Eines

Guillermo Canal

Director general de la Federació d'Empreses Instal·ladores i Integradores de Telecomunicacions

“L’Administració ha arribat a contractar instal·ladors de telecomunicació irregulars”

Sovint el resultat del servei és molt pobre perquè hi ha molta empresa que no té ni el mínim
Hem de saber com anar abandonant les tecnologies a la baixa i incorporar aquelles que pugen

Feceminte va néixer fa 50 anys per aplegar bàsicament les empreses que instal·laven antenes de televisió. Mig segle després el negoci de les telecomunicacions s’ha anat eixamplant i sofisticant i avui dia al sector li ha tocat ser més transversal: “Hi ha empreses que tiren cable de fibra òptica, i n’hi ha que instal·len porters electrònics, sistemes de control de presència, circuits tancats de televisió, de megafonia, manteniment de torres de telecomunicació, cablejats estructurats, servidors d’informàtica, sensors de big data... ”, explica Guillermo Canal, director gerent de Feceminte. Més varietat però també més precarietat.

Quina és l’estructura del sector?
Doncs va començar a canviar quan les grans operadores van decidir externalitzar la instal·lació de les xarxes i subcontractar el servei a grans instal·ladores, que de fet tampoc no tenen prou personal propi i cerquen la capil·laritat que els proporcionen les petites empreses i autònoms. De tal manera que hi ha unes poques empreses molt grans capaces d’arribar a tots els grans concursos i la base que són microempreses o pimes petites. Els nostres agremiats estan situats principalment en el segment de les empreses de menys de deu treballadors. Això crea un problema entremig: sovint la contractació que es fa quan arriba al final és a uns preus ridículs.
Quants salts es poden fer en la subcontractació?
Teòricament són tres salts només. Però a vegades se’n fan més i no es controla prou la qualitat del servei que s’ofereix. Això està darrere de molt dels problemes que hi ha perquè entra molta empresa que no reuneix les condicions mínimes per fer la feina i dóna lloc a que en moltes de les tasques que es fan el resultat sigui tècnicament molt pobre.
Com es vigila això?
Les empreses que treballen al sector haurien de tenir un mínim de qualificació professional acreditada i això no passa. Des de l’associació no podem fer vigilància perquè no hi ha una llei que ens hi obligui, però les empreses instal·ladores de telecomunicacions per operar han d’estar inscrites al registre d’instal·ladors de la Generalitat o del ministeri, i per això han de reunir un seguit de requisits. Però tens donant voltes moltes empreses i persones que no compleixen res.
Moltes?
De més de 5.000 empreses i autònoms que actualment operen a Catalunya com a instal·ladores de telecomunicacions, només 1.965 estan inscrits degudament al registre de la Generalitat, i només un 6% formen part de Feceminte (els nostres associats han d’estar degudament registrats). Però és que la pròpia Administració ha arribat a contractar instal·ladors en situació irregular.
Per què aquesta feblesa empresarial?
Som una activitat relativament recent i en poc temps ha hagut de fer front a una dinàmica de canvis brutal i una reducció de preus en la tecnologia igual de brutal. Per fer front a tot això els instal·ladors, una activitat abans molt vertical, ara hem de saber de tot. Hem vist néixer i desaparèixer moltes tecnologies. Falta definició en el sector. Per a les empreses afrontar aquests canvis constants no és fàcil.
Cal estar al dia de forma permanent.
Sí, cal estar al dia en coneixement, equip i capacitació, per assumir tot el que està apareixent Això vol dir també ser capaços d’interpretar-les oportunitats que poden sorgir.
Si val la pena ficar-s’hi?
Exacte. El repte com a empresa és saber modular l’abandonament d’algunes tecnologies que han estat molt importants, com ara la instal·lació d’antenes de televisió, però que ara estan a la baixa i enganxar-te a una altra que creix.
La crisi no ha ajudat.
Ha estat molt dura amb el nostre sector. Calculo que han desaparegut el 40% de les empreses.
Com a observadors privilegiats de l’estat de les nostres xarxes de telecomunicacions, quin balanç faria?
És difícil de valorar perquè si mires en global podríem arribar a la conclusió que en general està prou bé. Però quan baixes i mires les comarques les coses comencen a no estar tan bé. A les grans ciutats es pot escollit operador, tecnologia, productes... però quan vas a una zona rural ja no hi ha alternatives i sovint la que hi ha és dolenta. Avui continua sent un motiu de bretxa entre territoris.
Barcelona aspira a ser capital europea del 5G, això és factible tècnicament?
La implementació del 5G no és tan simple perquè representa que hi ha d’haver una antena pràcticament cada 5 metres per tenir un cobertura correcta. Hi ha un problema de trobar llocs, també social sobre com es ven això perquè la gent no s’espanti, i finalment si els operadors privats, que ho han de pagar, ho veuen viable. Hi ha coses que es diuen massa alegrement.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.