‘Quo Vadis’, empresa?
Tenim clar que l’automatització i la digitalització ens transformaran. Hem d’evitar que tot plegat generi noves bretxes, ja siguin de gènere, de pobresa... Allò nou és una oportunitat per impactar en la igualtat d’oportunitats i no pas per ampliar les diferències
Durant les últimes setmanes, he assistit a diversos esdeveniments relacionats amb el món de la gestió de persones que ens evidencien el moment de transformació organitzativa que estem vivint i la urgència de replantejar-nos coses que, potser per inèrcia, no estem atenent. De cadascuna de les jornades podria haver sortit amb una mirada catastrofista; o sortir, com ho intento fer, amb reflexions que ens permetin pensar que, a més d’estar en un moment de canvi, se’ns obren oportunitats infinites per fer un món millor i un entorn empresarial més humà. Per anar, en definitiva, cap a un capitalisme conscient.
La revolució digital vista com una oportunitat.
Davant la por, també tenim l’oportunitat. Islàndia ho té clar: estratègicament, ha decidit formar proactivament l’1% de la seva població en intel·ligència artificial. Saben que és el futur i volen estar preparats.
És clar que l’automatització i la digitalització ens transformaran. Hem d’evitar que tot plegat generi noves bretxes, ja siguin de gènere, de pobresa... Allò nou és una oportunitat per impactar en la igualtat d’oportunitats i no pas per ampliar les diferències.
Com podem fer un món millor amb aquestes disrupcions? Doncs arribant a col·lectius als quals abans no arribàvem; decidint un nou repartiment més igualitari de la feina a partir de la major productivitat assolida i de l’estalvi de temps que això suposa; prenent decisions quant a les rendes bàsiques o bé apostant per una societat amb més temps per a l’oci i per a les cures personals i familiars.
Per un nou model que posi la vida al centre.
Ja en la revolució industrial vam dividir el món en tasques: àmbits productius i àmbits reproductius i de cura. La part productiva ha anat tradicionalment associada a la valoració econòmica i ha estat ocupada pels homes. La part reproductiva i de cura, invisibilitzada i tancada en l’àmbit domèstic, ha estat assignada principalment a les dones. En la lluita per la igualtat, les dones hem volgut ocupar l’espai productiu, però ho hem fet reproduint patrons masculins en comptes de treballar, salvaguardar i posar en valor l’espai reproductiu i de cures i reivindicar-lo per, a partir d’aquí, fer una societat millor, més equilibrada i cuidada.
El paradigma productiu porta associat, com ja s’ha vist, la competitivitat, l’individualisme, etc. I l’entorn reproductiu pot generar espais amb nous vincles de territori, de socialització, de comunitat, d’afectes, etc. Si tots anem a conquerir espais productius, qui tindrà cura de nosaltres i dels nostres?
Hem de repensar societats diferents i, des d’aquesta òptica, l’empresa té molt a fer i a dir. Incorporar la filosofia de la cura en el seu dia a dia portaria que homes i dones, conjuntament, s’ocupessin dels dos àmbits. És aquí on l’empresa, a través de polítiques d’igualtat i d’equilibri de la vida personal i professional, té un paper clau. Un entorn així generaria noves oportunitats de desenvolupament personal i econòmic i ens faria més complets i equilibrats. L’actual model, en canvi, ens confronta i ens porta a una societat crispada i finita.
Crec que ens trobem, doncs, en un punt d’inflexió. Tenim l’oportunitat de reinventar-nos i de corregir moltes coses. De nosaltres depèn. Sense competitivitat no hi ha estat del benestar i la competitivitat real només l’assoliran les empreses que entenguin el moment i gestionin amb qualitat i visió els seus professionals.
En definitiva, cal repensar les oportunitats que ens dona la tecnologia, posar les cures i la vida al centre i tot plegat fer-ho des d’una mirada conscient, humana, responsable i centrada en el llarg termini.