapatero en les reunions del Consell de Ministres. “La limitació a la meitat de l’ajuda per a la compra d’habitatge o les meves crítiques públiques sobre habitatges iniciats o com d’inadequades eren les hipoteques a 40 anys van caure en sac foradat”, va explicar ahir al Congrés. Una dècada després dels fets, Solbes va reconèixer que tenia “importants discrepàncies” amb Zapatero perquè era més “de curt termini” que ell. Entre els exemples de mesures del president socialista a les quals ell s’oposava, va citar la rebaixa de 400 euros a l’IRPF o el xec nadó de 2.500 euros que era universal i, per tant, era cobrat tant si la maternitat tenia lloc en una llar pobra com en una de milionària.
Mirant enrere, Solbes creu que el govern socialista hauria d’haver estat més “valent” a l’hora de no dependre tant dels sindicats i d’aprovar abans una reforma laboral que va arribar el 2010, ja amb Elena Salgado com a vicepresidenta econòmica.