DE MEMÒRIA
Multinacionals i independències
Què valoren les multinacionals? Molts factors. Però, sobretot, que els que hi treballen ho facin bé, i que el producte resultant sigui bo, i es pugui vendre a prop o ben lluny. Sovint, seran grans exportadores
Conèixer els grans trets de la trajectòria i del funcionament de les multinacionals no és gens fàcil: en sabem poc. Potser perquè hi ha massa diferències entre si. O perquè algunes són, a més, marques icòniques.
I no serà que no vinguin de lluny. Agbar era, el 1867, Eaux de Barcelone, amb seu a Lieja, Bèlgica. Grífols va començar a investigar, a Barcelona, el 1909. Endesa té el seu origen llunyà, el 1911, en la canadenca Barcelona Traction Light & Power. I, travessant l’Atlàntic, Francesc Cambó va ser al davant de l’alemanya CHADE, Compañía Hispano-Americana de Electricidad que electrifica Buenos Aires. Danone va començar el 1919 a prop de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i va saltar a París el 1929 (i a Nova York, el 1943). Bimbo va començar anys més tard a Mèxic DF. I Gallina Blanca, el 1937, en plena guerra, al passeig de Gràcia de Barcelona. Mentre La Hispano Suïssa participava en joint ventures als Estats Units, l’URSS i cinc estats del món més, Ford i General Motors obrien fàbrica, als anys vint, a Barcelona (Pirelli, abans; Fiat, als cinquanta). És a dir, les multinacionals van a llocs en situacions difícils.
Què valoren? Molts factors. Però, sobretot, que els que hi treballen ho facin bé, i que el producte resultant sigui bo, i es pugui vendre a prop o ben lluny. Sovint, seran grans exportadores.
Quin estat necessiten? Depèn. Curiosament, dos estats relativament nous, i molt eficients, com Bèlgica (un invent de 1831) i Singapur (de 1965) són plurinacionals. Singapur té quatre idiomes oficials (anglès, xinès, malai i tàmil), que usen sistemes d’escriptura diferents! No sembla que les multinacionals busquin uniformitats...
Joaquim Solà, Joan Canadell, Germà Bel, Meritxell Torrents, en diferents moments, han vist que era molt gran l’eficiència d’algunes multinacionals. El 1976, Alícia Arrufat i Ernest Lluch, en un llibre bàsic, Les causes de l’exportació catalana, van descobrir que el que s’exportava no eren baixos salaris, ni preus de saldo, ni grans aportacions de capital, sinó productes de treball intensiu, resultat d’innovacions: “Les indústries que fan servir intensivament el factor tecnològic... ocupen un lloc destacat en el conjunt de les exportacions.” Ara: des de 1977-80, per part de la nova Generalitat, hi va haver un gran esforç educatiu, amb la creació de moltes noves universitats públiques. Cal continuar, és clar...
Les multinacionals necessiten infraestructures de transport i de comunicacions. A Catalunya (i, per cert, a València i les Illes), l’Estat espanyol les escatima, car es dedica a un afer ruïnós: la construcció d’una gran ciutat en un altiplà inhòspit: un caprici d’un rei. Però les retransmissions de les televisions catalanes del judici als polítics catalans han presentat les greus mancances d’aquest Estat. La irresponsabilitat dels dirigents polítics espanyols, la increïble matusseria d’un sector de la judicatura, la total ineficiència dels serveis de seguretat i d’intel·ligència, la foscor de TVE, la ineptitud de la diplomàcia espanyola. Les multinacionals ja ho sabien, però ara saben que tothom que vol ho està veient. En ple judici, la posició procatalana d’alguns polítics i parlamentaris estrangers –de Taipei a Torí- de gairebé tots els colors polítics té aquest rerefons. Les multinacionals necessiten un estat intel·ligent, que funcioni.
Fundació Bofill
Francesc Cabana publica Les multinacionals a Catalunya (1984). Una visió de conjunt, editada per la Fundació Jaume Bofill. Segons el seu web, aquesta fundació va ser creada el 1969 per Josep M. Vilaseca i Marcet, i Teresa Roca, que “va fer la seva aportació a la Companyia Roca Radiadors”. La futura multinacional de instal·lacions de bany va començar el 1917, a Gavà. Cent anys després, té 71 fàbriques a 4 continents.