opinio

‘Quo Vadis’, empresa?

Tenim clar que l’automatització i la digitalització ens transformaran. Hem d’evitar que tot plegat generi noves bretxes, ja siguin de gènere, de pobresa... Allò nou és una oportunitat per impactar en la igualtat d’oportunitats i no pas per ampliar les diferències

Durant les últimes setmanes, he assistit a diversos esdeveniments relacionats amb el món de la gestió de persones que ens evidencien el moment de transformació organitzativa que estem vivint i la urgència de replantejar-nos coses que, potser per inèrcia, no estem atenent. De cadascuna de les jornades podria haver sortit amb una mirada catastrofista; o sortir, com ho intento fer, amb reflexions que ens permetin pensar que, a més d’estar en un moment de canvi, se’ns obren oportunitats infinites per fer un món millor i un entorn empresarial més humà. Per anar, en definitiva, cap a un capitalisme conscient.

La revolució digital vista com una oportunitat.

Al Mobile World Congress i en una jornada del futur del treball a la qual vaig assistir vaig evidenciar l’impacte de les noves tecnologies a la feina. Els pessimistes pronostiquen que en menys de quinze anys més del 50% de la força laboral quedarà fora de mercat per falta d’ocupabilitat i reciclatge. Parlen desafortunadament de l’expressió “the human waste”. Ens imaginem i ens creiem una realitat amb aquest panorama? Més val que no.

Davant la por, també tenim l’oportunitat. Islàndia ho té clar: estratègicament, ha decidit formar proactivament l’1% de la seva població en intel·ligència artificial. Saben que és el futur i volen estar preparats.

És clar que l’automatització i la digitalització ens transformaran. Hem d’evitar que tot plegat generi noves bretxes, ja siguin de gènere, de pobresa... Allò nou és una oportunitat per impactar en la igualtat d’oportunitats i no pas per ampliar les diferències.

Com podem fer un món millor amb aquestes disrupcions? Doncs arribant a col·lectius als quals abans no arribàvem; decidint un nou repartiment més igualitari de la feina a partir de la major productivitat assolida i de l’estalvi de temps que això suposa; prenent decisions quant a les rendes bàsiques o bé apostant per una societat amb més temps per a l’oci i per a les cures personals i familiars.

Per un nou model que posi la vida al centre.

Dies després de les jornades que abans mencionava, va arribar el 8-M. Què m’aporta de nou un discurs i una reivindicació en certs moments cremada per la demagògia? Com podem continuar repensant el tema des de la perspectiva empresarial sense generar enfrontament intel·lectual?

Ja en la revolució industrial vam dividir el món en tasques: àmbits productius i àmbits reproductius i de cura. La part productiva ha anat tradicionalment associada a la valoració econòmica i ha estat ocupada pels homes. La part reproductiva i de cura, invisibilitzada i tancada en l’àmbit domèstic, ha estat assignada principalment a les dones. En la lluita per la igualtat, les dones hem volgut ocupar l’espai productiu, però ho hem fet reproduint patrons masculins en comptes de treballar, salvaguardar i posar en valor l’espai reproductiu i de cures i reivindicar-lo per, a partir d’aquí, fer una societat millor, més equilibrada i cuidada.

El paradigma productiu porta associat, com ja s’ha vist, la competitivitat, l’individualisme, etc. I l’entorn reproductiu pot generar espais amb nous vincles de territori, de socialització, de comunitat, d’afectes, etc. Si tots anem a conquerir espais productius, qui tindrà cura de nosaltres i dels nostres?

Hem de repensar societats diferents i, des d’aquesta òptica, l’empresa té molt a fer i a dir. Incorporar la filosofia de la cura en el seu dia a dia portaria que homes i dones, conjuntament, s’ocupessin dels dos àmbits. És aquí on l’empresa, a través de polítiques d’igualtat i d’equilibri de la vida personal i professional, té un paper clau. Un entorn així generaria noves oportunitats de desenvolupament personal i econòmic i ens faria més complets i equilibrats. L’actual model, en canvi, ens confronta i ens porta a una societat crispada i finita.

Crec que ens trobem, doncs, en un punt d’inflexió. Tenim l’oportunitat de reinventar-nos i de corregir moltes coses. De nosaltres depèn. Sense competitivitat no hi ha estat del benestar i la competitivitat real només l’assoliran les empreses que entenguin el moment i gestionin amb qualitat i visió els seus professionals.

En definitiva, cal repensar les oportunitats que ens dona la tecnologia, posar les cures i la vida al centre i tot plegat fer-ho des d’una mirada conscient, humana, responsable i centrada en el llarg termini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.