opinio

La responsabilitat empresarial familiar

En les empreses familiars catalanes, tenim unes dades que defineixen la nostra presència al territori i la nostra importància. La nostra implantació ronda el 90% de les societats empresarials, representem el 75% dels llocs de treball privats, les nostres facturacions suposen el 80% del PIB, les empreses familiars tenen una durada mitjana de 40 anys

Des de l’any 2000 estic en una empresa familiar lleidatana que es dedica a la distribució de productes de neteja professional (Ilerda Serveis SA). Val a dir que la meva relació ve de molt abans, ja que la vaig veure néixer l’any 1988, i d’ençà que vaig fer els 14 anys ja hi anava a “col·laborar” els estius (per dir-ho d’una manera entenedora).

Actualment, en soc el conseller delegat -soc la segona generació- i acabem de passar el procés de relleu generacional amb èxit. Hem consolidat l’empresa i, fora d’aquest context, acabo de convertir-me en president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida.

Un dels motors del país.

Les societats mercantils que estan formades per una o diverses famílies i que es troben amb una o diverses generacions al capdavant, són un dels motors del nostre país. El seu poder a Catalunya, la seva solidesa i la seva capacitat de mutació han permès poder ajudar-nos a sortir d’una severa crisi que ha castigat tots els sectors econòmics i socials del país. Moltes han hagut de fer uns deures que sovint ens han costat d’entendre; però després d’això s’ha demostrat que les decisions que es varen prendre en el seu moment van ser clau. Altres societats no van fer el que calia/tocava i han hagut d’abocar-se al tancament.

En les empreses familiars catalanes, tenim unes dades que defineixen la nostra presència al territori i la nostra importància. La nostra implantació ronda el 90% de les societats empresarials, representem el 75% dels llocs de treball privats, les nostres facturacions suposen el 80% del PIB, les empreses familiars tenen una durada mitjana de 40 anys, no passen de les terceres generacions i, finalment, un 20% es prepara de manera efectiva per al relleu generacional.

Amb aquestes dades, es posa de manifest la típica dita present en les empreses familiars: “La primera generació la fa, la segona la manté i la tercera s’ho poleix.” Per què acostuma a complir-se aquesta dita? Generalment, es creu que és perquè generació a generació es va aconseguint una comoditat que les primeres generacions no han tingut mai. O bé també n’hi ha que creuen que això ve donat perquè que la família creix, i la presa de decisions cada cop és més complicada. I, finalment, el cost econòmic d’una família en una empresa cada cop es fa més costa amunt.

Hi ha vida més enllà de la segona generació?

En l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida fa uns dies vam donar suport a la presentació del llibre Empresas familiares. Por qué no suelen llegar a la tercera generación, que ha escrit el professor universitari Sergio Rodríguez Clariana. Aquesta obra analitza el perquè no passen de la segona generació.

Del llibre em quedo amb tres factors/problemes que tenim habitualment les empreses familiars. Són aquests:

1- El fet de no pensar en gran i aplicar les seves tècniques de gestió. És una manera de garantir la supervivència futura.

2- El fet de no disposar d’un business plan (pla d’empresa) o pla estratègic futur. La patronal Pimec va fer un estudi en què es mostrava que el 88% de les empreses catalanes no en tenia cap. En un context com el de l’empresa familiar, considero obligatori tenir-lo i posar-lo en pràctica.

3- Cal que les empreses familiars disposin d’informació real i al dia. De cap manera es pot gestionar una empresa sobre la marxa i ja anirem fent. L’autor cita el cas d’una empresa que no disposava de liquiditat per poder pagar el repartiment anual de dividends de les famílies propietàries, ja que els tenia en gran part en finançament a deutors i cobraments no gestionats en sis mesos. En una setmana es va cobrar el 50% del saldo d’aquesta partida. Un resum de mala gestió, un miracle per a la societat i, al final, la família satisfeta.

Amb aquests tres exemples ens podem fer a la idea de les moltes peculiaritats que tenen les empreses familiars. A Catalunya hem de continuar consentint-les; administracions i agents socials han de donar-los suport, respectar-les i ajudar-les a créixer.

Les cambres de comerç, la Pimec, la Cecot i Foment del Treball no disposen de sectorials específiques que parlin de les empreses familiars, però sí que al territori hi ha l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida, que presideixo, que ajuden a fer que la subsistència d’aquestes societats sigui com més llarga millor i que aquest ésser viu empresarial surti indemne de les crisis externes i, sobretot, de les internes que tenen en el seu dia a dia.

Persones i empreses tenen un cor que els fa funcionar. Al costat d’aquest òrgan tan sensible, en les empreses, hi tenim les persones; i què hi ha al costat de les persones? Doncs la cartera! Caldrà que ho tinguem present i que anem pensant més amb el cap que amb el cor...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.