opinio

Caputxeta estalviadora, que ve el llop?

Aquest creixent proteccionisme s’uneix a la preocupació sobre el retorn a una economia sense el complement vitamínic de l’expansió quantitativa i dels tipus d’interès propers a zero. La més dinàmica economia americana sembla que se n’ha fet càrrec, però hi ha més dubtes sobre si l’Eurozona se’n sortirà quan a finals d’aquest any el BCE tanqui l’aixeta i el 2019 comencin les pujades de tipus

O potser ens hauríem de preguntar si ve l’os, l’animal símbol dels mercats baixistes o en tendència de caiguda. Avui és aquesta la pregunta que es fan inversors de tot el món, molts d’ells modestos estalviadors, després d’un mes d’octubre (ai els mesos d’octubre borsaris!) molt negatiu i, a més, de manera generalitzada en tots els mercats de capitals.

De fet, tot i que la correlació entre economia i mercats financers és irregular i usualment desajustada en el temps (els cicles dels mercats se solen avançar als indicadors econòmics), potser ens haurien de començar a alertar alguns signes de debilitat de les principals economies. No cal dir que la guerra comercial de Trump amb la Xina podria generar un fre econòmic important i que, de fet, ja està afectant el creixement de la primera economia asiàtica i el tradicional optimisme inversor dels Estats Units. Aquest creixent proteccionisme s’uneix a la preocupació sobre el retorn a una economia sense el complement vitamínic de l’expansió quantitativa i dels tipus d’interès propers a zero. La més dinàmica economia americana sembla que se n’ha fet càrrec, però hi ha més dubtes sobre si l’Eurozona se’n sortirà quan a finals d’aquest any el BCE tanqui l’aixeta i el 2019 comencin les pujades de tipus.

Em guardaré prou de fer previsions a curt o mitjà termini com fan tants i tants savis dels quals disposa en abundància el sector, però aquests moments d’incertesa i, per tant, de desconcert i de no saber què fer amb els diners és oportú reiterar alguna recomanació bàsica que no té res a veure amb les que alguns emeten amb ínfules de guru i que, d’altra banda, tanta gent insisteix a escoltar fervorosament.

Preguntes que cal QUE ENS FEM.

La pregunta és coneguda i es repeteix constantment: què faries amb la quantitat x que acabo de... guanyar, heretar, cobrar, etc., o que senzillament ja tinc col·locada i em preocupa? Sens dubte, davant d’aquesta qüestió se n’han de fer sempre un munt d’altres a aquells que ens interroguen. De fet, preguntes per saber qui i cóm és, i de què disposa l’estalviador en qüestió. Avancem, però, i imaginem que és un inversor mitjà, amb altres estalvis, amb un horitzó mitjà llarg i no excessivament depenent d’aquesta quantitat a invertir. La resposta, en aquest cas i en tants d’altres, independentment de la situació dels mercats i atès els tipus d’interès vigents encara una temporada, ha de ser contundent: compri accions, de manera directa o a través d’algun vehicle, i evidentment, de manera diversificada. I això sí, esperi els anys que calgui sense preocupar-se’n gaire, tot i que pateixi una caiguda tot just comprades les accions. A més, ara comprarà més barat que fa un mes, ja que quasi totes les borses han baixat durant l’octubre entre un 5 i un 10% i moltes encara més des que ha començat l’any 2018. Sobre la diversificació, entengui-la amb majúscula i tracti de tenir una participació en l’economia global. Així, millor la borsa europea, americana o global que la borsa espanyola, representada pel desgraciat Ibex 35. Aquest índex espanyol s’ha comportat pitjor, molt pitjor, que gairebé qualsevol altra referència de país desenvolupat. Ens els darrers cinc anys, s’ha desvalorat un 10%, mentre que l’índex de tot Europa, l’Eurostoxx 50, acumula un escàs però positiu 5,5%. O en els darrers deu anys (just després de la gran caiguda del 2008), després dels quals l’Ibex 35 encara es troba un 2,4% negatiu (cap guany en deu anys, és a dir, gran pèrdua real), mentre que l’Eurostoxx 50 europeu ha recuperat gairebé un 20% respecte a finals d’octubre de fa una dècada, o l’S&P 500 nord-americà, que s’ha triplicat (+200%) des de la mateixa data (en una petita part per la revaloració del dòlar) i ha reflectit la seva naturalesa de referent mundial. És a dir, la inversió borsària a Espanya ha estat un absolut desastre, millor l’opció a Europa; i molt bona en l’economia nord-americana i de tot el món. Hi ha raons per esperar el contrari en els propers anys?

Evidentment no ho podem assegurar, però hauria de passar alguna cosa molt seriosa al món perquè es trenqués una tendència potent de creixement econòmic global i que acaba revertint en la borsa. Així, per si de cas, i si encara té edat per a això i no ha de necessitar els diners a mitjà termini, compri economia mundial a través d’accions molt diversificades en un alt percentatge de les seves inversions i minimitzant les despeses. No haver-ho fet abans, si podia, probablement no li ha deixat generar el patrimoni que el seu estalvi li podria haver permès construir. No es torni a equivocar. Evidentment, si pot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.