Gran angular

ANTONI SANMARTÍ

DIRECTOR DE L’ESTACIÓ LA MOLINA

“Voldríem que La Molina i Masella fossin un domini esquiable únic”

A l’entorn de La Molina hi ha 84 empreses privades que ocupen prop de 1.000 persones
El darrer any ens van visitar 330.000 esquiadors i enguany la xifra ja és un 18% superior
Els pobles de la zona veurien bé un únic forfet entre La Molina i Masella

A l’entorn de l’estació d’esquí La Molina, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), hi ha 84 empreses privades que donen feina a prop d’un miler de persones, un aspecte clau per reforçar l’economia a les comarques de muntanya.

Aquest mes de febrer La Molina compleix el 75è aniversari de la instal·lació del primer remuntador de tot l’Estat espanyol. Què significa per a aquesta estació l’efemèride?
El fet que La Molina celebri 75 anys ens col·loca com l’estació pionera, que ens ha ajudat a anar sempre un pas endavant. Som una empresa pública i a més som grans formadors de coses perquè les altres estacions se’n puguin aprofitar. A més, vull insistir a dir que el 28 de febrer del 1943, més enllà de muntar un remuntador, que va ser un teleesquí, significa l’inici d’una unitat de negoci, d’una empresa d’una estació d’esquí. Això ens omple d’orgull.
Teniu previstos actes per celebrar els tres quarts de segle?
Aquesta temporada ja hem començat a fer tot un seguit d’activitats, que van des de l’esport fins a activitats de caire institucional. Vam començar l’1 de gener, perquè feia també 68 anys que havíem iniciat la cursa infantil de La Molina, que és la més antiga d’Europa. El 20 i el 21 de gener vam fer el bateig de la neu, que va tenir un gran èxit d’afluència. El 17 de febrer durem a terme una esquiada retro, que es farà al vespre i que significa un al·licient més. I ho culminarem amb l’acte central, que serà el 3 de març, perquè el 28 de febrer és un dimarts. Aquell diumenge farem una copa del món i a la tarda tancarem amb un gran concert, presentat pel periodista Carles Pérez, de Flaixbac, amb Els Amics de les Arts. I la jornada acabarà amb un espectacle pirotècnic.
Acompanyen les condicions meteorològiques perquè aquesta temporada sigui un èxit en tots els sentits?
De moment fa molt bo. Podem dir que l’any passat vam tenir el resultat històric més important, amb 330.000 visitants, i aquest any ja estem un 18% per sobre del que vam aconseguir el 2017. Tot fa preveure que tindrem molt bona temporada. Meteorològicament és obvi, però també ens hem adequat molt a la butxaca de Catalunya.
Què vol dir quan parla de la butxaca?
Doncs que vam fer un estudi i vam rebaixar el preu dels forfets per arribar bé a la butxaca dels catalans quan hi va haver la crisi. Aquesta decisió i la meteorologia ens han ajudat. L’any passat va nevar molt. Tot i així, el més important per a les estacions d’esquí no és el gruix de la neu, sinó que nevi a l’inici de la temporada, perquè llavors durant els mesos d’hivern gaudim de neu. Enguany també preveiem una excel·lent temporada.
Antigament la pràctica de l’esquí estava vinculada a la classe alta. Avui creu que esquiar està a l’abast de tothom?
És cert que abans era un esport elitista, però ara no. Si volem tenir mercat, gent i que les economies de mercat funcionin, nosaltres hem d’adequar el preu per poder entrar més en rotació, que vingui més gent i que siguis assequible a tothom. Això seria el contrari de tenir un preu elevat. De fet vam prendre aquesta decisió avalats per un estudi de mercat.
Si hagués de convèncer un esquiador, on posaria l’accent a l’hora de definir els punts forts de La Molina?
El punt més important és el debutant. Si parlem d’un client que s’inicia en l’esquí, La Molina és ideal. Mitja Catalunya ha après a esquiar a la famosa pista llarga. A més, cada cop expandim més la zona de debutants perquè s’hi pugui aprendre ben aviat. L’altre perfil que té La Molina té a veure amb la família. Hem de donar les gràcies a l’Agència Catalana de Turisme perquè hem passat el test per a la certificació de destinació de turisme familiar. Per tant, estem certificats i auditats perquè som una de les estacions més importants que hi ha orientades a la família. Això vol dir que ens han auditat des de les guarderies fins als hotels, la seguretat, etcètera. És doncs un dels punts destacables. I la tercera pota d’interès és la competició. Nosaltres segurament som l’estació de Catalunya que té més clubs.
Per què?
Doncs perquè els pares ens porten la mainada perquè tenim una llarga experiència en la competició. Amb la inversió feta l’any passat, La Molina disposa de tres estadis per competir i entrenar-se, i això atreu els clubs. A més és una estació molt adaptada. Tenim premis europeus per la bona accessibilitat. Tenim molta gent amb discapacitat que ve a les nostres instal·lacions, un fet que ens omple d’orgull.
