Societat

XAVI TORAL

FOTÒGRAF. PRESIDENT DE L’ONG FIREFLY’S FOR AFRICA

“La falta de llum dins les cases a Gàmbia afecta dones i nens”

Impulsa un projecte per portar llum a les 54 llars del poble de Kekuta Kunda gràcies als diners aportats per particulars, cooperants i amb alguna subvenció d’institucions públiques

Per què volen il·luminar un racó d’Àfrica?
Això és la continuïtat d’un projecte, d’un estímul, de la qualitat humana que vaig rebre a l’Àfrica quan hi vaig estar amb mossèn Taberner per fer el seguiment d’un projecte iniciat a Santa Coloma de Farners, de quan ell n’era capellà. Ell ja m’havia acostat a Idomeni.
Per què Àfrica?
No és que hi hagi coses a fer, és que no hi ha res fet. Viuen. I gràcies a Santa Coloma tenen aigua sense haver de fer dos quilòmetres diaris per anar a buscar-ne, trajecte que farien nenes que ja no poden anar més a l’escola perquè tenen la menstruació. El que pot fa deus quilòmetres cada dia per anar a estudiar i el que no, es passa el dia jugant a pilota.
A l’Àfrica la generositat que es palpa diuen que és immensa.
No te l’acabes. Et conviden a dormir, a dinar... És el somriure natural. No hi ha penúria, hi ha felicitat. No tenen res a veure amb refugiats. Ells no són desplaçats, no saben fer res més que viure al dia. De seguida vaig entendre que hi podia donar un cop de mà quan vaig adonar-me de la seva decepció.
Quina?
Quan van veure una central solar per bombar aigua, van pensar que tots hi podrien connectar i electrificar el poble. No era possible. Electrificar un poble és caríssim! La línia és a deu quilòmetres de Kekuta Kunda i res fa pensar que els arribi aviat. Vaig pensar que aconseguint uns kits fotoelèctrics podríem compensar un pèl la decepció.
Com va veure que el podia ajudar amb això?
Fa un temps que vaig buscar solucions per electrificar la barraca de l’hort del meu pare i vaig creure que l’esforç em serviria. Es tracta de kits amb una plaqueta solar, un acumulador i quatre bombetes led que duren cinc o si hores. A Kekuta Kunda hi ha onze o dotze hores de llum.
Què els solucionen, doncs, aquests ‘kits’?
La falta de llum afecta principalment dones i nens. Si els cal allargar el dia no poden i, per exemple, els pot servir perquè els nens quan tornen d’escola puguin fer els deures després de fer 10 quilòmetres des de l’escola. Ajudarà també les dones a cuinar, una activitat que fan tancades i amb poca llum. Una bombeta de dos watts dins d’una cuina i una altra a la sala central els pot ajudar molt.
On els va trobar?
A Kekuta Kunda hi viuen unes 500 persones, amb 54 habitatges, que estan agrupades en comunitats. Vaig estar un mes buscant i comparant preus. A través d’una empresa que s’anuncia a Chinamarket vaig trobar un fabricant que tenia un kit molt pràctic, que ja he provat.
L’abaratiment ha vingut a través d’estalviar-se impostos?
Aquests kits, que valien 24 dòlars, amb els aranzels i els impostos acabaven superant els 200. Preguntant vam descobrir que la manera era fer-ho enviar directament a l’aeroport de Banjul, a Gàmbia. I així ho vam fer. Posats a Àfrica venen a representar 65 euros. Allà n’hi ha per comprar-ne, però vam optar per no engreixar espavilats que d’un projecte de final de carrera en fan un modus vivendi a Àfrica. No volem ajudar els que volen viure de la misèria dels altres.
Qui ha finançat el projecte?
Els diners han arribat per dos camins. Santa Coloma, que ens concedeix uns 1.500 euros, i gràcies a metges de la Clínica Bofill de Girona. Cada any s’ajunten deu o dotze metges per anar al Congo a fer urgències. Però resulta que ara és zona de conflicte, i els han recomanat no anar-hi. Els diners que havien recollit ara els dediquen a obra social, i una part també ens ha arribat. Alguns figuerencs han pagat la llum a Kekuta Kunda.
El 2016 va anar a Idomeni. Allò li va canviar la vida?
Clarament. Vaig necessitar reforç psicològic quan vaig arribar. Vaig anar ajudar i vaig reviure el que la meva família m’havia amagat durant anys. La meva mare va ser refugiada de guerra. De Llers a Argelers, i van acabar a Bèlgica. Quan els tancs de Hitler van entrar al poble van haver de tornar a marxar, van travessar França i van acabar entrant a Catalunya. Des de llavors, el silenci. A Idomeni vaig entendre què li va passar a la meva mare.
Hi va anar a fer fotos perquè el món conegués què hi passava.
Hi surten quatre persones, a les meves fotos. No hi ha ningú en primer pla que no m’hagués demanat la foto. Vaig veure que les fotos eren una ofensa, els envaïen la intimitat. Era una vergonya els fotògrafs que buscaven la foto més llastimosa. Jo vaig estar molt curós amb la intimitat. A mi l’alegria africana em va refer. Ara compto tornar amb idees noves de Gàmbia. Àfrica m’il·lumina i em dona idees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.