Amb l’entrada de la Generalitat, a través de FGC, l’any 1985, l’estació va fer un altre salt endavant.
Sense cap mena de dubte.
Quina ha estat la inversió d’aquest any per a la millora tècnica de l’estació de muntanya?
Enguany hi hem destinat uns tres milions d’euros. En manteniment ens hem gastat prop d’un milió i mig, que és el que ens mana la normativa dels remuntadors, uns manteniments que la llei ens obliga a complir. I l’altra part es destina a l’expansió. Hem destinat prop d’un milió i mig d’euros per fer un estadi de competició innivat per als nostres clubs, que és un dels perfils que ens aporten diners.
Alguns critiquen l’aportació pública a aquesta estació i altres de Catalunya. Es produeix un retorn de la inversió, a la llarga?
I tant. On realment es veu el retorn és a la comarca. Faré un incís. S’han d’avaluar models; és a dir, La Molina com a empresa pública, sí que tenim la Generalitat al darrere, però ens basem sobretot a mirar de donar riquesa a la comarca. Dit així grosso modo, La Molina té 84 empreses privades al darrere que viuen en plena activitat. FGC, propietari de La Molina i d’altres estacions catalanes, s’ha quedat allò que no és rendible. El forfet -els que ens hi dediquem en diem “els ferros”- que és la neu artificial, el trepitjat, els pisters, els remuntadors, etcètera, difícilment en cap estació del món donen diners. Això cal explicar-ho molt bé. Llavors què ha fet FGC? Doncs que tot el negoci que dona rendibilitat el passa a la gent privada del territori per poder crear llocs de treball.
Aquestes empreses, quina ocupació generen?
Pràcticament un miler de treballadors. El model privat és diferent. És a dir, per poder mantenir aquest ferro, el que fan és quedar-se el negoci perifèric, que sí que dona per poder mantenir l’operativa esquiable. A La Molina ens basem en el resultat de l’activitat, que són els ingressos menys la despesa. Si ho calculem a deu anys, perquè com bé sabeu a la part del Pirineu hi ha anys de neu i altres de menys precipitació, ens dona que som una empresa pública sostenible pel que fa al resultat d’activitat mirat per decennis. Hi pot haver un any que podem perdre i un any que hi podem guanyar molt. Quan cal canviar un remuntador és quan la nostra empresa comença a tenir problemes, llavors és quan la Generalitat ens ajuda.
Quins són els principals sectors d’activitat que es beneficien d’aquesta infraestructura?
Gairebé totes les empreses són del sector serveis. Estaríem parlant d’escoles d’esquí, clubs, hotels, restaurants, botigues i oci nocturn. També hi hauria alguna empresa d’obra pública, que fa manteniment de les pistes d’esquí.
Hi ha alguna possibilitat d’unir, integrar o fusionar La Molina amb Masella? En quin procés es troba?
Tot és un efecte de voluntats. Des de La Molina cada cop lluitem més perquè acabi sent un domini únic amb un únic forfet. Jo ja no em refereixo si és amb una empresa o si és amb dues. A mi m’agradaria que el client quan arribi tingui un únic forfet. És una lluita que defensa La Molina i per tant FGC. Però cal entendre que és normal que hi hagi alguna reticència perquè som dues empreses diferents. I cadascuna, en el fons, tenim l’obligació de vetllar pel que és nostre. Dit això, quant a la previsió de futur per a La Molina, m’agradaria que acabés sent una única estació.
Hi ha algú que es manifesti contrari a la unió?
Nosaltres vam partir de la base que les grans estacions, quan han fet dominis únics, han tingut un conveni signat. I simplement ens hem anat parant en aquest conveni. I aquest conveni fa que moltes vegades no ens acabem posant d’acord perquè hi ha alguns punts en què costa apropar posicions. Quan un client ha comprat un forfet als 2.500 metres, tant a La Molina com a Masella, se’l tracta igual de bé. El poble en si, a nivell institucional, no crec que cap dels que tenim al costat mirés amb mals ulls que es fes una única estació. És més, suposo que hi donarien suport. Encara que no ho puc dir al cent per cent amb seguretat...
Quants quilòmetres esquiables tenen La Molina i Masella?
El global són 174 km, 69 La Molina i 74 Masella. A més, si tirés endavant, la unió podria portar un aprofitament de sinergies molt bo que beneficiaria les dues estacions.
Quants treballadors hi ha a La Molina?
A tocar del centenar. Segons la temporada, es fa més o menys incorporació de treballadors. L’època punta sempre la tenim entre la darrera setmana de gener i la primera de febrer. Quan el client arriba als carnavals és un no parar. Llavors és quan per norma assolim una plantilla punta. A partir d’aquí començarà la decadència de la temporada en funció del clima, fins que arriba el dia del tancament. Llavors et quedes amb la plantilla fixa.
Suposo que un objectiu és buscar més la desestacionalització per tal d’allargar al màxim la temporada amb altres activitats i serveis.
Tant nosaltres com FGC apostem per la muntanya per tal de desestacionalitzar-la al cent per cent. A tall d’exemple, el 2013 l’ingrés dels serveis d’estiu era d’un 2% del total de la temporada, i avui en dia estem entre un 10-15%. Quan era petit anava a la Costa Brava i els hotels obrien al mes de juny i tancaven al mes d’octubre. I avui per Nadal te’n vas a la Costa Brava a l’hotel: això és la desestacionalització. També cal entendre que a l’hivern hi ha unes despeses considerables, és a dir, tenim màquines de trepitjar, de producció de neu, més energia, remuntadors, i a l’estiu només tens el remuntador, el cost és molt més petit. Pots arribar a un resultat de l’activitat bastant millor del que pots obtenir a l’hivern. Cal recordar que les estacions americanes el que estan aconseguint avui en dia és obtenir un 50% de l’ingrés a l’estiu i el 50% restant a l’hivern. Això els permet tenir una mala temporada. Quan nosaltres ara tenim una mala temporada, això ens destrossa. Ara, a Catalunya, arribar al 50% d’ingressos a l’estiu és una utopia. Ho tenim clar. Però hem d’anar caminant fins a arribar-hi. El que hem de buscar cada cop més és que La Molina, a part d’estar consolidada al centre de l’estiu, perquè la Cerdanya s’omple de gent, es consolidi durant la primavera i la tardor. Hem de buscar alternatives per al potencial client a la primavera i la tardor. Nosaltres treballem per això, perquè hi hagi pernoctacions als hotels, perquè la gent vagi a dinar a fora, perquè agafi activitats que no depenguin només de La Molina; en definitiva, per portar riquesa i activitat econòmica a la muntanya.
La temporada 2008-09 La Molina va ser la primera estació dels Pirineus que va acollir la copa del món femenina alpina. Quins grans esdeveniments hi ha previstos de cara al futur?
El dia 3 de març tenim copa del món de cros, i el cap de setmana després d’aquesta copa del món fem la final de la copa d’Europa d’esquí alpí. Crec que La Molina s’ha de posicionar de cara al futur i –potser no em correspon dir-ho a mi– buscar alguna fita més important, perquè del 2009 fins ara, gairebé fa 10 anys, estem fent la copa del món. Crec que hauríem de fer encara un pas més gran.
Creu que el canvi climàtic podria afectar, en uns anys, i impedir que es pugui esquiar a Catalunya?
Nosaltres no tenim por d’aquest aspecte. Perquè hi ha dos factors a avaluar. La Molina ja va posar l’any 1985 el sistema de producció de neu. També he de dir que portem 35 anys fent estadístiques de totes les cotes de l’estació. Els macroclimàtics quan fan les evolucions on afirmen que s’ha pujat un grau, doncs hem de dir que això és cert. Però detectem que ha pujat la temperatura a l’estiu, però a l’hivern les nostres estadístiques ens diuen que està igual que unes quantes dècades enrere.
Les estacions es quedaran sense neu?
La resposta és no. També som experts en producció de neu artificial. I, a més, cada dia s’està millorant. El punt de congelació de l’aigua augmenta. Ara ja podem produir neu a 10 graus. Recordeu que FGC i La Molina han fet dues copes del món, una al Palau Sant Jordi i l’altra a l’Estadi Olímpic. El sistema de producció de neu artificial encara es millorarà més en el futur. Pel que fa a les precipitacions, som al Pirineu de sempre. Això ens ho estan dient totes les estadístiques que tenim. Hi ha oscil·lacions anuals, però les seqüències són força similars. De cinc anys, per norma, en tenim dos de bons, un de normal, un de dolent i un de molt dolent. L’històric no falla gaire.

Una vida marcada per la neu

Ramon Roca

Sovint es diu que la neu és vida, sobretot perquè és una font d’ingressos essencial per a les comarques de muntanya. Però també és vida per a Antoni Sanmartí, ja que tota la seva carrera professional ha estat marcada per la blancor d’aquest fenomen atmosfèric. És director a l’estació La Molina des del 2013. Abans havia estat a Espot i Port Ainé, també propietat de FGC, per un període d’un any i mig. Anteriorment la seva experiència la va demostrar sent responsable de diversos departaments de l’estació andorrana Grandvalira. Però el més curiós és que les seves primeres feines van ser tasques a peu de pista a La Molina el 1986. “A mi m’agrada molt la muntanya a l’hivern i la platja a l’estiu”, diu Sanmartí, i hi afegeix que li encanta córrer o anar en bici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.